Imprudència ministerial

Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior, i l'exvicepresident Rodrigo Rato van parlar el 29 de juliol, al despatx del ministre, sobre molts temes, com Catalunya i altres qüestions, a més de “tot el que m'està passant”, segons declaració de Rato. El que li està passant és que està sent investigat per un suposat blanqueig de capital, a més de per la fallida de Bankia i assumptes tèrbols relacionats amb aquesta caixa, com l'ús de les targetes black. Rato va precisar que l'entrevista forma part dels contactes que manté amb líders del PP per explicar-los la seva situació.

Davant l'enrenou organitzat per la notícia, el ministeri va fer pública una nota en la qual es precisa que la conversa va ser de caràcter “estrictament personal” i completament al marge de la “situació processal” de Rato. No pot deixar de cridar l'atenció que una reunió per tractar assumptes personals se celebri al despatx oficial del ministre de l'Interior, i que s'exposi aquesta dada com a prova de voluntat de transparència. Quan és, sobretot, una imprudència: tenint en compte la situació processal de Rato i les tasques de qualsevol titular d'Interior, sorprèn que aquest últim no preveiés l'escàndol que ha provocat la trobada quan s'ha fet pública, cosa que certament hauria passat també si s'hagués celebrat al restaurant més proper. Però el seu significat polític seria diferent.

L'assumpte era dels que encanten als especialistes per esquinçar-se les vestidures, que no s'han conformat amb la peça cobrada i han elevat el punt de mira cap al president Rajoy amb l'argument poc científic que ningú pot creure que Fernández no l'hi consultés.

El president es va apartar ahir del mig després de remetre els informadors a les explicacions que el ministre s'ha compromès a donar al Congrés divendres vinent. Rajoy els va desanimar advertint que no hi hauria “res de particular”.