Un estrangulador a l’autopista

Volker Eckert va començar a excitar-se amb el cabell femení quan era adolescent: li agradava olorar-lo, acariciar-lo, estirar-lo. No va trigar a descobrir que el que de debò l'apassionava era agafar amb força el coll de les noies i observar el seu rostre desencaixat. Així, a força d'escanyar buscant plaer, va matar una companya de classe als 14 anys i va intentar fingir que la noia s'havia suïcidat. El cas es va quedar sense investigació ni càstig a la fosca República Democràtica Alemanya. El temps i la lliure circulació van convertir Eckert en un dels estranguladors més prolífics que ha conegut el continent.

A Eckert se li atribueix l'assassinat d'una vintena de dones, la majoria de les quals eren prostitutes i immigrants sense arrelament ni família. El perfil de les víctimes va ser una de les claus del seu èxit com a assassí en sèrie. L'altra, la falta de coordinació entre els cossos policials: al volant del seu tràiler, Eckert va recórrer les carreteres europees deixant enrere un reguitzell de cadàvers sense tenir una aparent relació. Una de les seves zones de pas com a conductor de llarga distància va ser Girona, on va matar tres noies que havia contractat per tenir sexe de pagament.

L'última d'aquestes tres noies va ser Miglena Petrova, una prostituta búlgara de 20 anys. El 2 de novembre del 2006, la jove va acceptar deixar-se emmanillar per Eckert a canvi de diners. El camioner va escanyar-la amb un cordill i va retallar uns flocs dels seus cabells com a record de la cita. Va ocultar el cos a la cabina i el va llançar, de nit, a un camp de futbol d'Hostalric. Un operari acabava d'instal·lar una càmera de seguretat en una empresa propera: va ser la pista que va permetre als Mossos d'Esquadra conèixer la identitat de l'assassí i donar la veu d'alerta. Eckert va ser detingut a Colònia. Al principi va negar els fets i va demanar a la policia que li deixessin buscar uns medicaments a la cabina. Un altre error. A dins, els investigadors van trobar flocs de cabell, però també roba, fotos de dones mortes i unes notes manuscrites en les quals descrivia els crims que havia comès. “Estic tan trastocat que em sento alleujat per l'arrest”, va dir.

Eckert va confessar sis assassinats, tot i que la policia n'hi atribueix 19. Va treballar primer com a pintor i netejador, i als 40 anys es va fer conductor de tràilers. Ho va fer només perquè la carretera li donava més possibilitats de trobar dones en situacions fràgils, estrangular-les i calmar així el seu desig sexual. L'agost del 2001, va recollir Isabel Beatriz Díaz, una prostituta de carretera, a Lloret de Mar. La jove va intentar resistir-se quan Eckert va començar a escanyar-la. El camioner alemany va deixar el cadàver en un encreuament d'autopistes. Ningú la va trobar en dos mesos i, quan ho van fer, ningú la va reclamar. El cas va quedar com un crim sense resoldre.

Quatre anys més tard, en un altre dels seus viatges per Girona, li va arribar el torn a Mary Veselova, una jove russa a la qual la policia va trobar morta a Figueres. D'altres víctimes que se li atribueixen mai van ser identificades ni es va poder esclarir el que va passar amb elles.

Norbert Nedopil, un psiquiatre de Munic, és testimoni privilegiat dels perversos gustos sexuals d'Eckert. Durant diverses sessions, el camioner li va explicar que de petit gaudia tocant-li el cabell a una nina de joguina amb la qual va practicar, per primera vegada, l'asfíxia. Va recrear al seu cap la fantasia fins que la va reproduir amb una companya de classe, la Sílvia, relata Nedopil. La carrera criminal d'Eckert s'hauria pogut aturar el 1978, quan va ser detingut mentre escanyava una dona al carrer. Va sortir de presó al cap d'un any.

Eckert va ser fidel al seu perfil d'assassí fins al final. Va celebrar els 48 anys a la presó provisional a l'espera de judici. Cap membre de la seva família –ni tan sols la seva germana, a la qual se sentia molt unit– el va anar a visitar. L'endemà, es va suïcidar: els funcionaris van trobar el cadàver d'Eckert penjant dels barrots de la cel·la.