Els BRICS oficialitzen la seva alternativa a l’ordre financer global

El Nou Banc de Desenvolupament (NBD), l'entitat creditícia multilateral creada per les potències emergents, va començar la seva marxa de manera oficial aquest dimarts a la ciutat xinesa de Xangai. L'organisme neix com una alternativa al Fons Monetari Internacional (FMI) i al Banc Mundial (BM), liderats pels Estats Units, després d'anys en què els BRICS –Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica– han reclamat sense èxit un paper més destacat en les organitzacions multilaterals que es van crear després de la Segona Guerra Mundial.

Amb un capital inicial de 50.000 milions de dòlars que s'ampliarà fins als 100.000 milions, l'entitat pretén cobrir parcialment les necessitats ingents de finançament dels seus membres i d'altres països pobres per construir infraestructures i altres projectes de desenvolupament. La creació del Banc amb un fons de reserva de divises es va aprovar el juliol de l'any passat durant la cimera dels BRICS a Fortaleza, però els últims serrells de les negociacions es van resoldre fa dues setmanes només en una altra trobada dels membres a la ciutat russa d'Ufà.

"El nostre objectiu no és desafiar el sistema actual, sinó millorar-lo i complementar-lo a la nostra manera", va assegurar el president de l'entitat, l'indi Kundapur Vaman Kamath, informa Reuters. No obstant això, els BRICS s'han queixat reiteradament de la influència nord-americana sobre les institucions existents, que en la seva opinió no reflecteixen el nou ordre econòmic mundial. També han criticat la seva falta de credibilitat o les condicions que exigeixen per a la concessió de préstecs. El ministre de Finances xinès, Lou Jiwei, va rebaixar aquest dijous el to i va assegurar que l'entitat "és un nou membre i soci del sistema global de desenvolupament".

L'NBD començarà a donar crèdit a finals d'any o a principis del 2016. Tot i que no es coneixen els detalls del seu modus operandi, els països en vies de desenvolupament veuen l'entitat com un vehicle addicional per aconseguir finançament: "Estem expectants, però la primera sensació és bona. L'FMI no només demana garanties quan presta els diners, sinó que determina la política econòmica que hem de seguir. Són unes condicions molt dures i en molts casos inacceptables", assegura un diplomàtic africà a la Xina que va voler mantenir l'anonimat. Al maig, el viceministre de Finances rus, Sergey Storchak, va arribar a plantejar a Grècia que es convertís en el sisè membre del banc, tot i que la proposta no va arribar a formalitzar-se a causa dels dubtes d'altres socis.

Tot i que la Xina és el país que més diners aporta al nou banc, els cinc membres comptaran amb el mateix poder de vot, de manera que cap tindrà la capacitat de vetar decisions importants. L'efectivitat de l'entitat com a prestadora dependrà així mateix de la capacitat dels seus membres fundadors de resoldre les seves diferències, cada vegada més evidents, a l'hora de governar-la. En el terreny econòmic, el Brasil i Rússia estan en recessió, Sud-àfrica gairebé no creix i la Xina està immersa en un profund canvi del seu model econòmic. Només l'economia índia, que s'estima que creixerà un 7,8% aquest any, es deslliura del panorama ombrívol entre els emergents. En el polític, mentre el Brasil, l'Índia i Sud-àfrica són tres democràcies, la Xina i Rússia compten amb règims autoritaris. Tanmateix, aquesta circumstància no ha estat un obstacle perquè els cinc països hagin augmentat els seus intercanvis comercials i d'inversió durant l'última dècada.

Per a la Xina, l'arrencada del Nou Banc de Desenvolupament suposa un altre triomf en la seva particular carrera per guanyar més influència global. La institució creada pels BRICS se suma al recentment establert Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures (BAII), una altra entitat creditícia multilateral creada per al mateix fi que compta entre els seus membres amb diversos països desenvolupats –amb l'excepció dels Estats Units i el Japó– i en què el gegant asiàtic sí que té, de moment, poder de veto.