Les 56 millors piulades de persones que mai van tenir compte a Twitter

Twitter només té nou anys d'història, per la qual cosa molts van perdre l'oportunitat de compartir breus mostres d'enginy a través d'aquesta xarxa social. És molt probable que hagi estat una sort per a ells, ja que van estalviar discussions absurdes i pèrdues de temps. Però també és indubtable que a més d'un se li hagués donat molt bé.

Recollim uns quants exemples de frases d'humoristes, escriptors, pintors i algun rei que haurien sumat fàcilment desenes de preferits i de retuits gràcies al seu enginy i, en ocasions, a la seva mala idea. No tots estan morts, és clar: alguns encara poden obrir-se un compte a Twitter. El meu retuit ja el tenen.

Un problema petit es fa més gran si l'ignores.

Pintada en un mur romà, recollit a Writing on the Wall: Social Media - The First 2.000 Years, Tom Standage.

Preguntes, Dino, què em produeix la meva finca de Nomentano? Escolta-ho: el plaer de no veure't.

Marcial (40-104), poeta romà, en un dels seus Epigrames.

Si hagués estat present a la Creació, hauria donat algunes indicacions útils.

Alfons X el Savi (1221-1284), en resposta al sistema geomètric ptolemaic.

Fes el que diem i no el que fem.

Giovanni Boccaccio (1313-1375), al Decameró, com a excusa típica de clergues.

Dec molt, no tinc res, la resta l'hi deixo als pobres.

Testament de François Rabelais (1493?-1553?).

Va dir la granota al mosquit des d'una gerra: val més morir en el vi que viure en l'aigua.

Francisco de Quevedo (1580-1645), en un dels seus poemes burlescos.

I si he escrit aquesta carta tan llarga ha estat perquè no he tingut temps de fer-la més curta.

Blaise Pascal (1623-1662), a les seves Cartes provincials.

Sempre tan necis camineu

que amb desigual nivell

en culpeu una per cruel

i una altra per fàcil culpeu.

Sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695), a Homes necis que acuseu.

Va ser un home valent el primer a menjar-se una ostra.

Jonathan Swift (1667-1745), a Polite conversation.

Aquí jeu mitja Espanya; va morir de l'altra mitja.

Mariano José de Larra (1809-1837), en El día de Difuntos de 1836.

Són espanyols els que no poden ser una altra cosa.

Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897), polític i historiador.

Suposi que vostè és un idiota i ara suposi que és membre del Congrés. Però crec que em repeteixo.

Mark Twain (1835-1910).

Egoista, s. Persona de mal gust, que s'interessa més en si mateix que en mi.

Ambrose Bierce (1842-1914?), en el seu Diccionari del diable.

Sóc tan llest que de vegades no entenc ni una paraula del que dic.

Oscar Wilde (1854-1900), en el seu conte El famós coet.

Sempre és millor dir la veritat, a no ser, és clar, que siguis un mentider excepcionalment bo.

Jerome K. Jerome (1859-1927), en Idler Magazine.

És un home que sap de tot, que ximple que deu ser!

Miguel de Unamuno (1864-1936).

El periodisme consisteix en bona mesura a dir “Lord Jones ha mort” a gent que no sabia que Lord Jones estava viu.

G. K. Chesterton (1874-1936).

Quan em sento trist i deprimit, surto i mato un policia.

P. G. Wodehouse (1881-1975) a The Man Upstairs and Other Stories.

El principal enemic de la creativitat és el bon gust.

Pablo Picasso (1881-1973).

Si no tens res de bo per dir d'algú, seu aquí al meu costat.

Alice Roosevelt Longworth (1884-1980), escriptora nord-americana. Es va fer cosir la frase en un coixí.

La mort és hereditària.

Ramón Gómez de la Serna (1888-1963), en les seves Gregueries.

No té cap importància. Per això és tan interessant.

Agatha Christie (1890-1976), a L'assassinat de Roger Ackroyd.

És clar que ho entenc. Fins i tot un nen de quatre anys podria entendre-ho. Que em portin un nen de quatre anys!

Groucho Marx (1890-1977), a Sopa d'oca.

Els diners no poden comprar la salut, però em conformaria amb una cadira de rodes adornada amb diamants.

Dorothy Parker (1893-1967), escriptora nord-americana.

Per què has de ser un inconformista com tothom?

James Thurber (1894-1961), escriptor i humorista nord-americà.

Sobre el que no podem parlar hem de guardar silenci.

Ludwig Wittgenstein (1889-1951), al Tractatus logico-philosophicus.

Exceptuant algun atac de cor ocasional, em sento tan jove com sempre.

Robert Benchley (1889-1945), crític, actor i humorista.

Els polítics són com els cinemes de barri, primer et fan entrar i després et canvien el programa.

Enrique Jardiel Poncela (1901-1952).

Si hagués estat la Mare de Déu, hauria dit: “No”.

Margaret “Stevie” Smith (1902-1971), escriptora anglesa.

Abans de fer S. J. Perelman van trencar el motlle.

S. J. Perelman (1904-1979), en la introducció a la seva antologia The Best of S. J. Perelman.

L'única diferència entre un boig i Dalí, és que Dalí no està boig.

Salvador Dalí (1904-1989).

Prova-ho una altra vegada. Fracassa una altra vegada. Fracassa millor.

Samuel Beckett (1906-1989), a Wostward Ho.

Col·loca un lladre entre homes honrats i acabaran llevant-li el rellotge.

Flann O’Brien (1911-1966), a En Nadar-dos-pájaros.

En algun lloc d'aquest planeta, cada deu segons hi ha una dona donant a llum un nen. Hauríem de trobar-la i detenir-la.

Sam Levenson (1911-1980), humorista nord-americà.

He deixat ordres que em despertin en qualsevol moment en cas d'emergència nacional, fins i tot si estic reunit amb el gabinet.

Ronald Reagan (1911-2004), actor i president dels Estats Units.

Tinc el cos d'un jove de 18 anys. El guardo a la nevera.

Spike Milligan (1918-2002), humorista irlandès.

Us vaig dir que estava malalt.

Spike Milligan (1918-2002), a la seva làpida.

El matrimoni és com el metro en les hores punta: els que estan fora volen entrar i els que estan dins volen sortir.

Miguel Gila (1919-2001), a El matrimonio.

Crec que ser dona és com ser irlandès... Tothom diu que ets important i agradable, però acabes en segon lloc de totes maneres.

Iris Murdoch (1919-1999).

Haver nascut m'ha espatllat la salut.

Clarice Lispector (1920-1977), a Para no olvidar.

No vull guanyar-me la vida, ja la tinc.

Boris Vian (1920-1959), a L'escuma dels dies.

Sé la resposta! La resposta es troba en els cors de la humanitat! La resposta és 12? Crec que estic a l'edifici equivocat.

Charles Schulz (1922-2000), en boca de Lucy Van Pelt, dels Peanuts.

Que alci la meva mà qui cregui en la telecinesi.

Kurt Vonnegut (1922-2007), en un dels discursos inclosos a Que levante mi mano quien crea en la telequinesis y otros consejos para corromper a la juventud.

Les tres paraules més belles en el nostre idioma: “T'ho vaig dir”.

Gore Vidal (1925-2012).

Tragèdia és quan jo em tallo un dit. Comèdia és quan tu caus per un embornal obert i et mors.

Mel Brooks (1926).

Apolític total. De dretes, com el meu pare”.

Rafael Azcona (1926-2008), a La escopeta nacional.

Culpo la meva mare de la meva pobra vida sexual. Només em va dir: "Ell va a sobre i ella, a sota". El meu marit i jo vam dormir en lliteres durant tres anys.

Joan Rivers (1933-2014).

Vaig saber que vaig ser un fill no desitjat quan vaig veure que les meves joguines de bany eren una torradora i una ràdio.

Joan Rivers (1933-2014).

Qui no treballa, no menja, sí, però qui treballa, no viu.

Georges Perec (1936-1982), a Les coses.

Vaig gastar un munt de diners en cotxes, dones i alcohol. La resta simplement la vaig malgastar.

George Best (1946-2005).

A l'interior de cada ancià hi ha un jove preguntant-se què carai ha passat.

Terry Pratchett (1948-2015), a Imatges en acció.

Si els arbres cridessin, seríem tan inconscients a l'hora de talar-los? Potser, si cridessin tota l'estona sense motiu.

Jack Handey (1949), a Deep thoughts.

La vida és el que fas quan no pots dormir.

Fran Lebowitz (1950), a Metropolitan Life.

L'oposat a parlar no és escoltar. L'oposat a parlar és esperar.

Fran Lebowitz (1950), a Social Studies.

La realitat sovint és inexacta.

Douglas Adams (1952-2001), a El restaurante del fin del mundo.