Els assessors de Mas insten a ampliar la cobertura de la renda mínima

El debat sobre una renda garantida que permeti als treballadors pobres o a les persones sense ingressos poder cobrir els seus mínims vitals és fonamental, però no pot anul·lar la necessitat urgent d'ampliar la cobertura de la renda mínima d'inserció, l'anterior PIRMI. Aquesta és la petició que fa el Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat (CAPSIF) en el seu últim informe, una idea que contradiu l'aposta de l'Executiu català. El text fa un balanç dels suggeriments fets pel Consell des del 2011 i que en la majoria dels casos no han estat atesos. “Entenem que caldria encarar-los quan precisament Catalunya obrirà un nou període institucional, d'aprofundiment democràtic”.

El CAPSIF considera fonamental que s'implanti una renda, bé sigui universal o només per a les persones amb necessitats econòmiques (deixa el debat obert). Es tracta d'un dret que recull l'Estatut i que va motivar una iniciativa legislativa popular (ILP) molt ambiciosa que no va prosperar aquesta legislatura en el Parlament pel desacord entre els promotors i els partits polítics. No obstant això, reconeix que es tracta d'un tema de caràcter estructural “de difícil solució en poc temps per part de qualsevol Govern”.

El grup d'assessors, presidit per la presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social, Teresa Crespo, recorda que en el futur proper molts dels elements que generen l'actual desigualtat social i el risc d'exclusió –atur, salaris baixos, contractació precària, dificultats de finançament de programes per retallades de totes les administracions...– no desapareixeran. I per aquesta raó el text assegura que “si la implantació de la renda garantida no és possible immediatament és urgent ampliar l'abast de la renda mínima”.

L'ampliació, assegura el CAPSIF, s'hauria d'iniciar amb els col·lectius més vulnerables, és a dir, les famílies amb menors o dependents a càrrec i sense ingressos, per després estendre's a les persones que han esgotat tot tipus de prestació per desocupació i, “progressivament, incorporar-hi la resta de la població, segons el grau de necessitat”. Aquesta petició ja l'ha fet fins a dues ocasions la Mesa del Tercer Sector al president Artur Mas, en la reunió que tenen anualment.

La Generalitat sempre va sostenir que alguna millora es podria veure reflectida en la reforma de la renda mínima, que es va prometre el 2011 i que mai es va dur a terme. En l'última reunió de les entitats socials amb Mas, la portaveu del Govern català, Neus Munté, va assegurar que la reforma havia quedat “subsumida" pel debat de la ILP. Ara una de les propostes estrella de la candidatura unitària independentista Junts pel Sí és la reforma de renda mínima cap a un model de renda garantida.

• Atur per als més grans de 45 anys. El Consell Assessor va retreure al Govern català que mai reprogramés la Cimera Econòmica i Social que va desconvocar el març del 2013. En el seu moment, Mas va cancel·lar la trobada en considerar que no veia predisposició dels grups per arribar a acords, tot i que va deixar oberta la porta per celebrar-la en una altra data. Dins d'aquesta reunió, per la qual Crespo i la resta de membres del comitè van preparar un document, s'hi havia de tractar el tema dels aturats de llarga durada i especialment la dels més grans de 45 anys, en la majoria dels casos amb poques possibilitats de reingressar al món laboral. Un problema que, auguren, “caldrà valorar què suposa per al conjunt del país en els pròxims 20 o 30 anys”.
  
  Entre les peticions hi havia “aprofitar la força de les administracions a l'hora de contractar” per afavorir els col·lectius més vulnerables. Els assessors socials de Mas també deixen escapar en el document una crítica cap a algunes polítiques acaronades per la Generalitat. “No serveix de res parlar d'emprenedoria si no hi incloem components i capacitats col·lectives, territorials i comunitàries que acompanyin aquests processos, i evitem el gran nombre de projectes que tenen una vida molt curta”.
• Ple contra la pobresa. Una altra reunió que tampoc es va celebrar va ser entre el CAPSIF i el CAREC (Consell Assessor de la Generalitat per la Reactivació Econòmica), una oportunitat que consideren perduda perquè els experts de les dues oferissin les seves recomanacions.
  
  Crespo i els altres 15 membres independents del Consell també retreuen en el document que en el ple monogràfic contra la pobresa que es va celebrar al Parlament predominés “el marc de conflicte polític i partidista”, cosa que no va permetre arribar a una posició conjunta sobre el tema. En el seu moment, el CAPSIF va ser molt crític amb els acords aconseguits, per la seva “gran ambigüitat i sense quantificar els seus costos ni concretar el finançament”, tot i que ara no avalua els resultats obtinguts. El febrer passat, Munté va assegurar que ja havia complert amb el 68% dels acords del ple. L'informe és anterior a l'aprovació de la ILP de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, per la qual cosa no valora les polítiques que es van aprovar contra els desnonaments i la pobresa energètica.
• Reformes estructurals. El text reconeix els greus incompliments econòmics del Govern central en temes com la Llei de la Dependència i critica la nova Llei de Bases de Règim Local perquè és recentralitzadora i menysprea els serveis socials prestats pels ajuntaments. Però també recorda que les competències i possibilitats de la Generalitat són “limitades, però no anecdòtiques”.
  
  Entre les reformes estructurals que demana el Consell hi ha no només una descentralització dels serveis, sinó també de “la presa de decisions i recursos”. I obre la porta al debat del “retorn social” que haurien de brindar els beneficiaris d'ajudes socials.