Els empresaris exigeixen diàleg i alerten del cost de la secessió

La gran patronal CEOE i la Cambra de Comerç d'Espanya han unit els seus esforços per demanar diàleg per a l'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol. Els presidents de les organitzacions, Juan Rosell i José Luis Bonet, tots dos catalans, adverteixen que “la secessió tindria conseqüències molt importants en l'activitat econòmica de Catalunya i és sobre aquests efectes concrets que hauria de discutir-se”. En una carta oberta que han presentat a Madrid aquest dilluns al matí a la premsa i que prèviament havia publicat La Vanguardia exigeixen que “es reconegui plenament la importància de la seva aportació a la resta d'Espanya i el seu pes institucional".

Després de remarcar que molts “ens sentim catalans, espanyols i europeus i no volem renunciar a cap de les tres condicions”, i que els preocupa que les decisions polítiques repercuteixin en l'Estat del benestar dels catalans, els dos representants empresarials criden a un consens per evitar la independència, tenint en compte els perjudicis que comportaria. En aquest sentit, proposen el que Bonet va anomenar “les quatre pes”: paraula, paciència, prudència i pacte. “La política és l'art del pacte i no un instrument d'enfrontament; els polítics tenen capacitat i preparació suficient per fer les reformes necessàries, i que les posicions partidistes cessin davant d'interessos de més envergadura”, ha afegit Rosell.

A la carta, destaquen que, malgrat això, observen “amb preocupació com el debat racional amb dades objectives se substitueix sovint per arguments emocionals que priven el ciutadà de la informació necessària per prendre les seves decisions, obviant aspectes tan sensibles com el respecte a la Constitució, l'Estatut i les lleis”.

Entre altres conseqüències, “Catalunya quedaria fora de l'euro i tindria seriosos problemes per finançar-se perquè no podria recórrer al BCE i al Mecanisme Europeu d'Estabilitat; les exportacions es veurien afectades, ja que s'encaririen, perdrien competitivitat i els productes catalans passarien a estar gravats per la tarifa exterior comuna, i les seves emissions de deute es veurien molt penalitzades”, a més de constatar que "l'Europa dels Estats no està pensada perquè els seus membres es fragmentin".

Així mateix, destaquen que “se'n ressentirien les inversions, que podrien retreure's en un escenari d'inseguretat jurídica i financera i produir deslocalitzacions”. En aquest punt, recorden que el 10% de l'ocupació catalana procedeix de multinacionals. Tots aquests factors, segons la seva opinió, portarien a "una menor activitat econòmica i per tant menys ocupació i unes pitjors condicions de vida", i afectarien particularment les pimes, el petit comerç i els autònoms.

“Això serà possible en el marc actual d'una Catalunya líder d'exportació a Espanya i dins de la Unió Europea, sempre que es donin certes condicions: estabilitat política i social, existència de plantejaments constructius i aliances, i, de manera inexcusable, pertinença a la UE en temps de creixent globalització”, conclou. I per a això, “les institucions han d'aglutinar-se al servei de les empreses i el Govern espanyol ha d'impulsar objectivament les inversions públiques necessàries per al desenvolupament de Catalunya i explicar-les objectivament i racionalment. I després executar-les”.