Els juristes alerten de la intervenció de l’autonomia si Mas manté el seu repte

El desafiament secessionista que es va anunciar dilluns amb la llista conjunta liderada per Artur Mas pot combatre's davant del Tribunal Constitucional amb els recursos habituals que el Govern espanyol ha emprat fins ara. No obstant això, si el procés seguís avançant, diversos juristes que EL PAÍS ha consultat consideren que podria aplicar-se, per primera vegada en democràcia, un article de la Constitució que permet que l'Executiu agafi temporalment el control de l'autonomia.

L'article 155 de la Constitució és el que empararia legalment el Govern central, segons asseguren els juristes, si bé que s'apliqués podria tenir unes conseqüències polítiques imprevisibles. Els quatre experts que hem consultat adverteixen que només s'hauria de recórrer a aquest recurs en un cas de situació límit. L'article permet que el Govern espanyol aprovi “les mesures necessàries” per obligar una autonomia al “compliment forçós” de les obligacions “que la Constitució o altres lleis li imposin”, en cas que l'Executiu autonòmic “no complís amb les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin” o “actués de manera que atempti greument contra l'interès general d'Espanya”.

Abans de fer aquest pas, el Govern espanyol hauria d'instar al president de la comunitat autònoma a canviar la seva actitud. Si no ho fes, l'Executiu podria acudir al Senat, on caldria una majoria absoluta –que actualment té el PP– per aprovar les mesures que preveu l'article 155 i obligar la Generalitat a complir amb les seves obligacions.

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, assegura que aquest mecanisme hauria de suposar el “principi d'intervenció mínima” per salvaguardar, tant com sigui possible, el dret constitucional a l'autonomia. “Jo descric l'enunciat [de l'article], no l'aplaudeixo”, afegeix Arbós, un dels experts que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha nomenat per redactar la proposta de reforma federal dels socialistes.

El també constitucionalista Francesc de Carreras destaca, en un article publicat dilluns passat a EL PAÍS, que l'article 155 “només pot donar-se en supòsits extraordinaris, quan els recursos judicials ordinaris no puguin ser eficaços”. “I, per tant”, afegeix, “les mesures que s'adoptin han de ser prudents, aplicades d'acord amb els principis de necessitat, proporcionalitat i intervenció mínima”. A més, opina que “no es tracta d'una suspensió de l'autonomia, ni de la dissolució d'algun dels seus òrgans, sinó de la modificació de la relació jeràrquica de les autoritats autonòmiques –legislatives, governatives i administratives– pel fet d'incomplir reiteradament les seves obligacions”.

Abans d'arribar a aquest punt es dóna per fet que el Govern central acudiria al Tribunal Constitucional per impugnar els diversos passos que dilluns va anunciar la candidatura independentista promoguda per Artur Mas: la declaració de l'inici del procés cap a la independència, el mandat al Govern per posar en marxa les “estructures d'Estat”, l'elaboració d'una Constitució catalana, la proclamació de la independència i una llei de la transitorietat per buscar un encaix legal a la nova situació.

Javier Tajadura, professor de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc, coincideix a opinar amb Arbós i Carreras que el Govern espanyol pot fer servir l'article 155 si el president català desobeeix, però adverteix que aquest precepte no s'ha desenvolupat mai amb una llei orgànica i que per això “podrien sorgir problemes en aplicar-lo”.

Per la seva banda, Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, també afirma que aquest article seria un mecanisme que l'Executiu podria utilitzar si no queda cap altre remei, però opina que suposaria la fi de l'Estat autonòmic. “Se sap com s'entra però no com se surt d'aquesta situació, perquè mai s'ha aplicat”, assenyala el jurista, que sosté que recórrer a aquest precepte comportaria “una crisi d'Estat de conseqüències incalculables”. A més, opina que el precepte està redactat “per no ser aplicat”, per la qual cosa caldria desenvolupar-lo abans de dur-lo a terme.