Sylvie Guillem penja les sabatilles però abans balla a Peralada

Sylvie Guillem (París, 1965) s'acomiada definitivament dels escenaris després de 39 anys de brillant carrera professional, però abans fa una gira mundial, que a Espanya té una única cita al Festival Castell de Peralada aquest divendres, 24 de juliol. En terres catalanes aquesta dama del ballet s'ha prodigat poc. La primera vegada que va actuar a Barcelona va ser de la mà del ballarí i coreògraf Akram Khan, junts van inaugurar el Grec del 2007 amb el duo Sacred Monsters. Posteriorment, el juliol del 2009, també en el marc de la programació del Festival d'Estiu de Barcelona, va tornar a la ciutat comtal, concretament al Teatre Nacional de Catalunya per ballar Eonnagata, una peça creada i interpretada per la mateixa Guillem amb Robert Lepage i Russell Maliphant. En les dues actuacions el públic va quedar hipnotitzat per la forta personalitat escènica i enlluernadora tècnica que posseeix aquesta artista.

Un públic que ara es pregunta per què una ballarina del seu talent es retira encara jove i no ha continuat ballant com Maia Plissétskaia, Carla Fracci i Alicia Alonso, que van ballar els papers de protagonista dels ballets clàssic fins després dels seixanta anys. “Em vull retirar ara, perquè decideixo en plenes facultats físiques i això és important per a mi, “afirma una simpàtica Sylvie Guillem, a l'altra banda del fil telefònic, fent una pirueta als que l'acusen de ser antipàtica amb la premsa. “Comprenc i respecto altres ballarines que han continuat ballant fins a la maduresa, és difícil retirar-se, però per a mi crec que ara és el moment de dir adéu. De les grans dives de la dansa la meva favorita des de nena és Maia Plissétskaia”, confessa l'artista.

El Festival Castell de Peralada també va brindar al públic, el 2002, la possibilitat de conèixer el treball coreogràfic de Guillem, ja que va oferir la seva versió de Giselle interpretada pel Ballet Scala de Milà. “M'agrada la coreografia, però ara vull allunyar-me del món de la dansa i donar veu als que no la tenen, per això col·laboro amb associacions que protegeixen la vida dels animals de la naturalesa i tot el que té a veure amb les classes oprimides”, confessa Guillem.

Per acomiadar-se definitivament dels escenaris la ballarina francesa ha triat un espectacle titulat Life in progress, format per diverses coreografies dels creadors contemporanis favorits. Així, a Peralada el programa començarà amb Technê, una peça creada per Akram Khan per a aquesta ocasió. És una peça de tall abstracte, que balla en solitari Sylvie Guillem. La música d'aquesta coreografia és interpretada en directe per Prathap Ramachandra (percussió), Alies Sluiter (violí) i Jack Hobbs (beatbox). A continuació s'oferirà un duo interpretat pels ballarins Brigel Gjoka i Riley Watts. Tots dos procedents del Ballet de Frankfurt. És un intensa peça del 1996 de William Forsythe que s'ha revisat per a aquest programa i que ara es titula Duo 2015. La música electrònica és del compositor holandès Thom Willems.

La tercera peça de la nit la firma Russell Maliphant i es titula Here & After, es tracta d'un poètic pas a dos que interpreta Silvie Guillem amb la ballarina solista procedent del Ballet de la Scala de Milà, Emanuela Montanari. La música d'Andy Crowton bressola aquest estimulant pas a dos ple de contrastos. El programa es tanca amb Bye, un magnífic solo de Mats Ek amb música de Beethoven que el coreògraf suec va crear fa uns anys per a Guillem. La ballarina en aquesta peça presumeix del seu domini de la tècnica i del seu virtuosisme. Els seus llargs i expressius braços abracen l'escena, mentre que les seves llargues cames fan espectaculars développés a la segona i elevats grands jetés. Vestida amb faldilla, americana i mitjons sembla una deessa contemporània.