Un golàs i res més

El partit es va resoldre en dos minuts per a l'Espanyol: el temps que va trigar Salva Sevilla a signar l'únic gol. Una alegria efímera, perquè el partit es va convertir en un pal. El quadre blanc-i-blau li va regalar el cuir al Getafe, que no va trobar mai els camins que portaven a l'àrea de Pau. Ni quan l'equip de Fran Escribà es va quedar amb 10 homes per l'expulsió de Vergini, al quadre de Sergio González li va passar pel cap visitar Guaita. L'objectiu no estava fluix a porteria; estava en el marcador. I en un duel entre la classe mitjana del futbol, en què l'objectiu és segellar la permanència com més aviat millor, l'Espanyol va obrir el pas.

L'afició blanc-i-blava es va fregar els ulls en el primer sospir del partit. Montañés es va filtrar pel carril del 10 i, mig maldestre, Vigaray va xocar amb l'extrem blanc-i-blau en la mitja lluna. Un caramel per a Salva Sevilla, que va acariciar el cuir perquè es colés dins la porteria de Guaita. El volant andalús va inaugurar el marcador i la taula de golejadors d'aquesta Lliga. Tota una picada d'ullet amb la història, perquè en la temporada 1928-1929, la primera del campionat, el gol inaugural va ser obra d'un altre noi blanc-i-blau, José Pitus Prat, en la victòria del quadre català contra el Real Unión d'Irún (3-2).

Fins a l'afició del blanquiblau, acostumada al sofriment, es va impacientar amb l'actitud dels seus jugadors

Una simple anècdota per als llibres perquè el gol no li va servir de combustible a l'Espanyol. Al contrari, va semblar un somnífer a les cames dels blanc-i-blaus. Van acumular distraccions en la saga que, en qualsevol cas, el Getafe no va saber capitalitzar.

Els blaus malgastaven ocasions després de dominar la pilota. El partit es jugava en camp de l'Espanyol. un Pedro León inquiet, un Álvaro bellugadís, al Getafe li faltava l'última passada de Sarabia. Fins i tot l'afició blanc-i-blava, acostumada al patiment, es va impacientar amb l'actitud dels seus jugadors. L'afició de l'equip català va veure com aquest estiu volaven els seus referents i la seva il·lusió, sempre entre cotons, es va prendre una aspirina amb l'arribada dels joves Gerard Moreno i Asensio. Així, quan Moreno va reemplaçar Salva Sevilla, l'ovació va ser per a la tornada del del planter.

En canvi, d'Asensio hi no va haver notícies a Cornellà. Sergio González va optar per cuidar el resultat i quan a Caicedo se li va acabar la gasolina, el tècnic va enviar Cañas al camp. Una estratègia per recuperar foc a la medul·lar, amb un Espanyol que havia oblidat a aquelles altures que existia la porteria de Guaita. Li sortia tot malament al Getafe, innocent en defensa (Vergini va veure la segona groga amb una falta innecessària a la meitat del camp) i sense punteria en atac. Álvaro Vázquez va fallar un gol sense porter, quan només havia d'empènyer la pilota a la xarxa. La sort estava del costat de l'Espanyol, que n'havia tingut prou amb el golàs de Salva Sevilla.