Un jutge ordena presó preventiva per a l’expresident Otto Pérez Molina

Poques vegades en la història de l’Amèrica Llatina un incendi polític s’ha consumit tan ràpid. El general Otto Pérez Molina va passar en 24 hores de ser el president de la República de Guatemala a convertir-se en pres comú. En un procés llampec, n’hi va haver prou que el Congrés li retirés la immunitat perquè Pérez Molina renunciés, el fiscal en demanés la detenció i el jutge el cridés a declarar i, després d'escoltar en vista pública la defensa i el ministeri públic, n’acordés l’empresonament provisional pels càrrecs de suborn, associació il·lícita, i frau tributari.

La maquinària vertiginosa que va liquidar l'era de Pérez Molina va ser activada per la Comissió Internacional contra la Impunitat a Guatemala (Cicig), una fiscalia especial emparada per l’ONU i que s'ha convertit en el garant de la legalitat al país centreamericà. La seva investigació va destapar una àmplia trama de corrupció duanera en la cúspide de la qual va situar la vicepresidenta i el president. Aquest va ser el detonant. Però la pólvora que va evitar que el procés judicial acabés en el calaix de l'oblit va ser la indignació ciutadana. La còlera que des de l'abril, en una pugna creixent i massiva de carrer, ha posat contra les cordes la classe política, i ha impossibilitat qualsevol sortida en fals. “Que sàpiguen que estem pendents del que fan els polítics”, deia en Damián, de 34 anys i editor gràfic, a la plaça Mayor de Ciutat de Guatemala, epicentre de la protesta, on ahir a la nit es van congregar centenars de ciutadans a celebrar la caiguda del mandatari.

En aquest escenari huracanat les eleccions presidencials de diumenge que ve s'han convertit en un element secundari. La primera volta és vista per la ciutadania com un simple tràmit, amb una miríada de candidats lil·liputencs allunyats dels aires de regeneració que s'han apoderat de Guatemala. Una nova era que va viure la seva jornada estel·lar amb la compareixença judicial del general Pérez Molina, el polític que va prometre reconciliar el país i va acabar unint-lo en contra seva. L'expresident va entrar a la sala del tribunal com un soldat. Es va asseure al banc dels acusats i va esperar l'atac. Amb el rostre impassible de qui ha vist córrer molta sang, Pérez Molina escoltava els enregistraments presentats pel fiscal en contra seva. Converses que avergonyien i secretes que, a poc a poc, van anar destapant el frau duaner que presumptament va encapçalar amb la vicepresidenta i antiga aspirant a Miss Guatemala, Roxana Baldetti. Una estructura paral·lela, anomenada La Línea, que amb suport de mig centenar d'implicats va permetre durant anys la importació de béns sense pagar les taxes duaneres. A canvi, l'organització criminal cobrava suborns gegantins.

En aquest escenari huracanat les eleccions presidencials de diumenge que ve s'’an convertit en un element secundari

La imatge quedarà durant anys en la retina dels guatemalencs. Tot el país va poder contemplar a través de la televisió el general victoriós, el president entossudit a comparèixer com un ciutadà més davant la justícia. L'home que només dotze hores abans era cap d’Estat, veia ara la seva destinació en mans de l'implacable jutge Miguel Ángel Gálvez, el mateix que dies abans havia ordenat l'empresonament de la vicepresidenta.

Dissabte rere dissabte, desenes de milers de ciutadans, armats només amb la  fúria i la dinamita de les xarxes socials, han forçat el desaforament del president

Pérez Molina no va defallir. Com una fe ra a punt de saltar, va mantenir l'aplom. “Estic aquí per donar la cara”, va dir. Però la batalla ja estava perduda. El jutge va ordenar el seu ingrés provisional en el presidi militar de Matamoros. La decisió va ser celebrada als carrers. “Això no és més que el principi, cal seguir fins a netejar el país”, deia Estanislao García, un empresari que havia acudit amb la seva família a la plaça Mayor.

“Estic aquí per donar la cara”, va dir l’expresident davant el Tribunal

L'onada d'indignació que va començar a l'abril contra la corrupció ha aconseguit el seu objectiu. Dissabte rere dissabte, desenes de milers de ciutadans, armats només amb la fúria i la dinamita de les xarxes socials, han forçat el desaforament del president. I ara el seu empresonament. El mur més alt ha estat derrocat, el cap de l’Estat ha caigut, la història, almenys per un dia, els ha donat la mà. Guatemala, una nació corcada per la violència i la pobresa, ha donat una lliçó cívica al món.