El dia que els barcelonins van deixar de pagar el lloguer

El sector de la construcció va parar en sec després de l'Exposició Internacional del 1929. Milers d'immigrants es van quedar sense feina. No tenien diners per pagar l'habitatge. Famílies senceres rellogaven habitacions. L'habitatge s'havia precaritzat tant que hi havia "cases de dormir". I desnonaments. Cada dia. Els veïns es van organitzar per aturar-los o per tornar a pujar els mobles als pisos. Les cues als menjadors socials eren llarguíssimes. Amb prou feines hi havia prestacions socials. I el Govern de la República no mostrava la sensibilitat que n'esperaven aquests col·lectius.

Som a Barcelona. 1931. Va ser llavors quan es va gestar el Comitè de Defensa Econòmica del Sindicat de la Construcció de la CNT, impulsor de la vaga de lloguers. Un episodi protagonitzat per milers de famílies (entre 45.000 i 100.000, segons el sindicat anarquista) que demanaven als propietaris una rebaixa del 40% i van deixar de pagar el lloguer durant uns mesos. Uns esdeveniments que sorprenen per la similitud que en alguns aspectes tenen amb l'actualitat.

El llibreter, historiador vocacional i president de l'Ateneu Enciclopèdic, Manel Aisa, ha recuperat aquest moment a La huelga de alquileres y el comité de defensa económica, un llibre editat per l'associació cultural El Lokal, del Raval. Anys enrere, Aisa va conèixer alguns dels protagonistes d'aquella vaga. Fins on sap l'autor, només en queda un supervivent i està malalt.

La Guàrdia d’Assalt va llançar mobles per les finestres per impedir el reallotjament

Aisa explica que per l'Ateneu passen de vegades historiadors estrangers preguntant per la vaga de lloguers. "Aquest interès i els paral·lelismes amb el moment actual i l'existència de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca" el van animar a escriure el llibre. A més del fet que tenia les fonts informatives a mà, al Centre de Documentació de l'Ateneu. El llibre cita per construir el seu relat altres autors que han estudiat l'anarcosindicalisme i diaris com Las Noticias, Solidaridad Obrera, ABC, La Publicitat o La Vanguardia.

La singular protesta va començar a la Barceloneta i ràpidament es va estendre a barris com Sants, el Clot, Poblenou i també l'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet. La vaga –amb un gran protagonisme de les dones, que administraven els sobres de les pagues dels seus marits– es va mantenir entre l'abril i el desembre del 1931. Els darrers espeternecs van ser el gener del 1932, i van ser silenciats amb una dura repressió de la qual l'autor responsabilitza el llavors governador civil, Oriol Anguera de Sojo, i el president de la Cambra de la Propietat, Juan Pich i Pon. Per evitar que els veïns reposessin els mobles, per exemple, la Guàrdia d'Assalt els tirava per la finestra perquè es trenquessin. O detenia qui es "reinstal·lava" als seus pisos. Va haver-hi centenars de detinguts "com a presos governatius" i alguns eren enviats a vaixells habilitats com a presons. La repressió es va accelerar després de la vaga general del mes de setembre, que es va saldar amb 18 morts.

Va ser un alleujament per a les famílies i es va pactar una rebaixa amb els propietaris

L'autor creu que aquella vaga de lloguers ha passat inadvertida "perquè molts dels que la van protagonitzar van viure després esdeveniments molt més importants, com les col·lectivitzacions". Aisa subratlla, tot i això, que "la gent dels barris va lluitar per la seva dignitat i com, igual que passa ara, quan es veu acorralada, s'organitza". L'editor, Iñaki García, creu que la vaga "ajuda a entendre el passat i, per les seves similituds, dóna claus per al present". García subratlla el fet que fos "una protesta sense líder, un moviment molt popular i creatiu, que va sortir d'una estructura, el sindicat de la construcció de la CNT, per passar als barris".

La vaga de lloguers va acabar per la repressió, tot i que l'autor considera que va ser una "victòria moral". D'una banda, deixar de pagar uns mesos va ser un alleujament per a les famílies afectades, i moltes van pactar rebaixes amb els propietaris. Durant la vaga la Cambra de la Propietat també va intentar una rebaixa fiscal i va impulsar una assegurança de la renda dels pisos desllogats. Les xifres sobre la vaga que poguessin estar en possessió dels propietaris van ser destruïdes els primers dies de la Guerra Civil, el 1936.