Quilòmetres de genis

A la façana d’una espigada casa del carrer Sant Vicenç de Reus hi ha una planxa de ferro que és tan alta com la porta. La xapa recorda que el 25 de juny del 1852 hi va néixer Antoni Gaudí. Una altra placa, aquesta molt més petita i discreta, penja de la porta i avisa que “no s’admeten visites”. La llar dels Gaudí i el taller de caldereria que regentava la família als baixos de l’immoble són avui un domicili particular. Per localitzar un record gaudinià més tangible, i alhora més fictici, cal deixar-se portar uns metres carrer avall. Una estàtua d’Artur Aldomà, erigida el 2002, simbolitza un Gaudí jove, amb pantalons curts i espardenyes, jugant a bales damunt d’un banc.

La veritable empremta reusenca de Gaudí es troba dins d’un edifici d’estètica dubtosa, a mig camí entre una capsa de sabates i un radiador de cotxe. És el Gaudí Centre, situat en un lloc destacat de la plaça Mercadal, a només uns passos de l’Ajuntament. Un enginy de tres pisos on es repassen les proeses i obsessions d’un home que, segons es recorda a la mostra, entenia l’originalitat com “un retorn als orígens”. Aquests orígens que de vegades han estat tan controvertits, com l’agre debat entre Reus i Riudoms sobre on va donar a llum la senyora Antònia Cornet, però que aquí es liquida amb només una línia: El noi només anava al mas de Riudoms per recuperar-se del seu reumatisme.

Al Gaudí Centre s'exposa una rèplica del taller on l'arquitecte es desvetllava traçant les formes de la Sagrada Família

Maquetes de les insòlites xemeneies de la Pedrera i la Casa Batlló o un pinacle de la Sagrada Família comparteixen espai amb records més íntims i remots. Les notes, bones algunes; regulars, la majoria, i directament nefastes, les altres, del seu pas per l'Escola Pia. La citació, presumptament del director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, que vacil·lava sobre "no sé si li hem donat el títol a un geni o a un boig".

Malgrat que, per culpa de la guerra, gairebé no van quedar records de l'original, també s'exposa una rèplica del seu taller, L'Obrador. Aquí Gaudí es desvetllava traçant les formes de la Sagrada Família. Li robava tantes hores a la son mentre es barallava amb plànols i esbossos que va acabar instal·lant-se un llit al costat de la taula. Tenia 31 anys quan va ser contractat per encarregar-se de les obres del temple. Preocupat per no deixar-se cap detall per lligar, l'arquitecte va tornar poc a Reus, on, a més, els seus projectes mai van acabar de tenir èxit.

Uns anys més tard, sí que va passar prop d’allà Joan Miró. El pintor és una altra peça clau del que s'ha batejat com la Ruta del Paisatge dels Genis. El Mas Miró de Mont-roig, font d'inspiració per a la cèlebre pintura La masia, és el testimoni més viu de les estones que l'artista va passar en terres tarragonines. Tot i que de jove va estiuejar al Priorat amb els seus avis paterns, la casona de Mont-roig li va servir de refugi i d'estudi quan ja era un pintor consolidat. "En altres llocs, tot ho mesuro en relació amb Mont-roig", va declarar. Semioblidada durant molt de temps, la finca és ara la joia de la corona de la Fundació Mas Miró. Una inversió de sis milions d'euros pretén rehabilitar l'espai, revitalitzar els llaços de Miró amb el poble i ser un imant per atreure visitants. De mística no n’hi falta. "Tota la meva obra està concebuda a Mont-roig", va assenyalar una vegada el pintor.

La masia de Mont-roig, semioblidada durant molt de temps, és ara la joia de la Fundació Mas Miró

Una afirmació similar va fer Pablo Picasso per referir-se a una altra parada d’aquesta ruta, Horta de Sant Joan. "Tot el que sé ho he après al poble de Pallarès". El malagueny va ser hoste de Manuel Pallarès, que havia estat el seu company de pupitre a la Llotja de Barcelona i un bon amic de joventut, i va quedar enlluernat per la Terra Alta. Li va agradar tant que més tard hi va tornar amb una nòvia seva, la model francesa Fernande Olivier. Es van allotjar a l’Hostal del Trompet, a la plaça de la Missa. A la mateixa plaça vivia Tobías Membrado, el forner que va cedir les golfes de casa seva a Picasso perquè l’artista hi habilités el seu estudi.

El Centre Picasso d’Horta pretén avui ser un homenatge permanent al pintor i reuneix la reproducció de totes les obres que l'artista va traçar durant les seves estades al poble. La processó al convent és un dels olis que va dibuixar l'artista, inspirat per l'anar i venir dels veïns al convent de Sant Salvador.

Contemporani de Picasso –els separaven només cinc anys– va ser el músic Pau Casals. La seva casa d'estiueig, al passeig marítim del Vendrell, és avui la seu del museu que recorda la història d'aquest intèrpret i compositor universal. Tocat per un talent privilegiat que va ser degudament alliçonat per la mà familiar –el seu pare era l'organista de l'església del poble–, amb només 23 anys va iniciar la seva trajectòria professional. Obligat a exiliar-se per culpa de la Guerra Civil, primer a França i després a Puerto Rico, Casals té les arrels als estrets carrers del Vendrell. Tot i que el seu museu és davant del mar, a l'immoble on li agradava passar les vacances i els dies de repòs, Casals va néixer en una casa del carrer de Santa Anna. Sota el mateix sostre van morir set dels seus germans. El músic va declarar que el record de la seva mare sempre se li apareixia amb vestit de dol. No obstant això, deia, mai la va veure vessar ni una llàgrima.

A només uns metres de la casa, a la bonica plaça Nova, hi ha una estàtua del músic amb corbatí i abraçat al seu violoncel. La història retrata Casals com un home de pau que va ser considerat un agitador pel seu atreviment amb el violoncel. El seu poble és avui el quart as del pòquer dels genis.