Les cinc claus per al 27-S

Amb la seva signatura, Artur Mas ha posat sobre paper el que va anunciar fa temps: que el 27 de setembre hi haurà eleccions autonòmiques. Uns comicis, però, que van més enllà d'un simple canvi de Govern. El veredicte de les urnes marcarà el futur del procés sobiranista, que ha protagonitzat la política catalana els últims tres anys. Aquestes són les claus.

Plebiscitàries. Convergència i Esquerra Republicana (que comparteixen llocs en la llista de Junts pel Sí) i la CUP volen convertir aquestes eleccions en un plebiscit sobre la independència, que substitueixi el referèndum sobre la secessió que el Govern espanyol ha impedit. El 9-N, tot i que els catalans van poder votar, no va tenir cap mena de validesa legal. Junts pel Sí pretén centrar les eleccions en l'únic tema de la secessió, objectiu en què col·laboraran el Partit Popular, Ciutadans, i en menor mesura el PSC, defensors de seguir dins d'Espanya. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, defensa que "els plebiscits no existeixen" perquè no estan recollits en cap llei. Per evitar una possible suspensió dels comicis, Mas no hi ha fet cap menció en la convocatòria

L'eix social. Tot i la intenció de la llista d'Artur Mas de centrar-ho tot en la independència ("el dia 27 hi haurà els del sí i els del no, no hi haurà matisos", va arribar a dir en l'últim consell nacional de CDC), una de les formacions que pugna per la segona passa és Catalunya Sí que es Pot, la unió d'Iniciativa i Podem. La formació vol centrar el seu discurs en l'eix social i convertir els comicis en un plebiscit sobre la gestió de Mas, confrontant les seves propostes amb les retallades i la gestió de la sanitat. Per compensar aquest discurs, Junts pel Sí incorpora mesures socials al seu programa que CDC havia rebutjat fins ara.

La corrupció. La confessió, ara fa poc més d'un any, de Jordi Pujol, ha marcat el final de la legislatura. La fortuna a Andorra de l'expresident i la comissió d'investigació que se'n va derivar ha deixat tocada Convergència, que intenta fer cau i net amb una refundació que de moment passa per trencar amb Unió i presentar-se amb Esquerra i prometre mesures de transparència. La resta de forces buscaran en aquest cas i el cas Palau, pel qual CDC encara manté seus embargades, el taló d'Aquil·les de la llista de Mas.

Les candidatures. Les dues llistes amb més opcions per treure un millor resultat el 27-S són fruit de diverses confluències. Junts pel Sí encapçala les enquestes i el dubte, si no hi ha un tomb electoral, està en si assolirà la majoria absoluta o no: suma els vots de Convergència (50 diputats) i Esquerra (21 escons), però es preveu que la unió pateixi el desgast de la gestió de Mas. El seu cap de llista és Raül Romeva, una decisió per intentar mostrar transversalitat a la llista i tenir una figura de l'esquerra per respondre a l'oposició. Mas, tot i que anirà quart a la llista, serà president en cas de victòria.

La formació que més opcions té de liderar l'oposició la legislatura següent (amb el permís de Ciutadans), és Catalunya Sí que es Pot, la unió d'Iniciativa i Podem. Els ecosocialistes han renunciat als seus dos líders, Joan Herrera i Dolors Camats, per aconseguir la confluència, que vol aprofitar l'empenta de la victòria d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona. Per fer-ho compten amb Lluís Rabell, activista veïnal que fins ara era poc conegut més enllà de Barcelona.

La resta de forces es presentaran en solitari però, excepte PP i PSC; han buscat independents que donin prestigi a les seves sigles. Unió, que per primer cop es presenta en solitari, disposa del fiscal que va avalar la consulta, Martín Rodríguez Sol. Ciutadans ha fitxat Susana Beltrán, de Societat Civil Catalana; la CUP presenta un independent, Antonio Baños, com a cap de llista.

El dia després. El pla de Junts pel Sí és proclamar la independència en cas d'obtenir la majoria absoluta. Els sondejos, però, situen la llista de Mas lluny dels 67 diputats que marca la barrera. En aquest cas haurien de comptar amb la CUP, que avala la secessió però no vol ni sentir a parlar d'investir l'actual president un altre cop. El programa de la candidatura de CDC i ERC marca que en un període d'entre sis i vuit mesos es produiria la desconnexió efectiva amb l'Estat.

L'alternativa, Catalunya Sí que es Pot, té com a propòsit canviar la Generalitat i iniciar un procés constituent a tot l'Estat, aprofitant les eleccions generals que se celebraran a finals d'any. La formació també té un problema d'aritmètica: per aconseguir arribar al govern hauria de sumar amb forces antagòniques al seu discurs com Ciutadans, el PP o Unió.