“Els joves compositors fan massa cas a les companyies”

Als 72 anys, Pablo Milanés, cantautor, trobador cubà i pare de nou fills, confessa que la música d'avui el cansa, que cada vegada n'escolta menys perquè espera trobar alguna cosa nova que mai arriba. "Estic tip, ja no em sorprèn res". Troba una crisi existencial en els joves compositors, que "fan massa cas a les companyies que no saben res de música ni de cultura popular". Aquest pessimisme, per al qual no troba una sortida propera, contrasta amb les seves ganes de seguir embarcat en projectes. L'últim, Renacimiento, l'ha portat per Espanya en una gira que finalitza avui a Huelva.

Posa el focus en Amy Winehouse. El documental sobre la vida de la diva del soul morta als 27 anys el va deixar impactat. "Va ser una noia que es va plantejar el mateix que molts veterans: triomfar sent diferent, sense concessions". Per Milanés, els músics d'avui són "ídols que es desfan immediatament". Ni tan sols en Internet veu el cantautor la sortida perquè aquests nous talents s'autogestionin i promocionin més enllà dels grans mitjans. Potser aquesta afirmació la fa amb un ull posat a l'Amèrica Llatina, on la penetració de la xarxa encara és a mig camí.

Més enllà d'aquesta anàlisi infausta, Milanés és feliç amb la seva enèsima gira espanyola, en la qual ha presentat el seu últim treball, Renacimiento, un àlbum en el qual barreja ritmes tradicionals cubans amb música barroca i renaixentista. "Ho vaig fer amb tota la intenció, per demostrar que els clàssics són una matèria primera excel·lent per fer cançons", assegura assegut en una de les sales de l'hotel en el qual es va allotjar la setmana passada abans del seu concert a Madrid. Un recital en el qual no falta l'amor; a les persones, a la seva illa, a la terra... Ni els seus temes ja mítics. "Mai podré fer el que fa Bob Dylan". Milanés es refereix a la decisió del cantant poeta de no interpretar les seves cançons clàssiques als seus concerts. "Em sento en deute quan sento que la gent demana Yolanda, però em fa pena sentir que no volen sentir les altres 20 cançons que he d'oferir. El públic ha de saber que a l'artista li agrada imposar-se amb els seus nous temes".

Evolucionar, de totes maneres, no és obligatori en la carrera d'un músic, defensa Milanés. Però fer-ho va amb el "talent i la minuciositat". "Ho fas perquè et vols superar, arribar a una altra escala", apunta. Va començar a compondre amb 16 anys, però fins als 33 no va gravar el primer disc ("No me apuré", explica amb gest assossegat). Fa uns anys va recuperar alguns d'aquell primers versos adolescents en un projecte conjunt amb una de les seves filles. A més de no haver fet concessions en la seva carrera, del que més s'enorgulleix Milanés és de l'"excel·lent gust musical" de tots els seus fills (els dos últims, mig gallecs).

Un lament, que no ho és tant, és que assegura que el fruit econòmic de la seva carrera va anar primer per al seu país i després per a la seva fundació. I parlant de Cuba, com veu el cantautor l'acostament als EUA?. "Hem d'esperar", afirma. I de seguida afegeix: "Hem tingut una xerrada tan bonica... No ho entelem amb qüestions polítiques".