Els errors en el control de salut mental agreugen les agressions

Prop de 400.00 persones pateixen alguna malaltia mental a Espanya. La mort pel tret d'un guàrdia civil del bateria de Los Piratas, Javier Fernández –amb un trastorn bipolar diagnosticat– o el cas de la dona que va sacrificar al seu bebè en un altar a Toledo després de ser donada d'alta reobren el debat de com controlar aquests pacients. Associacions i especialistes coincideixen a dir que Espanya necessita millorar i exigeixen més seguiment, millors lleis i més recursos. L'Associació Unificada de Guàrdies Civils demana poder portar “armes no letals”.

“No podem estar matant i empresonant malalts mentals que podrien tenir una vida normal amb un tractament adequat”, reclama Concha Cuevas, presidenta de la Confederació Espanyola d'Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental (Feafes) a Andalusia i germana d'un afectat. A Espanya hi ha prop de 400.000 diagnosticats de malalties mentals com ara esquizofrènia i trastorn bipolar. Associacions com Feafes denuncien que estan estigmatitzats, que cada vegada tenen menys llits hospitalaris per a ells mentre fallen també els recursos per atendre'ls fora i que els tracti personal no especialitzat.

El bateria de Los Piratas i la dona que suposadament va degollar el seu fill en un altar de Toledo tenien trastorns mentals diagnosticats. Els Mossos d'Esquadra investiguen si també tenia una patologia el jove que va acabar amb la vida de la seva mare el 5 d'agost a Rubí i se'n va anar a la platja deixant el cadàver. També aquest estiu un home va matar presumptament la seva mare i la seva germana a Barcelona i va declarar que li feien bruixeria.

“És fonamental saber que molts d'aquests pacients no tenen consciència de la seva malaltia i no acudeixen als recursos sanitaris. I aquí comença la gran diferència”, explica Fernando Santos, fiscal de la secció de protecció de persones amb discapacitat de la fiscalia de Còrdova amb 25 anys de trajectòria.

Sobre el paper, la Llei General de Sanitat del 1986 els reconeix atenció sanitària quan la requereixen, però també si no hi acudeixen per pròpia voluntat. Ara bé, aquest seguiment gairebé no es produeix, segons els afectats. “Amb les competències transferides, hi ha grans diferències entre comunitats. Catalunya o el País Basc estan molt avançades, però a Extremadura o Andalusia hi ha mancances en serveis de proximitat”, lamenta Manuel Movilla (59), malalt de trastorn bipolar i portaveu del comitè de malalts mentals a Andalusia.

Igual que un infart

Movilla sol·licita que s'estenguin experiències “d'èxit” com els anomenats programes assertius comunitaris, en què especialistes ambulants arriben al malalt allà on estigui. “Tothom entén que fa falta una atenció immediata i al lloc davant un infart de miocardi. Per a una crisi de salut mental és exactament igual, en tots dos casos el pacient pot morir”, exemplifica. Aquest home és bipolar, com el bateria de Los Piratas. La família del músic mort després de rebre un tret d'un guàrdia civil va denunciar que el seu psiquiatre li acabava de retirar la medicació malgrat les seves queixes. “Jo mai deixaria que me la retiressin. Aquest és un trastorn mental molt complicat i cal anar amb compte”, sosté Movilla. La presidenta de Feafes denuncia que, amb la crisi, hi ha casos en què la medicació es retira perquè és “cara”. “Sempre es demanen més diners per a la salut mental i és cert que fa falta, però no crec que hagin afectat les retallades ni que es retiri medicació per qüestions econòmiques”, sosté per la seva banda el doctor José Manuel Montes, cap de secció de psiquiatria de l'hospital universitari Ramón y Cajal. Aquest especialista recalca la importància d'un bon seguiment per evitar recaigudes “que poden arribar segur si s'abandona el tractament”.

Existeixen protocols sobre com han d'actuar les forces de seguretat de l'Estat quan es requereix el seu suport. El que apliquen a Salamanca, que citen diversos experts com a modèlic, assenyala que ha d'ajudar “en la contenció física del malalt” en situació de perill, però “de manera subsidiària i de suport”, és a dir, a les ordres del metge. “Quan té lloc un cas d'aquests, ningú hi vol anar”, admet Juan Fernández, portaveu de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC). “La nostra preparació a l'acadèmia és deficient i després t'enfrontes a un cas així sense saber els antecedents de la persona”. L'AUGC demana poder portar “armes no letals, com ara porres elèctriques per reduir un malalt”. I reclama que s'estandarditzin “els passos a seguir”.

“Hi hauria d'haver una llei que fixi qui ha d'intervenir en el procés i quan”, afegeix el fiscal Santos, que la reclama des del 1999. “No trobo cap àmbit on la justícia estigui més vulnerada que el dels malalts mentals i els seus familiars”, conclou.