Tres expresidents del Parlament tanquen la llista de Junts pel Sí
De Gispert, Rigol i Benach tancaran la candidatura per Barcelona juntament amb Pep Guardiola
Els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach, i l'actual presidenta en funcions, Núria de Gispert, tancaran la llista unitària per la independència, Junts pel Sí, a la circumscripció de Barcelona. La candidatura pactada per CDC, ERC i les entitats sobiranistes ha informat aquest dilluns en un comunicat que els tres expresidents estaran a la llista per a les eleccions del 27-S just abans que l'entrenador del Bayern de Munic, Pep Guardiola, que ocuparà l'últim lloc.
Núria de Gispert
Nascuda a Barcelona el 1949, ha estat al capdavant de la Cambra catalana des del 2010 fins a l'actualitat. Forma part de l'escissió d'Unió Democràtica de Catalunya que el juliol passat va fundar un nou partit: Demòcrates de Catalunya. De Gispert ha manifestat en diverses ocasions que està a favor de la independència de Catalunya i ha protagonitzat diferents enfrontaments amb els grups del Partit Popular i Ciutadans a la Cambra.
Joan Rigol
De Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), nascut el 1943, va ser president del Parlament entre el 1999 i el 2003. També ha dirigit el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i ha donat suport en diverses ocasions al procés independentista amb el president Mas. Estava a Unió i es va passar a Demòcrates juntament amb De Gispert. En el procés participatiu del 9-N, per exemple, va declarar que assumiria la responsabilitat de l'organització de la consulta si la justícia obligava la Generalitat a retirar-se. També va ser l'encarregat de dialogar amb el PP i el PSOE els detalls de la consulta en unes reunions que van transcendir als mitjans.
Ernest Benach
Reus (Baix Camp), 1959. Va presidir la Cambra entre el 2003 i el 2010, durant les dues legislatures dels governs tripartits presidits per Joan Maragall i José Montilla. És militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i va anunciar que deixava la política activa quan va acabar el seu mandat. En deixar el càrrec, va sorgir una polèmica sobre un suposat sou vitalici que anava a cobrar com a expresident. Finalment, es va aclarir que durant els següents quatre anys rebria el 80% del seu sou i el 60%, aquest sí de forma vitalícia, en complir els 65 anys.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
