Mas crea ara un ens contra la pobresa després de desactivar-ne un el 2011

Una de les mancances per lluitar contra la pobresa és la falta de dades detallades que permetin millorar l'efectivitat de les polítiques públiques. És per això que un dels acords del ple monogràfic celebrat el març de 2014 especificava impulsar un Observatori català contra la pobresa. Quan falta un mes per a les eleccions, la consellera de Benestar Neus Munté signarà un acord de col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per desenvolupar una feina molt difícil. Serà el segon observatori que creï la Generalitat en vuit anys: el tripartit ja n'havia impulsat un, de mà del sociòleg Jordi Estivill, que CiU va frenar.

“Després de l'arribada de CiU a la Generalitat [el 2011] deixem de rebre encàrrecs. Mai vaig arribar a reunir-me amb el conseller Josep Lluís Cleries per explicar-li què havíem fet”, diu el sociòleg. “Espero que segueixin treballant amb una òptica internacional”.

L'observatori que va dirigir Estivill es va presentar el novembre de 2010, en el marc d'un congrés internacional a Barcelona, que va reunir la Xarxa Europea d'Observatoris d'Inclusió Social. L'esdeveniment va ser presentat per la llavors consellera de Benestar, Carme Capdevila (ERC). L'experiència va quedar recollida a L'Observatori català de la Pobresa, la Vulnerabilitat i la inclusió: fonaments i precedents europeus, editat per l'Institut d'Assistència i Serveis Socials.

Aquest llibre recollia la feina que des de 2006 havien fet Estivill i altres experts com el politòleg Arnau Comas i el Gabinet d'Estudis Socials per dissenyar l'observatori. Una de les seves tasques era el seguiment i anàlisi de les polítiques socials en marxa. Entre els productes que hauria de produir hi havia un informe anual sobre la pobresa, la inclusió i la vulnerabilitat a Catalunya, que inclouria “una anàlisi i diagnòstic dels resultats dels indicadors bàsics proposats per l'Observatori, un resum de les iniciatives significatives en la lluita contra la pobresa en els àmbits polític, social i privat i aportacions externes al debat conceptual”.

Estivill també determinava l'estructura tècnica de l'ens, que incloïa una xarxa d'agents al territori i els anomenats tallers d'interessats, un espai per donar veu a les persones pobres i en risc d'exclusió social. “Acumulàvem l'experiència que teníem dels programes europeus i la meva experiència de treballar a l'OIT”, explica Estivill, que es va assabentar de l'acord amb la UVR per aquest diari.

Benestar i la UVR crearan una comissió mixta que haurà, entre d'altres, d'elaborar una memòria anual, definir criteris de seguiment de polítiques contra la pobresa i aportar eines per definir línies d'actuació prioritària. Les mateixes funcions de l'ens que va liderar Estivill.

“Un observatori així té sentit si els estudis i les anàlisis van en concordança amb l'acció política”, explica Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector, que agrupa les entitats socials. Per Pau Mari-Klose, també sociòleg, l'anunci evidencia que s'han perdut vuit anys d'investigació sobre un dels temes més urgents.

“Sóc molt crític amb els observatoris creats des del sector públic. Prefereixo el model de consells assessors independents”, assegura Mari-Klose. I recorda que el finançament és el punt crític. “La Generalitat podria crear línies prioritàries d'investigació en exclusió social com va fer en el seu moment amb la immigració”, recomana. Però també creu que és un tema d'accent: “Cal comparar el desplegament i posada en escena per part de la Generalitat d'un informe del Consell per a la Transició Nacional enfront d'un del de polítiques socials”.