Accés a la sanitat

L'amenaça de multes milionàries de la Unió Europea contra les comunitats autònomes que han decidit oferir assistència sanitària als immigrants sense papers és un despropòsit que revela el nerviosisme de l'executiu de Mariano Rajoy davant la possibilitat que el canvi polític en diverses comunitats després de les eleccions autonòmiques s'estengui a les properes legislatives. Les paraules del secretari general de Sanitat, Rubén Moreno, alertant de les conseqüències “catastròfiques” que tindrà la decisió, més aviat semblen un intent de posar dics de contenció al que s'albira com una marea més important: la decisió dels set governs autonòmics que han canviat de color de revertir el que consideren polítiques antisocials aprovades pel Govern espanyol en la legislatura que acaba.

La decisió d'excloure els immigrants de la sanitat pública (excepte menors, embarassades i urgències) va ser imposada pel PP gràcies a la seva majoria absoluta mitjançant un reial decret del Govern central que es va tramitar el 2012 per la via d'urgència, sense debat parlamentari i sense possibilitat que l'oposició pogués presentar esmenes. Amb aquesta mesura, el Govern central va introduir un canvi essencial que afecta un dels pilars del sistema públic espanyol: el seu caràcter universal. Per aquesta raó, el març passat, tots els partits, excepte el PP i Ciutadans van subscriure el compromís de retornar a la sanitat espanyola el caràcter universal que mai haurien hagut de perdre.

Amb aquests antecedents, no és estrany que alguns governs autonòmics, en el ple exercici de les seves competències, hagin decidit atorgar la targeta sanitària a immigrants empadronats, com ja han fet altres comunitats que van decidir des del principi no aplicar el decret. No té sentit que el Govern espanyol amenaci ara València, les Balears, Cantàbria o l'Aragó per una cosa que d'altres com Catalunya, Andalusia, els País Basc o Astúries ja feien. Les amenaces han tingut l'efecte contrari: altres comunitats s'han sumat a la rebel·lió, entre les quals hi ha Madrid, governada pel PP de Cristina Cifuentes, que donarà accés a l'assistència primària i especialitzada.

Sorprèn que Moreno hagi utilitzat expressions tan contundents i amenaçadores quan el ministre de Sanitat va anunciar al juny que oferiria assistència primària als immigrants irregulars. D'aquesta promesa no se'n va saber mai més res, segurament perquè donar accés només al metge de capçalera pot crear situacions absurdes. Per exemple, si un metge de família atén un immigrant i sospita que té càncer, no podrà enviar-lo a l'hospital a fer-se les proves? I si es confirma el diagnòstic, l'enviarà a casa a morir perquè a l'assistència primària no poden administrar quimioteràpia?

Igual d'extemporani resulta l'advertiment que la Unió Europea sancionarà Espanya per atendre immigrants. Ni hi ha intervingut en el passat, i hi ha d'intervenir ara. Una cosa és l'atenció als immigrants i una altra la regulació del turisme sanitari, és a dir, els casos de ciutadans europeus que cotitzen i resideixen en un país i van a un altre a rebre assistència.

El més raonable seria revertir amb caràcter general l'exclusió d'immigrants i acordar un mecanisme comú d'accés que eviti les desigualtats actuals.