‘The Catalan dream’

Convergència ha servit avui el seu futur per a Catalunya en forma de xocolata i melindros. Tones de sucre per explicar que la independència és l’únic camí per assolir la llibertat i arribar a Ítaca, que ara és una illa entre els Estats Units i Dinamarca. Per la temperatura ambient a Barcelona un pot dubtar d’entrada que la cosa estigui entre Groenlàndia i Alaska, però la nova CDC està tan convençuda del destí, i els milers d’assistents a la convenció del partit semblaven tan ufanosos d’arribar-hi, que no es podria descartar que es tractés fins i tot de la mateixa Atlàntida.

El somni americà a Catalunya

La convenció ha estat farcida de sucre i metàfores. La metàfora més cridanera l’ha regalat el rei del gènere, Artur Mas. El president de la Generalitat ha citat “un personatge americà” —no ha precisat de qui es tractava— que recentment havia dit que “per viure el somni americà cal anar a Dinamarca”. Dinamarca i Àustria són els països que CDC ha posat com a model del que seria una Catalunya independent. Mas ha explicat que el seu somni és que “aquest personatge americà digui que per viure el somni americà cal anar a Catalunya. Podem ser un referent com Dinamarca, ho tenim a tocar”. D’entrada sobta posar al mateix sac el somni americà i Dinamarca, dos models econòmics i socials oposats en moltes idees. A Josep Rull l’ha traït el subconscient quan, explicant que “serem una colla de moltes colles” —frase extreta d’una metàfora castellera; mai en pot faltar una—, ha assegurat que “a Convergència no fumem”. Mas, per reiterar que toquen de peus a terra, ha confirmat que després de la independència “no s’obre davant nostre el paradís immediat, però s’obre l’horitzó de la llibertat”.

La llibertat, ubicada entre els Estats Units i Dinamarca, és l’estació de destí “del tren del sí, on hi caben set milions i mig de catalans i catalanes”, segons Mas. El president ha sorprès vestint amb l’americana sota el braç, camisa blanca per anar a Pacha, pantalons blau crema i uns mocassins de pell girada guarnits amb una sivella daurada. Amb aquest look estiuenc de Michael Douglas a Mallorca, el president ha ficat a la llista del no tots aquells que no seran al tren del sí. Els del no són molt dolents: volen la decadència crònica de Catalunya, l’extermini de la seva cultura, volen que siguem pobres i que l’electricitat costi un ronyó. Per tranquil·litzar els que no ho tenen clar, Sara Gil, de la JNC, ha afirmat que “no anem en contra de ningú. La família que tenim a Espanya, la podrem anar a visitar, i ells podran venir per Nadal”.

Un tast de llibertat

L’auditori ha xalat amb Mas. Rull ha definit els presents com “gent esperançada amb la llibertat de la nostra pàtria”. Els qui no volen la llibertat —els del no han quedat retratats com una legió d’orcs d’El Senyor dels Anells—, Rull ha dit que faran tot el possible per convèncer-los que “somiïn en la llengua que somiïn, parlin en la llengua que parlin, la independència és l’únic camí”. Acostumats a escoltar cites de Mandela, Gandhi, Martin Luther King i Martí Pol, Rull ha obert un nou meló literari històric, el de George Washington: “Washington deia que la llibertat és una planta que arrela ràpid. El 9-N els catalans van tastar la llibertat, però no en van tenir prou”.

La convenció nacional de Convergència ha presentat les conclusions del seu programa “Benvinguts al futur”. Dividit en deu temàtiques, el resum dels objectius del programa ha estat d’una buidor aclaparant: concreció mínima, adaptable a qualsevol programa electoral de qualsevol partit. Més transparència, fomentar l’emprenedoria, ajudar les pimes, combatre el frau fiscal, millorar la comunicació, menys i millors lleis... L’única cosa concreta que s’ha esmentat és la voluntat de posar límits a la reelecció de mandats i promoure —encara més— la rotació de càrrecs.

Trias i el CD disco de Núria Feliu

L’autocrítica ha estat inexistent. Mas ha descrit la davallada electoral a les eleccions del 2012 —CiU va perdre 12 escons— com un missatge de la ciutadania “que no volia concentrar la responsabilitat [del procés], la volia repartir”. Mas fins i tot ha afirmat que presentar-se sense les sigles de CDC és “sortir de la comoditat, jugar-nos-la”. Al marge de Mas, l’altra estrella de la jornada ha estat Xavier Trias. Rull l’ha presentat com “l’alcalde de la capital de la nació en un dels moments més extraordinaris de la nostra història”. Trias, neopatriota, ha marxat del Palau de Congressos amb una ovació i amb l’últim disc de Núria Feliu a la butxaca, regalat per la cantant en persona: un CD amb cançons clàssiques d’ella versionades per ballar a la discoteca.