Un estiu sagnant

Carlos Alberto Soler, exvigilant de seguretat i aturat de llarga durada de 38 anys, estava passant uns dies de vacances a casa de la seva mare, amb el seu fill, Carlos, de 7 anys, i Cristina, de 14, la filla de qui —mitjançant un procés de divorci— s'estava convertint en la seva exdona. Tots en una casa de camp, una finca als afores de la Vila Joiosa (Alacant). El petit al principi no tenia ganes d'anar-hi i per això el va acompanyar la seva germana gran. El passat 30 de juny Carlos Alberto es va llevar d'hora. Ho tenia tot preparat: la gasolina, la bombona de butà, i ja li havia enviat aquelles cartes rabioses als seus amics i familiars explicant-los com de dolenta que era la Toñi, la que fins a aquell mateix dia seria la seva esposa, perquè a primera hora de la tarda havien d'anar a signar el divorci.

A primera hora, ganivet en mà, va anar habitació per habitació i va degollar el seu fill primer, la germana després i la seva pròpia mare. Els va apunyalar tots tres: “Amb acarnissament”, revelen fonts de la investigació. Després va tancar amb clau la porta de la casa per dins i va provocar una tremenda explosió de gas, i el conseqüent incendi. Va morir “asfixiat i cremat”. Tots van creure que un foc traïdor en un calorós dia estival havia destrossat una família. Però no.

Aquella forta deflagració que va alertar els bombers cap a dos quarts d'onze del matí, a part d'amagar tres assassinats i un suïcidi, va marcar l'inici d'un dels estius més sagnants que es recorden a Espanya. En només dos mesos han mort 16 dones a les mans de les seves exparelles i vuit nens han estat assassinats pels seus progenitors, a més tres mares pels seus fills, el xicot d'una de les dones assassinades i l'amiga d'una altra. Quatre agressors s'han suïcidat i han estat 18 els detinguts. En total, 33 morts en 60 dies, amb el comú denominador de la violència domèstica i la brutalitat d'uns crims casolans, en un any en el qual el Ministeri d'Assumptes Socials té registrades 25 víctimes de violència de gènere i vuit en investigació, i recentment els grups de l'oposició han demanat un pacte d'estat per intentar acabar amb aquesta xacra.

Agents de la Guàrdia Civil van descobrir les múltiples ferides d'arma blanca en els cossos dels nens i de la dona, de 66 anys. Carlos Alberto era l'únic que no tenia aquests senyals. Toñi, una empleada de la neteja que quedava doblement vídua després del succés i doblement desgraciada, s'assabentava dels fets a Guadalupe (Múrcia), el seu poble d'origen. On es va casar amb Carlos Alberto després de quedar-se sense marit, sola i amb dos fills. On van conviure en una casa de protecció oficial propera a l'església. Després va venir la crisi, i les depressions i els aclaparaments. Els “mesos dolents”. Els “atacs de gelosia”. Els pensaments de separació. Primer íntims i després compartits. Però ningú va sentir ni un crit. Ningú va veure una mala manera.

El patró es repetia. Un home “tranquil” transformat en assassí múltiple un dimarts de juny. Un pare despietat que va voler morir matant els seus propis fills per causar el màxim dany possible. Un kamikaze domèstic.

Carlos Alberto Soler era només el primer d'aquells homes àvids de venjança en l'estiu més abrasador que es recorda a Espanya en els últims 40 anys. Tres dies després d'aquell triple crim, la tarda del divendres 3 de juliol cap al migdia, Arturo Dominguez, de 37 anys i de professió caçador, s'apropava a la casa dels pares de Beatriz Rodríguez, cambrera, la seva exparella des de feia uns mesos i mare del seu fill de 8 anys. La jove de 30 anys estava desapareguda des de la nit anterior, quan va sortir de treballar al restaurant A Vila de Vilar (Pontevedra) acompanyada del seu xicot, Sergio Rodríguez, de 36 anys i també desaparegut des de la nit d'aquell dijous. Van ser vistos al seu cotxe i després res. “En sabeu alguna cosa?, l'han trobat?”, va preguntar l'Arturo en arribar a casa dels seus exsogres. “Res”. “A veure si apareixen morts per aquí i em culpen a mi”, va dir.

Des de la separació “la seguia”, l'aguaitava com a les seves preses, segons fonts de la investigació. Però aquella nit va sortir a caçar-la. Els va esperar a la muntanya A Telleira (Arbo), on moltes parelles acudeixen a gaudir-se als seus cotxes ocults per la foscor. Els va enxampar in fraganti. Despullats. Ella va rebre el tret de l'escopeta a la cara. Ell, al pit. Així van ser trobats els cossos dels enamorats més tard. La Guàrdia Civil va detenir al cap d'una estona l'Arturo, que havia manifestat incongruències a la seva declaració com a testimoni. El van acusar del doble assassinat. Ell es va declarar innocent. L'arma mai es va trobar. El jutge va decretar presó incondicional per a l'acusat. La investigació segueix en curs. Ningú esperava a Pontevedra que se n'obrís una altra més cruenta dies després.

El 9 de juliol, els veïns del carrer de los Huertos d'Arganda del Rey (Madrid) es topaven en plena nit amb una escena dantesca. El cos d'un home d'uns 30 anys penjava del coll per la reixa d'una finestra. Els municipals van acudir a les trucades d'alerta i, en obrir la porta del domicili, es van trobar la segona part: una dona de 24 anys jeia degollada a la sala. Eren parella. Tots dos romanesos. Sí, es van sentir crits i cops, però ningú va arribar a temps.

Al cap de 20 dies, després que una dona a Mejorada del Campo (Madrid) llencés el seu nadó en un contenidor d'escombraries sense que patís danys miraculosament, el regidor d'Esquerra Unida de Serra (València), Marcos Cabo, corria a demanar socors a la policia local perquè hi havia foc a casa seva, una cinquena planta al centre del poble. No obstant això, en el seu precipitat camí a la furgoneta de la seva empresa de jardineria que conduïa la seva pròpia filla gran, no va dir en cap moment que la seva dona era dins de casa. Fins i tot, quan un veí li va brindar ajuda per fer servir una mànega, la va menysprear. Dolores Moya, de 45 anys i exportaveu de la mateixa formació que el seu marit, va ser trobada morta a la banyera, on va intentar arribar després que la seva parella la ruixés amb gasolina i li calés foc al saló de l'habitatge que fins llavors van compartir. Dos dies després l'enterraven al cementiri de la localitat i l'edil i els seus quatre fills –d'entre 12 i 23 anys– rebien allà un sentit condol de gran part del poble. No obstant això, aquella olor a gasolina s'havia quedat impregnada al nas dels bombers i els agents que van acudir a sufocar l'incendi. I una setmana més tard detenien el regidor de 42 anys acusat de l'assassinat de la seva dona. "Et cremaré a tu i a la casa", la va amenaçar en més d'una ocasió, segons fonts de la investigació. Tal dit tal fet.

Tots sabien que les coses no anaven bé a la parella. "El meu matrimoni està trencat", li havia confessat ella als seus familiars, poc temps després de començar a plantejar-se el divorci. Cabo, que havia estat expedientat a la seva feina a la Policia Local i que es buscava la vida amb feines de jardineria, va ingressar a la presó de Picassent i, a cap de pocs dies, en una cel·la d'Infermeria, es va lligar un llençol al coll i es va penjar. No seria l'únic que faria servir el foc com a arma en un estiu criminal.

Acabava el mes de juliol. Un lleó africà anomenat Cecil copava l'atenció a escala planetària. El món sencer, amb els Estats Units al capdavant, buscava el cruel caçador que havia matat tot un símbol de Zimbàbue. Però l'últim dia, el 31, es tancaria amb tres brutals crims consecutius que canviarien el curs informatiu en un mes negre de morts per violència de gènere.

Gemma V., de 33 anys, feia uns mesos que vivia a casa de la seva mare després de separar-se de la seva parella, a Palma. Aquell divendres ell va arribar de matinada, possiblement begut. Va agafar un ganivet de tallar pernil i li va tallar el coll. Després es va quedar enganxat a ella, veient com es dessagnava al seu costat, fins que va arribar la mare i es va trobar la seva filla morta amb el seu exgendre embriac. Eren les 4.20 de la matinada. Quatre hores més tard un home mataria a cops de martell la seva mare a casa seva, a Madrid. I poc després, David Oubel, agent de la immobiliària Gaubica de Caldas de Reis (Pontevedra) de 40 anys, es llevava. Tenia ja a punt la serra radial que havia comprat feia dies a la ferreteria de l'Eladio per 60 euros. Es feia de dia a Moraña (Pontevedra), a uns 90 quilòmetres d'Arbo. Va preparar l'esmorzar per a les seves filles. Possiblement –i a l'espera dels resultats de l'autòpsia– els va posar algun sedant a la llet. Era l'últim dia que estaven junts perquè l'endemà hauria de retornar-les a Rocío Vieitez, la seva exdona. Feia dos anys que no eren parella i ell –més o menys– ja havia sortit de l'armari. Tenia un xicot a una localitat veïna que ja coneixien també les nenes. Després d'esmorzar va fer un parell de trucades. Una a la seva exdona i una altra a la Guàrdia Civil amb un missatge idèntic: "Mataré les meves filles i després em suïcidaré". A continuació es va dirigir primer a l'habitació on dormia la seva filla petita de quatre anys, Amaia, i li va segar el coll. Després va buscar a la seva filla gran, de nou anys, Candela. Va fer el mateix. Després es va lesionar superficialment. Va passar fugaçment per l'hospital i va anar directe a la presó d'A Lama i després, per la seva pròpia seguretat, a la de León.

El país sencer estava commocionat per la successió de crims de violència masclista en un sol mes quan la tragèdia es mastegava a Castelldefels. Allà vivia, en un xalet, la segona família de l'enginyer uruguaià Ricardo Blanco de 61 anys. Les festes de dies sencers eren conegudes al veïnat, igual que les bregues amb Maryna, la seva parella d'origen bielorús de 45 anys, i les desconsolades ploreres dels seus dos fills, Maxi i Michelle, de 12 i 7 anys al pati. Els escàndols i els crits havien arribat desenes d'ocasions molt més enllà del veïnat, i el matrimoni s'havia convertit en conegut tant per a la policia local com per als Mossos d'Esquadra. Però ningú va pensar que el 5 d'agost de bon matí, mentre tots dormien, Blanco es llevaria, agafaria la seva arma i, amb un tremenda determinació, mataria d'un en un els membres de la seva família, començant per la seva dona i acabant per la petita. Després de matar-los tots, s'asseuria al sofà del saló i es dispararia un últim tret per acabar amb la seva pròpia vida.

L'atenció sobre Castelldefels, encara que tornaria dies més tard, va durar poc. El dijous 6 d'agost, un dia després que un menor de 17 anys degollés la seva mare a Rubí (Barcelona), es perdia la pista de dues noies a Conca, Laura del Hoyo i Marina Okarynska, de 24 i 26 anys. El que va poder semblar una escapada juvenil de dues amigues es va convertir en un doble crim que portaria Espanya sencera fins a Lugoj, Romania, darrere d'un seat Ibiza verd, el del presumpte homicida. Els detalls del doble assassinat són encara desconeguts perquè sobre el cas hi ha el secret de sumari. Sergio Morate, exparella de Marina de 31 anys, es convertia en l'home més repudiat, a qui la seva pròpia família li desitjava que el tanquessin per sempre. I, al mateix temps, en el més buscat durant una setmana. La policia va seguir els seus passos per tot Espanya i part d'Europa fins que es va amagar a l'apartament d'un antic company de presó romanès, Itsvan H, on el va detenir la policia romanesa. A ell se li atribueix la mort de les dues joves, a les quals suposadament va escanyar i després va enterrar en calç viva en una bassa del naixement del riu Huécar, al poble dels seus pares, Palomera, a 9 quilòmetres de les cases penjades. Els seus cossos van ser trobats per un passejant cinc dies després que les seves famílies denunciessin la seva desaparició. Laura, que només va anar a acompanyar la seva amiga a recollir unes coses que tenia a la casa de la seva exparella, va trobar la mort amb ella, encara que no entrarà a les estadístiques de les víctimes de la violència de gènere.

La recerca de les dues noies va eclipsar per complet l'assassinat de Laura González, de 27 anys, que va morir abrasada després que el seu exnòvio, David Batista (30), la ruixés amb líquid inflamable i li calés foc el 10 d'agost al supermercat on treballava de dependenta a l'illa de La Palma. També va quedar enfosquit –per segona vegada en una mateixa setmana– un altre crim masclista a la població catalana Castelldefels. No s'havien recuperat de la consternació per l'assassinat múltiple, quan el barri de Can Vinader es despertava el 12 d'agost amb els crits d'una dona de 44 anys a la qual la seva exparella estava matant a cops de matxet al mig del carrer. La va esperar a la porta de casa seva. La seva actual parella no va poder fer res per salvar-li la vida. Els veïns van ser els que van atrapar el seu agressor, qui presumiblement va poder ser també el causant d'un incendi previ de la seva casa i del seu cotxe.

Dos dies més tard, en una espècie d'estrany i delirant ritu, una dona degollava el seu nadó en un altar de la capella del cementiri de La Villa de Don Fadrique (Toledo). I quatre dies més tard un home de 72 anys clavava destralades a la seva dona de 68 a Armilla (Granada). I per si no n'hi hagués hagut prou d'aquest estiu sagnant, s'esclarien dos casos que incrementaven la cruenta estadística de violència masclista. Es descobria que Leire –de 34 anys, mare de dos fills i en tràmit de separació–, la dona que havia aparegut atropellada el 8 d'agost en una cuneta de Bilbao sense que se sabés res del conductor, en realitat havia estat presumptament assassinada per la seva exparella, que es va tirar al tren quan va sentir l'alè de la policia al clatell. Està molt greu a l'hospital de Cruces. I, finalment, es trobava el cos sense vida de la dominicana Sandra García Geraldino a Utrecht (Holanda), on la seva exparella s'havia endut les dues filles bessones que compartien. Ella se'n va anar a buscar-les un dia des de Sabadell, on viva, i no va tornar més.