La Borsa xinesa frena l’enfonsament després de les mesures del Govern

La retallada de tipus del banc central xinès, que les autoritats del país esperaven que tingués un efecte tranquil·litzador sobre els mercats, no ha aconseguit evitar la volatilitat als mercats asiàtics. En una jornada matinal en la qual els vaivens han semblat una muntanya russa, l'índex general de Xangai ha tancat amb caigudes de l'1,3%, després d'haver arribat a pujar més d'un 2,5% passada la mitja sessió, i haver registrat pèrdues del 3% al llarg del matí. En un començament de setmana negre, Xangai havia perdut un 8,49% dilluns i un 7% dimarts.

A la resta dels mercats asiàtics els resultats són igualment mixts. A Tòquio, l'índex Nikkei ha avançat un 3,2% al tancament de la sessió, després de dues jornades en les quals va perdre un 4,66% i un 3,96% respectivament. A Seül, l'índex KOSPI ha pujat un 2,6%. Hong Kong, per contra, perdia els 40 punts que va guanyar en l'obertura i retrocedia un 1,%.

El Banc Popular de la Xina (PBoC) va voler assumir dimarts el protagonisme que li exigien els inversors des de fa dies i donar un senyal que continua el suport que el règim xinès ha donat a les seves borses al llarg de les correccions de l'estiu. Per cinquena vegada en nou mesos, el banc central va rebaixar els tipus d'interès, en 25 punts bàsics, i va reduir al mig punt percentual el coeficient de caixa dels seus bancs (la proporció dels seus actius que han de mantenir en líquid) per reactivar la seva economia i injectar liquiditat al sector financer.

Els dubtes sobre la situació real de l'economia xinesa, la segona del món, i la volatilitat dels seus mercats ha erosionat la confiança dels inversors i ha precipitat dràstiques caigudes a les borses mundials els últims dies.

L’esclat de la bombolla

La Borsa xinesa havia viscut un any de fortes pujades. La falta de productes financers rendibles i el refredament del sector immobiliari va portar milions de petits inversors a dipositar-hi els seus estalvis, malgrat un complet desconeixement borsari. En molts casos, els inversors van recórrer fins i tot a l'endeutament per comprar títols i alimentar una bonança que semblava no tenir fi. La bombolla va esclatar aquest juny.

El Govern xinès va intervenir per donar suport als mercats financers i mantenir l'impuls d'una economia que travessa una etapa d'alentiment i aquest any té un objectiu de creixement del 7%, mig punt percentual per sota del 2014. Fa dues setmanes va devaluar el renminbi. El règim insisteix que amb això busca permetre un paper més destacat dels mercats en la cotització de la seva divisa, i per tant aquesta mesura forma part del seu pla de reformes econòmiques.

Però la devaluació també donarà un impuls a les exportacions, que havien registrat caigudes del 8% al juliol. Això ha suscitat els temors que la iniciativa s'hagi pres més aviat per apuntalar una economia que pugui trobar-se en pitjor situació del que es pensava fins al moment.