Dubte existencial al Barça
Ter Stegen i Bravo rivalitzen com a porters malgrat que les seves característiques són oposades: el xilè representa el meta clàssic i, l'alemany, el modern
Asseguren els qui busquen motius per explicar la sortida de Zubizarreta el gener passat com a secretari tècnic del Barça que la seva relació amb Messi s'havia deteriorat des que no va renovar Pinto. El comandament del 10 al vestidor s'aprecia en detalls aparentment tan imperceptibles com el del porter suplent, un paper que el gadità, amic de l'argentí, complia sense cap queixa en temps de Víctor Valdés, un porter, d'altra banda, tan rotund en el marc com punyeter per les seves manies i gustos, sobretot pel que fa als seus preparadors i competència a l'arc del Camp Nou.
L'anunci de la sortida del porter internacional del Camp Nou va precipitar els esdeveniments i Zubizarreta va aprofitar la conjuntura per fitxar Ter Stegen i després Bravo, recomanat curiosament per Unzue, avui ajudant de Luis Enrique i el mateix que sent entrenador de porters blaugrana el va voler contractar com a segon de Valdés.
Les maneres de l'alemany van recordar de seguida la personalitat de Valdés. Tots dos es mostren molt segurs de si mateixos, fins i tot semblen arrogants, i són tan intervencionistes que sovint funcionen millor com a origen del joc que com a punt final, sobretot per la seva capacitat per jugar amb els peus, precisos en el cop, a gust amb el mà a mà, especialment valents, fins i tot un punt temeraris, com es precisa per defensar un lloc molt delicat al FC Barcelona.
La majoria de la plantilla semblava sentir-se còmoda amb Ter Stegen fins que es va lesionar a la pretemporada i va provocar el debut de Bravo a la Lliga. La resposta del xilè va ser extraordinària: va encaixar 19 gols en 38 partits, en 23 ocasions va deixar el seu marc a zero, va batre el rècord d'imbatibilitat d'un històric com Artola i va guanyar el Trofeu Zamora. El colofó a la seva temporada va ser la conquesta de la Copa Amèrica amb Xile per penals davant l'Argentina de Messi.
Un bon currículum
Igualment fiable es va mostrar per la seva banda Ter Stegen, el porter del Barça campió de Copa i de la Lliga de Campions. A Luis Enrique li va sortir perfecta la jugada d'alternar els dos porters en funció de la competició malgrat que la seva decisió s'anunciava tan qüestionable com la de formar amb el trident Messi, Luis Suárez i Neymar. Van alternar bé, els porters, i no va haver-hi conflictes d'egos a la davantera, autors els tres puntes de 122 gols, de manera que el FC Barcelona va dominar les dues àrees, va guanyar el triplet i es va proposar començar el curs següent amb la conquesta de les sis copes com va passar la temporada 2009 amb Guardiola.
No va poder ser perquè va vèncer el Sevilla a la Supercopa d'Europa i en canvi va perdre la Supercopa d'Espanya contra l'Athletic. Ter Stegen va encaixar vuit gols en dos partits, quatre a Tbilisi i quatre més a San Mamés —en va rebre dotze en el total de sis partits de pretemporada— per un de Bravo, al Camp Nou, en el partit de tornada davant l'Athletic.
El botxí Aduriz
Aduriz va batre Bravo i es va acarnissar amb Ter Stegen per més que qui va retratar l'alemany va ser San José, autor d'un gol pràcticament des de mig camp després d'un rebuig del porter del Barça. La jugada va marcar Ter Stegen, que havia retallat 11 dies les seves vacances per millorar la seva posada a punt, decisió que va fomentar una certa rivalitat entre els dos porters, amb la intervenció fins i tot a les xarxes socials de l'esposa de Bravo.
Al xilè, de 32 anys, l'avala l'experiència enfront de la joventut de l'alemany, de 23. Bravo és el porter clàssic que intervé només quan ho requereix la jugada, puntual i habitualment fiable, decisiu la temporada passada amb parades molt selectives. Ter Stegen respon a la figura del porter modern, implicat en el futbol de l'equip, el millor successor segurament de Valdés. A tots dos els encanta el risc i s'exposen a errors garrafals que es fan grossos pel seu caràcter cregut i competitivitat extrema.
Un any després el dubte existencial es manté al Camp Nou. El Barça torna a San Mamés i ni tan sols Luis Enrique sap qui serà el porter a la Lliga ni el que disputarà la Copa i la Champions. El tècnic vol dispensar als seus porters el mateix tracte que a qualsevol futbolista de camp, exposat el planter a les rotacions, excepció feta de Messi. “Anirà en funció del seu rendiment”, ha advertit l'entrenador. “El que s'alineï a Bilbao no té perquè fer-ho en els altres partits del campionat ni l'altre ser el titular a Europa”.
A ningú li complau més la situació i el partit segurament que a Zubizarreta perquè va fitxar tots dos porters del Barça i era el porter de l'Athletic quan va guanyar el triplet el 1984, 31 anys abans de la Supercopa.
Luis Enrique obre la porta als fitxatges al gener
Sense Pedro ni Xavi, el FC Barcelona de Luis Enrique perd fons d'armari. Sobretot a la primera part de la temporada, quan el conjunt blaugrana no podrà estrenar les seves dues cares noves, Arda Turan i Aleix Vidal, que han d'esperar fins al gener per debutar per la sanció de la FIFA. Té una agenda intensa el Barça en la primera volta del curs: visita aquesta nit San Mamés i viatjarà també al camp de l'Atlètic, al Sánchez Pizjuán i el primer clàssic serà a Chamartín. I a l'itinerari blaugrana se li sumen els compromisos de la Champions i el Mundial de Clubs al desembre. En qualsevol cas, el Barça deixa, en principi, les incorporacions en stand-by. "Al club estan buscant concretar un nou fitxatge?", van preguntar ahir a Luis Enrique. "Estem treballant i tenim temps. Independentment que ens reforcem o no sabem que fins al gener no podrà debutar", va resoldre l'asturià. Més enllà del bloqueig de la FIFA per inscriure nous jugadors, el Barça té un altre inconvenient per contractar futbolistes i que només puguin trepitjar la ciutat esportiva: la massa salarial.
Després del triplet conquistat el curs passat, la massa salarial del FC Barcelona ascendeix al 73% respecte dels ingressos (el límit recomanat és el 70%). A més, al club estan treballant en una millora del contracte de Neymar. El vincle del brasiler, que va arribar al Barça el 2013, finalitza el juny de 2018. La bona notícia per a Luis Enrique és que l'extrem paulista ja es va recuperar de les galteres i va completar el seu primer entrenament amb la resta dels seus companys. “Ha començat la pretemporada aquest dissabte i, tenint en compte el que ha passat amb la malaltia, el seu desenvolupament marcarà quan pot estar disponible. No em preocupa que trigui més a agafar el ritme. Amb les condicions físiques que té segur que es posa en forma ràpidament i estarà a la disposició de l'equip de seguida”, va concloure l'entrenador asturià.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
