Espanya, líder en lleons abatuts gràcies a la polèmica ‘caça enllaunada’

Espanya és el líder europeu en lleons caçats a l'Àfrica, ja que supera àmpliament altres països de la Unió Europea i fins i tot Rússia com la principal destinació de peces cobrades als països on es cacen lleons, que arriben com a records en forma de pells, caps, exemplars dissecats o altres parts del cos de l'animal. El que més indigna col·lectius conservacionistes és que prop del 80% d'aquests lleons s'han caçat gràcies a la controvertida caça enllaunada: lleons que han estat criats per ser alliberats en recintes tancats davant l'arma d'un turista cinegètic estranger.

La ‘caça enllaunada’ garanteix el trofeu en el 99% dels casos; la caça d'un lleó salvatge costa el triple i diverses setmanes

Espanya, amb 364 trofeus exportats des de l'Àfrica, queda molt per davant de països com França (128) i Alemanya (160) com a líder en la caça de lleons africans entre el 2010 i el 2013, l'últim any del qual té registres el conveni Citis sobre el comerç d'espècies en perill. A tot el món, només superen a Espanya els caçadors dels Estats Units, amb més de 3.000 trofeus. El lideratge espanyol en aquest camp ja es coneixia, però és una dada que ha guanyat importància en saber-se que un caçador procedent d'Espanya hauria estat el responsable de donar mort de manera atroç a Cecil, un exemplar simbòlic a Zimbabue (22 trofeus dels importats per espanyols).

"Espanya és el principal importador europeu d'aquests trofeus i el 82% provenen de lleons abatuts en caça enllaunada, que solen acabar com a caps penjats en parets, lleons sencers per exhibir, pells per ser usades com a catifes, etc.", explica Chris Macsween, de Lion Aid, una organització dedicada a la conservació dels lleons i que va publicar un estudi que mostrava que els espanyols són dels que més recorren a aquesta modalitat, respecte del 50% que voregen francesos i alemanys. Els lleons no són salvatges, sinó que són criats en captivitat amb l'objectiu que, quan arribin a l'edat adulta, siguin abatuts per caçadors estrangers que volen viure l'experiència d'acabar amb la vida del rei de la selva. La gran majoria d'aquests lleons enllaunats creixen a Sud-àfrica, on és una pràctica perfectament legal.

Els lleons viuen en unes 200 granges sud-africanes fins que tenen edat de saltar a l'arena: recintes tancats on l'animal no té escapatòria i els caçadors els poden matar en poc temps: per sobre del 99% d'efectivitat en només tres dies de caça. Els lleons salvatges es cacen durant jornades d'entre dues o tres setmanes, seguint el rastre del felí fins a trobar-lo en una situació propícia. Per aquest motiu, matar un lleó enllaunat sigui molt més barat: entre 20.000 i 30.000 euros per animal (4.500 les femelles), pels 75.000 a 110.000 euros que costa caçar un lleó salvatge, segons dades de Lion Aid. Cecil va ser abatut després d'un pagament de 50.000 euros.

Només a Sud-àfrica, es tracta d'una indústria turística que ha crescut de manera notable en les últimes dècades, fins a generar gairebé 10 milions d'euros anuals, a partir dels 6.000 o 8.000 lleons que es crien a l'any per satisfer la demanda.

En un cas semblant al de les corregudes de toros, els defensors de la caça enllaunada asseguren que es tracta d'una pràctica que garanteix la supervivència de l'animal salvatge, perquè incentiva els latifundistes sud-africans perquè crien lleons, cuidant al seu torn de l'entorn i de mantenir grans finques protegides. A més, serviria per desincentivar la caça furtiva, ja que es fa molt accessible caçar un lleó captiu.

Austràlia ha prohibit la importanció de trofeus de lleó; la Comissió Europea s’escuda en el fet que es tracta d'una pràctica legal a Sud-àfrica

No obstant això, aquests arguments no convencen ni organitzacions conservacionistes, ni els estudiosos, ni molts col·lectius de caçadors (fins i tot a Sud-àfrica), que veuen aquest tipus de caça com una pràctica immoral. Al marge de les consideracions ètiques, alguns experts consideren que la caça enllaunada no desincentiva la caça furtiva, sinó que devalua el valor de la vida salvatge i promou l'avidesa de trofeus al marge de la legalitat, com en el cas de Cecil.

A més, no hi ha proves que l'augment de la caça enllaunada estigui millorant la situació del lleó africà salvatge, considerat en situació vulnerable amb uns 15.000 exemplars en llibertat, dels quals només 2.000 serien mascles adults. Un estudi recent de diverses universitats sud-africanes recomana reduir les quotes de lleons caçats i reforçar l'edat mínima per a la caça per garantir la sostenibilitat d'aquesta indústria.

Altres impactes negatius poden ser la modificació de la genètica d'aquests animals i el rellançament del mercat de productes derivats del cadàver del lleó, segons diversos estudis. No en va, a mesura que s'aconseguia reduir el volum del mercat de productes del tigre en els últims anys es disparava el del lleó al mercat asiàtic de productes pseudomedicinals.

Tots aquests arguments van portar el ministre de Medi Ambient d'Austràlia, Greg Hunt, a prohibir la importació de trofeus de lleó al seu país per ser una pràctica "cruel i bàrbara". Diversos col·lectius han reclamat a la Comissió Europea que faci el mateix. Al gener, el comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella, reconeixia la controvèrsia i es remetia a una nova legislació estrenada fa poc que prohibeix la importació de trofeus de lleó d'origen dubtós o països on sigui il·legal caçar-los, però els lleons enllaunats de Sud-àfrica tenen tots els papers en regla.