El nivell del mar pujarà prop de sis centímetres a la Península fins al 2040
L’organització WWF alerta que el canvi climàtic provocarà un augment d’uns dos centímetres al Mediterrani
Els efectes de l'escalfament global no són una cosa llunyana i intangible, sinó que suposen amenaces molt concretes i properes. Si no es posa límit a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les costes espanyoles patiran els impactes del canvi climàtic amb una duresa especial. D'això vol alertar WWF que, aprofitant el mes d'agost i les vacances a la platja de molts ciutadans, ha llançat la campanya Ni un grau més, en la qual recorda les prediccions que han fet els científics per a les costes espanyoles: el nivell del mar augmentarà prop de sis centímetres fins al 2040, cosa que suposarà reculades a la línia de costa de tres metres al litoral cantàbric i gallec, dos metres al golf de Cadis i entre un i dos metres a les Canàries i a la façana mediterrània.
Amb la campanya, WWF anima els ciutadans a demanar al Govern un model energètic cent per cent renovable. "El nostre país té més de 8.000 quilòmetres de costa, on viuen uns 23 milions de persones, gairebé el 60% de la població espanyola", recorda el document en el qual l'organització recopila les dades existents sobre els impactes del canvi climàtic per a Espanya, entre els quals un estudi de l'Agència Estatal de Meteorologia i un altre encarregat per l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic el 2014. El pes socioeconòmic de les zones costaneres, les que tenen més densitat de població i les més turístiques, "és de vital importància per al conjunt del país", assenyala l'informe.
A Espanya, el nivell del mar ha augmentat entre dos i tres mil·límetres a l'any al nord de la Península en la segona part del segle XX. Al Mediterrani, des de la dècada dels noranta, ha pujat entre 2,4 i 8,7 mil·límetres cada any. El Mediterrani figura entre les regions més exposades a l'efecte de l'escalfament global. Els experts del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, de les Nacions Unides, calculen que, en el pitjor dels escenaris, és a dir, si no es prenen mesures i els països segueixen emetent gasos al mateix ritme que ara, el nivell del mar pot arribar a augmentar fins a 59 centímetres més durant aquest segle. Això "posaria en greu risc tant els ecosistemes com les poblacions que viuen a les zones costaneres", recorda WWF.
L'informe d'aquesta organització al·ludeix també a les dades presentades pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic a la costa espanyola, segons el qual "els impactes produïts pel canvi climàtic són clars i inequívocs i afecten tant els sistemes naturals com humans, encara que són més evidents en els primers".
El Ministeri d'Agricultura va sotmetre a informació pública el juliol passat l'Estratègia d'Adaptació al Canvi Climàtic de la costa espanyola, que pretén mitigar els efectes de l'escalfament global a les zones de domini públic. Un pla que pretén identificar els punts més vulnerables de la costa, però que, ara com ara, no té un pressupost determinat, com van denunciar les organitzacions ecologistes.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.