Don Winslow guanya el IX Premi RBA de Novel·la Negra

Com si la ficció intentés a la desesperada no ser superada per la realitat i tractés d'encalçar-la amb les mateixes eines, l'escriptor nord-americà Don Winslow (Nova York, 1953) ha guanyat el IX Premi RBA de Novel·la Negra amb El cártel, una obra sobre el narcotràfic més salvatge, sobre la sang i la hipocresia abocades a banda i banda de la frontera de Mèxic i els EUA. Un relat que és la continuació, deu anys després, d'El poder del perro i que RBA publicarà a l'octubre. El jurat del premi (format per Manuel Martos, Lorenzo Silva, Antonio Lozano, Soledad Puértolas i Paco Camarasa) dotat amb 125.000 euros, es mostra fascinat i convençut per “la potència, la violència i la valentia” d'aquesta obra protagonitzada una altra vegada per Adán Barrera, un àlter ego del cèlebre Joaquín El Chapo Guzmán, i l'agent de la DEA Art Keller.

El fet que en aquesta ocasió se sabés el guanyador per endavant no ha evitat ni molt menys una presència massiva de representants del món polític, empresarial i cultural català. En una festa que es considera l'obertura del curs, les converses sobre les eleccions del 27-S es barrejaven amb afalacs al guanyador, com les corbates i els vestits de nit ho feien amb indumentàries molt més informals.

La realitat negra mana i davant de la pregunta d'un dels periodistes, el premiat no ha pogut evitar un esment a la cara més fosca de Barcelona. “Hi ha una escena breu en el llibre que és al port de Barcelona, perquè no es pot negar que aquesta ciutat és un gran punt d'entrada de droga a Espanya”, ha assegurat.

No dubto que hi hagués un túnel, però tinc grans dubtes que El Chapo hi escapés. Crec que va sortir per la porta principal”

Abans de donar les gràcies pel premi, l'autor ha fet broma i ha demanat perdó pel seu "castellà mediocre i el seu català inexistent". Winslow ha reconegut la influència de l'espanyol en un habitant de Califòrnia com ell i ha fet un petit homenatge a El Lazarillo de Tormes i a Cervantes, a qui considera el primer autor que ha escrit sobre els baixos fons, i a altres escriptors en espanyol als quals ha llegit i admirat al llarg de la seva carrera. 

Al juliol, poc després de la publicació d'aquesta novel·la als EUA, la fugida d'El Chapo de la fins llavors inexpugnable presó de màxima seguretat d'El Altiplano per un túnel de més de 1.500 metres va posar d'actualitat una realitat que les societats occidentals tracten d'ocultar i oblidar. Seguint el camí obert per El poder del perro i continuada de manera cruel i visceral amb Salvajes, on critica la responsabilitat del costat nord-americà sense contemplacions, Winslow torna a retratar una guerra contra les drogues tacada d'interessos espuris, hipòcrita i aliena a una realitat inexorable: el narcotraficant viu perquè hi ha un mercat gegantí i lucratiu. “Ens gastem bilions de dòlars a mantenir la droga lluny i milions a comprar-la. Els nord-americans llegim titulars com '43 persones assassinades' i pensem 'Oh, és espantós' però no sabem què hi ha darrere”, sentencia Winslow.

"Vaig dubtar bastant abans de tornar a aquest món perquè El poder del perro em va costar cinc anys de la meva vida. Però veient com es desenvolupaven les coses a Mèxic vaig sentir el deure de donar una explicació a través de la ficció", ha explicat a la roda de premsa posterior al premi. "A la lluita contra el narcotraficant cal anomenar-la guerra, perquè és el que és, formada per exèrcits", ha continuat amb un to més seriós. "Siguem honests: els diners que s'utilitzaven per finançar aquests exèrcits que lluiten contra el narcotraficant venia d'Europa i dels Estats Units, així que és un problema nord-americà i europeu que es paga amb la sang del poble mexicà", conclou.

Winslow, que dedica el llibre als 130 periodistes caiguts a Mèxic, ha insistit diverses vegades en l'heroïcitat d'aquests professionals.

El padrí del narco

La trama d'aquesta òpera sagnant, d'aquest Padrí del narco, se situa entre el 2004 i el 2014, just després de la fugida de Barreda de la presó. Amb un treball obsessiu de documentació al darrere, la novel·la descriu un món mafiós i despietat en el qual els traficants s'assemblen en els seus mètodes a l'autodenominat Estat Islàmic (o potser hauríem de dir-ho a l'inrevés).

A El cártel, Barreda, rei narcotraficant que vol tornar a ser-ho, posa preu al cap de l'agent Keller, que el va posar entre reixes no sense pagar un dur cost personal i professional. Partidari de la legalització de les drogues, Winslow no dubta a explicar, entre irònic, conspiranoic i cínic, cosa que creu que ha passat amb El Chapo: “No dubto que hi hagués un túnel, però tinc grans dubtes que hi sortís. La meva aposta és que va sortir per la porta principal i el túnel va servir per deixar una pista falsa i salvar la cara als vigilants. El Chapo va fer el check out de l'hotel i va pagar el compte amb el suborn, la intimidació i el xantatge. Tingui-ho clar! El senyor de la droga més important del món s'ha passejat per una presó de màxima seguretat. Dues vegades.”

Regalant un guió per a la millor novel·la negra, la realitat, de nou, pren la davantera a la ficció. "La ironia de tot això és que Mèxic estarà millor amb El Chapo en llibertat que entre reixes perquè ell té la força per garantir un tipus de pau basat en què ell ha guanyat la guerra", ha assegurat abans de llançar-se contra la idealització de la imatge d'aquest narcotraficant als mitjans. "Mereix podrir-se a la presó tota la seva vida i cremar-se en l'incendi", ha acabat.

Detectiu de vocació

Fill d'una família humil, de mare bibliotecària i pare mariner, i criat en una casa amb autèntica devoció pels llibres, aquest exdetectiu, antic guia de safaris a Kènia i de viatges a la Xina i que va exercir una desena de professions més abans de dedicar-se de ple a l'escriptura, és l'autor de 17 novel·les i diversos guions. La sèrie de llibres protagonitzats pel detectiu Neal Carey, iniciada amb la potent Un soplo de aire fresco, completen una aproximació al gènere negre feta des d'angles diversos. El seu nom s'uneix a Francisco González Ledesma, Philip Kerr o Michael Connelly i altres il·lustres del gènere que ja han aconseguit el premi i pren el relleu de Lee Child, guardonat el 2014.

Winslow va presentar l'obra amb el pseudònim Frankie Machine, protagonista de L'hivern de Frankie Machine, una cosa que ha explicat és una broma, però que li ha servit per defensar la seva ingent producció de novel·les. "Hi ha gent que m'anomena així perquè escric moltíssim. És una producció industrial de la qual estic orgullós", assegura entre somriures.