_
_
_
_

Els aturats de més de 55 anys augmenten un 81% amb la crisi

Més de 100.000 catalans en aquesta situació viuen amenaçats per una desocupació de llarga durada i una futura pensió reduïda

Marxa contra l'atur a Montcada al juliol.
Marxa contra l'atur a Montcada al juliol.cristóbal castro

La xifra d'aturats catalans de més de 55 anys s'ha disparat un 81% des de l'inici de la crisi i es troba en el nivell més alt de l'actual sèrie de l'Enquesta de Població Activa (EPA), que comença el 2002. Ja són 110.600 els aturats que superen aquesta edat enfront dels 22.300 que hi havia el 2008, segons les EPA del segon trimestre dels dos exercicis. La situació és encara més preocupant si es té en compte que la majoria acaba engrossint les estadístiques de l'atur de llarga durada o de prejubilats, dues situacions que repercuteixen negativament en les seves pensions.

Per a la secretària de política sindical de la UGT a Catalunya, Laura Pelay, la dimensió del problema és fins i tot més gran del que mostren les dades oficials: “El Govern central va fer un canvi normatiu que obliga els qui reben el subsidi per a més grans de 55 anys a jubilar-se quan arribin als 61. D'aquesta manera treuen molta gent de les llistes de l'atur”. Tot i així, el pes d'aquest col·lectiu sobre el total d'aturats no ha deixat d'augmentar i durant els últims set anys ha passat de representar el 7,6% per situar-se en el 15,2%.

Part d'aquest increment es deu al fet que també ha crescut el nombre d'actius. En concret, els més grans de 55 que treballen o busquen una feina han augmentat en 94.900 persones. No obstant això, menys del 7% va ajudar a elevar la xifra d'ocupats. La resta va acabar en la d'aturats.

Una vegada en l'atur, el millor és començar a buscar la porta de sortida de forma immediata: el 36,7% dels catalans que fa més d'un any que estan aturats té més de 55 anys, segons un informe de la UGT fet amb les dades de l'EPA del primer trimestre del 2015. Com més temps s'hi estigui, més es redueixen les possibilitats de deixar-lo: si es posa el focus en els que superen els dos anys a l'atur, el percentatge dels més grans de 55 puja al 43,6%.

“Prefereixo no pensar en com l'atur afectarà la meva pensió”

S. G.

Manel Sales es va quedar en l'atur el 2010 amb 54 anys i des de llavors no ha pogut trobar cap feina. Havia treballat 27 anys a la indústria quan es va veure afectat per un expedient de regulació d'ocupació. Va decidir comprar una furgoneta i es va fer autònom. Va viure del transport durant vuit anys, fins que va començar la crisi: “Vaig deixar de tenir feina cada dia i només em trucaven quan em necessitaven”. El que guanyava no cobria les despeses de treballar per compte propi, així que va acceptar un lloc de fix discontinu en una altra empresa que no va durar gaire temps.

“Vaig començar a buscar feina a sac. Vaig arribar a estar molt estressat perquè veia que encara podia treballar però no trobava res”, recorda. Sumava diverses dècades de cotització però encara li faltaven molts anys per a la jubilació. Fa un parell d'anys, ell i altres persones en la mateixa situació van contactar per Internet per crear l'Associació d'Aturats Majors de 45 anys (Assat 50), en què ha bolcat el seu temps i esforç.

“El nostre principal desavantatge, a part de l'edat, és la formació. Estem menys preparats que els joves perquè ens hem dedicat tota la vida a treballar”, opina. És beneficiari del subsidi de 426 euros mensuals per a persones més grans de 55. Aquest li suma temps de cotització per quan es jubili però, en ser una quantitat tan petita, mina la seva futura pensió: “Prefereixo no pensar per no fer-m'hi mala sang. El que hagi de venir, vindrà”.

Reinserció difícil

El professor del Màster en Dret laboral i Seguretat Social de l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Fargas, adverteix que és el col·lectiu amb menys alternatives d'elecció a l'hora de reinserir-se al mercat laboral: “I a mesura que avança la crisi, les probabilitats de sortir-ne de forma no traumàtica es van esgotant”.

La secretària de socioeconomia de CC OO de Catalunya, Cristina Faciaben, atribueix aquestes dificultats als prejudicis: “Poden ser experts en el terreny, però a l'empresari el preocupa si tindran problemes de salut o si portaran mals hàbits adquirits de les seves antigues empreses. A més, de vegades tenen una qualificació molt alta però en llocs de treball concrets que ja han desaparegut”.

L'atur entre les persones de més de 55 també s'ha disparat al conjunt d'Espanya i a final de l'any passat va arribar a sumar 614.000 persones. Set anys abans amb prou feines superaven les 140.000. No obstant això, la tendència sembla haver canviat en l'àmbit estatal aquest any, ja que la xifra s'ha reduït un 3,6%. A Catalunya, en canvi, ha augmentat un 8,5%.

La Generalitat és conscient del problema i a principi d'abril va encarregar al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) l'elaboració d'un pla per combatre l'atur entre els més grans de 45 anys, que suposen tres de cada cinc aturats. El SOC destinarà 50 milions d'euros a aquest programa, que preveu presentar al setembre i engegar abans que s'acabi l'any.

La UGT ha buscat durant els últims tres mesos suport entre els partits del Parlament per portar al Congrés dels Diputats la proposta d'una renda equivalent al salari mínim interprofessional –648,60 euros el 2015– per als més grans de 55 a l'atur. El subsidi actual destinat a aquest col·lectiu és de 426 euros. El sindicat denuncia en el seu informe que 8 de cada 10 aturats que superen aquesta edat cobren cada mes aquesta última quantitat o res.

D'empresa en empresa

L'Associació d'Aturats Majors de 45 anys de l'Hospitalet de Llobregat (Assat 50) explica com n'és, de difícil, reinserir al mercat laboral la gent d'aquesta edat: l'any passat van aconseguir contractes per a 25 dels seus 350 socis. “Algun va tenir sort i va aconseguir un lloc fix, però la resta eren temporals”, admet el seu portaveu, Manel Sales. “Les empreses de col·locació i de treball temporal demanen gent jove, així que anem d'empresa en empresa”, diu.

Només el 18,4% dels contractes fets entre el gener i el juliol d'aquest any anaven dirigits a aquest col·lectiu i d'aquests, el 84% eren temporals, segons les dades del Departament d'Empresa. L'atur entre els més grans de 45 és difícil de pal·liar, però els qui superen els 55 pateixen l'agreujant de tenir la jubilació molt a la vora i que una ocupació de mala qualitat pot rebaixar el càlcul de la pensió.

El drama és fins i tot més gran per als qui han arribat a aquesta edat sense haver treballat prou anys per retirar-se, obligats a acceptar qualsevol ocupació. “Tenim un soci que va esgotar totes les ajudes i a qui li negaven el subsidi per a persones de més de 55 perquè no havia treballat els anys necessaris. Li faltaven tres mesos per completar els 15. Li hem aconseguit un contracte de dos mesos per a l'estiu i sembla que l'empresa li allargarà un mes més”, explica Sales.

“Encara no em crec que m'hagi quedat sense feina”

S.G.

Luis Orellana es troba en l'atur per primera vegada en quatre dècades. És el temps que va treballar com soldador a la planta de Tarragona de l'empresa Espanyola de Montajes Metálicos (Emmsa). Fins al febrer, quan la direcció va anunciar un concurs de creditors que va deixar sense feina al voltant de 260 persones. Amb 59 anys, no creu que aconsegueixi una feina “en condicions” i sembla resignat a viure de la prestació per desocupació fins al 2017, quan en faci 61 i pugui prejubilar-se.

“Encara no he buscat res perquè encara no em crec que estigui a l'atur, no havia trepitjat les oficines d'ocupació en més de 40 anys”, confessa. Tira d'estalvis perquè l'empresa li deu cinc nòmines i, en estar en concurs, no ha rebut la documentació necessària per sol·licitar la prestació per desocupació fins fa un parell de setmanes. “En el meu sector no hi ha inversió i serà difícil aconseguir alguna cosa havent-hi nanos de 30 anys en l'atur. Hauria d'agafar-me algú que em conegui i amb qui tingués confiança”, afirma.

Tampoc no li convé acceptar un treball temporal perquè elevaria la seva edat de jubilació als 63 –ja no seria un afectat per expedient de regulació d'ocupació així que no podria retirar-se als 61–. Del que està convençut és que no aconseguirà un sou de 1.900 euros com el que tenia i que, ja siguin dos o quatre els anys que li quedin per jubilar-se, perjudicaran les quatre dècades ja cotitzades.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_