Tres expresidents del Parlament tanquen la llista de Junts pel Sí

De Gispert, Rigol i Benach tancaran la candidatura per Barcelona juntament amb Pep Guardiola

Els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach, i l'actual presidenta en funcions, Núria de Gispert, tancaran la llista unitària per la independència, Junts pel Sí, a la circumscripció de Barcelona. La candidatura pactada per CDC, ERC i les entitats sobiranistes ha informat aquest dilluns en un comunicat que els tres expresidents estaran a la llista per a les eleccions del 27-S just abans que l'entrenador del Bayern de Munic, Pep Guardiola, que ocuparà l'últim lloc.

Núria de Gispert

Nascuda a Barcelona el 1949, ha estat al capdavant de la Cambra catalana des del 2010 fins a l'actualitat. Forma part de l'escissió d'Unió Democràtica de Catalunya que el juliol passat va fundar un nou partit: Demòcrates de Catalunya. De Gispert ha manifestat en diverses ocasions que està a favor de la independència de Catalunya i ha protagonitzat diferents enfrontaments amb els grups del Partit Popular i Ciutadans a la Cambra.

Joan Rigol

De Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), nascut el 1943, va ser president del Parlament entre el 1999 i el 2003. També ha dirigit el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i ha donat suport en diverses ocasions al procés independentista amb el president Mas. Estava a Unió i es va passar a Demòcrates juntament amb De Gispert. En el procés participatiu del 9-N, per exemple, va declarar que assumiria la responsabilitat de l'organització de la consulta si la justícia obligava la Generalitat a retirar-se. També va ser l'encarregat de dialogar amb el PP i el PSOE els detalls de la consulta en unes reunions que van transcendir als mitjans.

Ernest Benach

Reus (Baix Camp), 1959. Va presidir la Cambra entre el 2003 i el 2010, durant les dues legislatures dels governs tripartits presidits per Joan Maragall i José Montilla. És militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i va anunciar que deixava la política activa quan va acabar el seu mandat. En deixar el càrrec, va sorgir una polèmica sobre un suposat sou vitalici que anava a cobrar com a expresident. Finalment, es va aclarir que durant els següents quatre anys rebria el 80% del seu sou i el 60%, aquest sí de forma vitalícia, en complir els 65 anys.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS