Finalitza el rastreig sota les aigües de la reina de l’apnea Natàlia Moltxànova

S'ha aturat a l'illa de Formentera la recerca submarina del cos de la plusmarquista mundial d'apnea Natàlia Moltxànova, de 53 anys, desapareguda sota el mar durant una immersió diumenge, dia 2 d'agost. No han donat resultats les repetides immersions, de fins a 60 metres de profunditat, fetes al llarg de tres dies per part dels especialistes de la Guàrdia Civil. Tampoc va resultar efectiva l'ajuda d'un robot de profunditat amb càmeres de vídeo que la família de Moltxànova va contractar a una empresa privada d'Eivissa. Ara s'observa la superfície del mar. S'espera que la dona peix, la reina de l'apnea, aparegui flotant en algun lloc.

El mar que es va empassar la reina mundial de les immersions a pulmó lliure reflotarà probablement el seu cadàver lluny del punt on es va llançar a les profunditats i no va retornar. És la hipòtesi dels experts de la Guàrdia Civil i de Salvament Marítim, especialistes en recerques i rescats. Altres submarinistes acreditats, com Manu San Félix, expert submarinista de Formentera i col·laborador de National Geographic, especulen que podria haver mort en emergir, en quedar inconscient i ofegar-se, víctima d'una síndrome d'hipòxia.

Ni els bussos ni un robot aquàtic han trobat el cos de Moltxànova sota les aigües

Aquesta dona era capaç de nedar com un peix, sense respirar, durant més 3 minuts en una piscina, aguantar fins a nou minuts en apnea i submergir-se fins a 101 metres sota el mar. No va reaparèixer després de llançar-se a les profunditats mentre ensinistrava tres joves nedadors en les molt clares i turístiques aigües protegides de les illes, a dues milles de la costa de Formentera. Segons el relat dels seus companys, Nàtalia Moltxànova, de 50 quilos de pes, feia servir un cinturó de llast de sis quilos per baixar més ràpid sense tant esforç. Era plusmarquista d'aquest esport, presidenta de la Federació d'Apnea i treballava per a una universitat de Rússia.

El límit dels descensos educatius de diumenge a Formentera estava en 35 metres, però el fons marí se situa a 80 metres al lloc on va ancorar el vaixell d'abastiment des del qual actuava el grup de l'accidentada. Aquell dia, Moltxànova no feia servir un cap guia, una línia fixa entre la superfície i el fons que ajuda a marcar les operacions de descens, ascens i descompressió i que pot guiar en cas d'accident.

En els minuts posteriors a la pèrdua de contacte visual amb Natàlia Moltxànova –que no va retornar a la barca després del seu exercici–, es van perdre les esperances de trobar amb vida l'esportista. Va patir un accident els detalls del qual s'ignoren, ja que no va tenir testimonis propers.

L’efecte dels corrents pot desplaçar un cos sobre el mar lluny d’on es va produir l’accident

La família de la víctima va assumir immediatament que es tractava d'un cas mortal en un esport d'alt risc, contra els límits del cos. Un error fatal entre desenes de milers d'immersions en dècades d'activitat. El portaveu familiar va ser el fill, Alexei Moltxànov, que té la sisena marca mundial d'apnea en haver arribat als 101 metres amb ajuda de pes de llast.

Ara, llanxes del servei del mar i del grup d'activitats subaquàtiques de la Guàrdia Civil naveguen en una zona ampliada al voltant del lloc dels fets. Pentinen una vasta superfície marina de desenes de milles al voltant de Formentera. Cada dia, entre el port d'Eivissa i Formentera, prop del lloc de l'accident, passen unes 15.000 persones a bord dels transbordadors i vaixells de línia.També són milers els navegants que utilitzen els seus propis vaixells d'esbarjo a Eivissa i Formentera.

Les restes de l'estrella internacional d'aquest esport individual de gran risc poden aparèixer lluny del lloc on es va produir l'accident mortal. En ocasió d'altres sinistres de bussos i submarinistes ofegats, els seus cossos han estat trobats a centenars de milles, en una altra illa i fins i tot al continent, al cap de setmanes. L'efecte dels corrents marins i de superfície i l'onatge que mou el vent poden arrossegar un cos a la deriva fins a 25 milles per dia, segons Manu San Félix.