En la via morta de la Història

La notícia que un tren militar alemany de la II Guerra Mundial hagi pogut quedar ocult al llarg de tots aquests anys, en la via morta de la Història per dir-ho així, és sensacional i digna del thriller més imaginatiu. L'associació de trens i nazis sempre és esgarrifosa. Deportats i tropes —fins i tot divisions cuirassades senceres amb els seus tancs— eren desplaçats amb tren.

De moment només podem especular amb les circumstàncies de la suposada troballa i el que hauria provocat i permès que tot un comboi ferroviari fos abandonat i es mantingués amagat de les mirades durant 70 anys. Per no parlar del contingut del tren: es parla de material de guerra però també de tresors. És el tren personal d'algun dels líders nazis? Hitler, Himmler i Goering —aquests últims com a cap de les SS i de la Luftwaffe respectivament— en tenien . Eren esplèndides plataformes mòbils per desplaçar-se amb comoditat i seguretat pel front.

Aquest trens dels jerarques del III Reich anaven poderosament armats, fins i tot amb artilleria aèria, i servien de casernes generals i llocs de comandament. Podien estar equipats amb gran luxe. A l'última etapa de la guerra permetien viatjar amb certes garanties davant l'absoluta superioritat aèria dels Aliats. Era habitual, precisament, ficar el tren en un túnel per ocultar-se dels temibles caces i bombarders enemics.

La presència de tresors en forma d'obres d'art, joies o lingots d'or no seria estranya en un tren de Himmler o Goering, coneguts depredadors. Tot i que hi ha altres possibilitats fins i tot més inquietants. Que el tren sigui a Silèsia podria apuntar a un comboi procedent de l'est de Polònia carregat amb el ric botí arrencat a les víctimes dels camps de la mort.

Sigui com sigui, obrir aquell veritable càpsula del temps —què se'n deu haver fet dels seus ocupants?— omple d'emoció, vells records, terribles i foscos presagis aquesta fi d'estiu.