Un greu error

Les eleccions del 27 de setembre no tancaran les tensions que s'estan produint al voltant del conflicte plantejat per l'independentisme, qualssevol que en siguin els resultats, perquè resoldre el problema no és qüestió d'una recepta de l'últim minut. El Govern espanyol hauria d'haver calibrat que els requeriments de respecte a la legalitat expressats per la cancellera alemanya, Angela Merkel, o per l'exdirector jurídic de la UE, Jean-Claude Piris, resulten més eficaces davant els independentistes a Catalunya que agafar una drecera incerta per oposar-se al seu desafiament.

Si realment no es respecten les decisions del Constitucional, aquí hi ha un problema de fons. La legalitat vigent confia aquesta tasca als tribunals ordinaris, i en cas que aquesta via sigui insuficient, la democràcia ho ha de resoldre. Tampoc ha de caure en sac foradat la idea que l'excepcionalitat del desafiament independentista a la legalitat requereix nous mitjans, a l'altura de l'alarma política creada.

No obstant això, la iniciativa presentada pel Grup Parlamentari Popular per canviar la llei del Constitucional afecta la qualitat d'una democràcia que tots estem obligats a preservar. La cautela i la prudència que els partits han observat per no tocar les bigues mestres del sistema constitucional, mentre no hi hagi amplis consensos, s'enfonsen com a conseqüència d'aquesta irrupció en tromba del Grup Parlamentari Popular.

Fa decennis que defensem la necessitat d'acords per adoptar reformes polítiques importants, i és impossible negar aquesta consideració a una proposta que afecta la naturalesa i les funcions del Constitucional. És transcendent l'intent de convertir un tribunal aliè al sistema jurisdiccional en un òrgan dotat de capacitats executives com els altres, i aquest canvi de naturalesa es pretén per la via de la màxima urgència. Es vol reforçar les seves funcions administratives, i introduir així en els ciutadans la desconfiança que les institucions són utilitzables conjunturalment com convé al poder. Les crítiques immediates del PSOE o del líder de Ciutadans constitueixen la prova addicional que una operació com aquesta hauria necessitat un consens previ.

A més es fa per la via d'una proposició parlamentària, de tramitació molt més ràpida que la d'un projecte de llei, i per tant prescindint dels assessoraments d'institucions com el Consell d'Estat i el Poder Judicial, indispensables en cas que el Govern hagués presentat un projecte de llei. La tramitació del que no és sinó una proposta parlamentària queda reduïda a una mera formalitat. No resulta menys sorprenent que, a 26 dies de la votació, es descobreixi que el Partit Popular pot acabar endossant el plantejament nacionalista que les eleccions autonòmiques són un plebiscit i que per això intenta armar-se amb un arsenal de normes en la necessitat de les quals no havia caigut abans.

I el que redunda en l'error comès és la participació del candidat del PP a les eleccions del 27-S, Xavier García Albiol, en la presentació de la proposta, rematada amb l'expressió grollera “s'ha acabat la broma”. Revela que el PP no valora bé la transcendència de la decisió, ni calcula el risc de bumerang en forma de possible desprestigi del màxim intèrpret de la Constitució. Fer servir el desafiament independentista per a les necessitats electorals no és propi d'un partit responsable.