Més de 2.000 immigrants han mort al Mediterrani aquest any
La xifra supera en 400 la registrada en les mateixes dates del 2014
Més de 2.000 immigrants han mort intentant creuar el Mediterrani aquest any. La gran majoria intentava arribar a Itàlia. Són les dades de l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), que assenyalen un augment de víctimes respecte a l'any anterior. Així, durant el mateix període del 2014 els morts van ser 1.607. Aquest any, 400 persones més han perdut la vida.
Dins del Mediterrani, el canal de Sicília és la ruta més mortífera per a les persones que arrisquen la vida buscant un futur millor. En aquest encreuament, que connecta Líbia amb Itàlia, s'amunteguen les barcasses, normalment en males condicions i no aptes per navegar, amb les quals les màfies de traficants de persones porten apilonats els immigrants.
Malgrat que Itàlia i Grècia reben un nombre similar d'immigrants (97.000 a Itàlia i 90.500 a Grècia), 1.930 persones van perdre la vida intentant arribar a Itàlia, una xifra exorbitant davant de les 60 que ho van fer intentant arribar a Grècia.
Les xifres són estimacions i podrien ser encara més nombroses, alerta l'OIM, perquè és impossible tenir dades precises i hi ha la possibilitat que hi hagi embarcacions que s'hagin enfonsat sense ser rescatades o morts que no s'hagin registrat. El trajecte més perillós va viure l'última tragèdia la setmana passada, amb la mort de 21 persones.
Tots els immigrants havien mort a bord de les embarcacions en què viatjaven quan van arribar els guardacostes per ajudar-los. Dos van ser trobats divendres passat per una nau de la Guàrdia Costera, mentre que cinc més van ser rescatats aquest dissabte per la nau Bourbon Argos de Metges sense Fronteres a unes 30 milles de la costa de Líbia.
14 persones més van ser trobades sense vida dimarts passat per la nau militar irlandesa L. I. Niamh, del dispositiu comunitari de vigilància Tritó. Atès que els cossos no tenien signes de violència, les autoritats italianes es plantegen la possibilitat que les seves morts es deguin la forta calor i a l'amuntegament a l'embarcació en la qual viatjaven amb 500 persones més. Una hipòtesi que va rebre el suport del personal de l'OIM del sud d'Itàlia que, després d'entrevistar els supervivents, van apuntar que els immigrants van morir perquè el motor de l'embarcació es va reescalfar massa i els immigrants van haver d'utilitzar l'aigua a bord per refredar-lo i van morir de set i calor.
Aquesta zona negra també va viure el mes de juliol la tràgica història d'una nena siriana d'onze anys que va morir d'un coma diabètic en una pastera després que traficants libis robessin la seva medicació. Ho va explicar el pare de la menor al comissari Carlo Parini, un dels caps de la policia de Siracusa, al qual li va explicar entre llàgrimes que es va veure obligat a deixar al mar el cadàver de la seva filla.
El director general de l'OIM, William Lacy Swing, ha qualificat aquestes situacions d'"inacceptables" perquè no es pot permetre que "la gent que fuig de conflictes, persecucions i misèria al segle XXI hagi de suportar aquestes experiències terribles als seus països d'origen, per no parlar del camí, i després morir a les portes d'Europa".
Malgrat la magnitud de la tragèdia, l'OIM va destacar que podria haver estat pitjor si no fos pels esforços dels guardacostes que, diàriament, patrullen les aigües del Mediterrani a la recerca d'embarcacions a la deriva. De fet, uns 188.000 immigrants han estat rescatats aquest any al Mediterrani, una xifra que aviat arribarà a les 200.000 persones a causa de les bones condicions meteorològiques i l'empitjorament dels conflictes al nord de l'Àfrica.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.