El Barça escull entre models antagònics

Josep Maria Bartomeu i Joan Laporta, després d'una campanya polaritzada, parteixen avui com a favorits en les eleccions a la presidència de l'FC Barcelona. 109.367 socis tenen dret a vot en els comicis que es duran a terme al Camp Nou, des de les nou del matí fins a les nou de la nit. Agustí Benedito i Toni Freixa, malgrat el seu desplegament, no han evitat l'ombra allargada dels contendents que ja saben el que és presidir el FC Barcelona. La tornada a la càrrega de Laporta, després d'haver dirigit el club des del 2003 fins al 2010 i el seu parèntesi en la política, ha esperonat el debat.

Bartomeu, hereu de la presidència quan Sandro Rosell va dimitir el gener del 2014, s'ha propulsat a través de l'èxit del triplet i la gestió dels serrells de la plantilla amb la renovació de Luis Enrique, els fitxatges d'Aleix Vidal i d'Arda Turan, malgrat que el del turc va ser materialitzat per la junta gestora, i el comiat dispensat a Xavi.

Laporta ha percutit en els flancs que han llastrat la presidència del seu rival. Bartomeu està imputat arran del ‘cas Neymar’, per un presumpte delicte contra la Hisenda Pública, que el fiscal atribueix al FC Barcelona per no haver fet les retencions d'impostos del contracte del jugador. Laporta avisa que el fitxatge de Neymar finalment pot costar-li al club 222 milions d'euros.

Bartomeu s'ha erigit en l'únic candidat que s'aferra al contracte de patrocini del club amb Qatar. Laporta, que reivindica l'acord que va firmar amb Unicef com a model ideal, i Benedito, que diu que té una empresa que pagaria entre 70 i 80 milions per patrocinar la samarreta, coincideixen que el Barcelona hauria de rescindir l'acord amb Qatar, per les sospites que finança el terrorisme gihadista i vulnera drets laborals i bàsics de la seva pròpia població.

Els aspirants a desbancar Bartomeu critiquen igualment els errors comesos pel club i que van donar motiu al fet que la FIFA li imposés una sanció per irregularitats en la contractació de futbolistes menors d'edat. A causa d'aquesta sanció, el club no pot alinear nous fitxatges fins al gener del 2016. També es retreu a l'última directiva no haver aconseguit més pes específic en les institucions i no haver evitat que la UEFA li obrís un expedient per la massiva presència de banderes independentistes en la final de la Lliga de Campions, a Berlín.

Biaix independentista

Els quatre candidats van subscriure dijous, amb associacions independentistes com Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, un document titulat Compromís de país en què es comprometen a adherir al club al full de ruta de les entitats en les eleccions del 27 de setembre i donar suport a les accions a favor del dret a decidir del poble de Catalunya. Laporta va anar més enllà, i va afirmar: “Si sóc president, el Barça es posicionarà a favor del bloc sobiranista, a favor de la llista unitària”.

Les últimes eleccions del Barça es van celebrar el juny del 2010. Sandro Rosell va rebre 35.012 vots. Va ser el president més votat en la història del club, però això no va evitar les turbulències d'un mandat que ni tan sols va concloure. El va heretar Bartomeu el gener del 2014. Un any després, coincidint amb una crisi esportiva i institucional, va avançar les eleccions que, en principi, havien d'haver-se celebrat el 2016. En aquells dies, el president va prendre decisions dràstiques, com la destitució del secretari tècnic Andoni Zubizarreta i diversos canvis en la directiva, en la qual va arrabassar un gran pes específic a Freixa.

L'Espai Barça, amb el qual la directiva de Bartomeu pretén dur a terme la remodelació del Camp Nou i de les instal·lacions del club, és una altra de les qüestions debatudes. L'operació, xifrada en 600 milions, va ser aprovada pels socis amb 27.161 vots a favor i 9.589 en contra. Avui, un 18 de juliol, en plena canícula i sense partit al Camp Nou, el barcelonisme torna a les urnes per triar el seu president per als pròxims sis anys.