L’ONU vol implicar Twitter i Facebook contra els gihadistes

Les conclusions de dos dies de cimera a Madrid del Comitè contra el terrorisme del Consell de Seguretat de l'ONU no han ofert grans titulars. Malgrat la determinació mostrada pel francès Jean-Paul Laborde, director executiu d'aquest organisme internacional, quan anunciava: “Ha arribat el moment d'actuar”, els resultats de dues jornades de reunions són encara poc concrets i les possibles actuacions no han estat definides. No obstant això, el president del Govern, Mariano Rajoy, ha deixat clar que “Espanya està en la primera línia de combat contra el terrorisme”.

Fins a Madrid, convertida en “capital mundial contra el terrorisme” –com va dir el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz–, s'hi han desplaçat “48 representants de ministeris de tot el món i també més de 400 experts participants” per abordar l'espinós i complex assumpte del flux de combatents terroristes estrangers –entre 25.000 i 30.000– que s'han unit al Daeix (acrònim en àrab de l'Estat Islàmic). “No és possible el diàleg amb els moviments terroristes totalitaris”, ha resumit com a conclusió el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, que ha recordat que Espanya lidera la proposta de crear una Cort Penal Internacional contra el terrorisme que “impedeixi la impunitat dels terroristes” i que es debatrà a l'octubre.

De les mesures més pràctiques que podran ser adoptades n'ha parlat Laborde, que ha reconegut que cal augmentar la rapidesa i l'agilitat de la resposta contra els gihadistes però s'ha limitat a insistir en la creació d'eines i sistemes de control en els moviments de passatgers (mitjançant registres nacionals de viatgers) i en la importància de la implicació de les empreses que gestionen xarxes socials com Facebook, Google i Twitter. Segons les últimes dades, ja són 46.000 els comptes de Twitter lligats al Daeix.

Les dades globals parlen que entre 25.000 i 30.000 persones s'haurien pogut unir a les files de l'Estat Islàmic procedents de tot el món. Segons les xifres facilitades ahir pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, els cossos i forces de seguretat de l'Estat espanyols haurien detectat un total de 126 terroristes combatents desplaçats a zones de conflicte. D'aquests, 25 estarien morts –“immolats o en combat”–; 15 estarien en presons espanyoles i molts altres, pendents d'una resolució judicial en algun país europeu, i 61 més estarien lliures, deu d'ells dins de les fronteres espanyoles. Des del 2004, a Espanya s'han desenvolupat 124 operacions contra el terrorisme internacional, amb 568 detinguts. I, des de finals del 2011, han estat 38 les operacions, amb un total de 104 detinguts. A les presons espanyoles hi ha unes 80 persones condemnades per delictes relacionats amb el terrorisme gihadista.

Un esborrany de 15 punts ha estat el document consensuat en aquesta reunió extraordinària. Com que és més una declaració d'intencions que una altra cosa, servirà de preàmbul per a successives reunions del Consell de Seguretat a la seu de les Nacions Unides a Nova York. S'hi inclou la condemna i la determinació en la lluita contra el terrorisme; l'especial preocupació pel fenomen dels combatents terroristes estrangers –objectiu de debat d'aquesta trobada–; la reafirmació de la resolució 2178 que sol·licita el desenvolupament de mecanismes judicials i legals que permetin combatre els extremismes violents amb la llei a la mà; l'atenció especial a les fórmules de finançament d'aquests grups mitjançant el crim organitzat i l'ús de les noves tecnologies i de les xarxes socials per difondre la seva propaganda i reclutar nous membres; el reconeixement a les víctimes i difusió del seu relat que deslegitima el dels radicals, i la promoció de trobades interculturals i religioses.