Els Estats Units s’acosten a la plena ocupació en baixar l’atur al 5,1%

L'economia dels Estats Units va sumar 173.000 ocupats durant el mes d'agost. És una moderació destacada en la creació d'ocupació quan es compara amb els 245.000 registrats tant al juny com al juliol, unes dades que s'han revisat a l'alça. A més, està considerablement per sota del que s'havia anticipat. Però l'atur es va reduir dues desenes i es va col·locar en el 5,1%. És la taxa de desocupació més baixa des de l'abril del 2008 i a aquest nivell ja frega la plena ocupació, cosa que podria justificar l'alça de tipus d'interès.

La dada és mixta i això complica la decisió de la Reserva Federal. Wall Street fa setmanes que busca un senyal clar per entendre què farà l'equip de Janet Yellen d'aquí dues setmanes. A mitjan juliol, es donava pràcticament per fet que la reunió del 16 i el 17 de setembre marcaria el moment simbòlic de l'alça de tipus. Però els dubtes sobre l'economia xinesa i la volatilitat que va seguir la devaluació del iuan van crear incertesa.

La divisió que s'observa entre els economistes dels grans bancs d'inversió sobre quan s'ha d'adoptar aquest primer pas cap a la normalització de la política monetària és la mateixa que es palpa en el si del banc central nord-americà. Per això l'evolució de l'ocupació a l'agost, i les revisions dels dos mesos precedents, era clau a l'hora d'anticipar si l'opció de la pujada es manté o cau de moment de la taula.

El consens de mercat esperava 217.000 nous ocupats el mes passat i que la taxa d'atur baixés una desena, al 5,2%. Amb qualsevol xifra que hagués superat els 250.000 ocupats, la pujada de tipus estava pràcticament assegurada. Però la combinació de dada publicada, que encara està subjecte a dues revisions, només fa que alimentar el debat perquè hi ha elements que juguen a favor i en contra de la pujada de tipus.

La creació d'ocupació a l'agost va ser inferior als 212.000 de mitjana dels últims vuit mesos, però contrasta amb un descens a l'atur més pronunciat del que s'esperava. A més, la millora de la desocupació es va produir per bons motius, ja que no està associat a una contracció en la taxa de participació, que es va mantenir per tercer mes consecutiu en el 62,6%. Podria ser suficient per justificar l'alça aquest mes. A més, es dóna la circumstància que l'agost és un mes molt volàtil.

Tot i que una taxa d'atur del 5,1% es considera molt propera tècnicament a la plena ocupació, encara hi ha vuit milions de persones sense feina. El 28% d'aquest total són de llarga durada. A aquests cal sumar-hi els 1,8 milions que estan apartats del mercat laboral i 6,5 milions que continuen treballant a temps parcial perquè no tenen optació. Tot sumat, la taxa de subocupació és del 10,3%, en aquest cas és la més baixa des del juny del 2008.

Creixement sòlid

El Llibre Beix de la Fed, la referència més recent sobre la marxa de l'economia als Estats Units, va certificar que la major part de les regions del país estan experimentant sòlides taxes de creixement. Només les zones afectades per la caiguda del preu de l'energia fan de llast en aquest moment. La previsió és que aquest rendiment es mantingui els pròxims mesos, tot i que s'anticipa que la creació d'ocupació serà modesta.

Aquesta anàlisi, com reflecteix també la dada d'ocupació de l'agost i es va veure en el PIB del segon trimestre, indicava que es comença a registrar pressió de la banda dels salaris, perquè les empreses tenen cada vegada més dificultat per ocupar les places vacants. És un dels senyals que estava esperant la Fed també per justificar l'alça de tipus, per anticipar-se a un repunt en la inflació. De moment, els preus baixos li permeten continuar sent prudent.

Jeffrey Lacker, president de la Fed de Richmond, sense esperar 15 minuts a conèixer la dada d'ocupació, insisteix en un discurs que s'han d'apujar tipus sense esperar més perquè les condicions de l'economia i del mercat laboral no canviaran pel que passi un mes. La volatilitat recent als mercats financers, afegeix, té un efecte “bastant limitat” en les perspectives.

“No dic que l'economia sigui perfecta”, admet, però el seu argument és que no necessita tenir els tipus a zero per sostenir-se. Lacker és un dels membres amb dret de vot en les pròximes tres reunions de la Fed aquest any. És també el més actiu en fer causa per l'encariment del preu del diner, una cosa que ve fent des del mes de març.

Borses a la baixa

Las borses nord-americanes, les que a priori més patirien una alça en els tipus d'interès, han obert aquest dijous amb fortes pèrdues. L'índex industrial Dow Jones queia un 1,7% en els primers compassos de la sessió; el selectiu Nasdaq, en què cotitzen els valors tecnològics, es deixava un 1,2% i el S&P 500 retrocedia un 1,5%.