El naufragi d’Europa

Les fotos –distribuïdes ahir per Reuters– d'un nen de dos o tres anys mort en una platja de la localitat turca de Bodrum i poc després recollit en braços per un policia turc, van sacsejar totes les consciències d'Europa i del món, i van agitar les redaccions dels mitjans i les xarxes socials. El nen formava part d'un grup de refugiats que fugien de la guerra de Síria i intentaven arribar a l'illa grega de Kos; en van morir dotze, cinc dels quals eren menors d'edat.

Les imatges són la gota que fa vessar el got del gravíssim problema dels refugiats que arriben a Europa fugint de les guerres de Síria i l'Iraq, o dels emigrants que busquen una vida millor, llastrats per la pobresa o la violència. Més de 300.000 persones han desembarcat a les costes europees des de principis d'any i diversos milers de cadàvers han quedat pel camí. Fins ahir, les fotos que es publicaven eren dramàtiques: ara el cos sense vida de la criatura sobre la sorra de la platja –que aquest diari ha decidit no publicar per la seva extrema cruesa– ha recordat que hem arribat a un punt límit. Són els nens els que més pateixen les guerres i la pobresa. Segons Unicef, un terç dels refugiats que busquen recer a Europa són dones i nens, i ja hi ha més de dos milions de refugiats per la crisi siriana que són menors d'edat.

La tragèdia, unida a la de fa pocs dies a Àustria, va portar la diputada laborista Yvette Cooper a dir que “quan hi ha gent que s'ofega en camions i arriben cossos de nens a la riba, el Regne Unit ha d'actuar”. A les xarxes socials turques va aparèixe una etiqueta (=kiyiyavuraninsalik), que significa “la humanitat s'estavella a la costa”. Un titular molt explícit que posa de manifest que la UE, que va néixer per defensar la pau i la solidaritat i que va saber organitzar l'Estat de benestar, no és capaç d'afrontar el problema més gros que té al davant; que Europa està naufragant respecte de l'emigració.

Durant tot l'estiu s'ha plantejat el debat en termes que enfronten la seguretat amb la solidaritat. Però fins avui els principals líders europeus no semblen haver-se adonat que no es tracta de buscar solucions conjunturals aixecant tanques o distribuint fons als que creïn centres d'acolliment. El problema és molt més gros i exigeix solucions globals, estructurals i que arribin fins a l'arrel. És el moment de fer una reflexió profunda sobre el paper que ha de tenir la UE davant dels milions de persones que busquen la terra promesa.

El primer que han de fer els polítics és reconèixer aquesta dimensió i dir en veu alta que l'onada d'emigrants obliga a solucions noves i ambicioses. I no hi ha remei possible si no es fa el diagnòstic correcte. És imprescindible que una cimera de líders europeus –i no només els ministres d'Interior i Justícia citats el pròxim dia 14– valori la situació i actuï com més aviat millor a curt i mitjà termini, amb mesures econòmiques i geoestratègiques per arribar fins a les causes del problema. Europa pot retrobar el seu camí i part de la legitimitat i el lideratge global perduts si és capaç d'afrontar aquest desafiament. És l'única sortida possible.