Plutó té muntanyes d’aigua gelada i està actiu geològicament

Els científics de la NASA es van mostrar exultants durant la roda de premsa en què van presentar els primers resultats de la visita de la sonda New Horizons a Plutó i les seves llunes. "Vaig tenir un bon dia ahir", va començar Alan Stern, investigador principal de la missió. "La sonda ja està a més d'un milió de milles de distància de Plutó, està bé i es comunica correctament", va afirmar. "I hi ha muntanyes al cinturó de Kuiper", va afegir.

En les primeres imatges que van mostrar de Plutó, van observar que no hi havia cràters produïts per l'impacte d'asteroides. Això significa, segons els investigadors, que la superfície és molt jove, amb menys de 100 milions d'anys, i que Plutó pot ser un planeta encara actiu.

Al costat del cor que s'observava en les últimes imatges de Plutó abans de la trobada amb l'artefacte de la NASA, que han batejat informalment com a regió Tombaugh, en honor al descobridor del planeta nan, han mostrat imatges més detallades en què es veuen muntanyes d'aigua gelada. Algunes serien comparables a les que es poden trobar a la Terra.

També es va oferir informació sobre algun dels satèl·lits que orbiten al voltant de Plutó, com Caront, el més gran. Probablement ha estat geològicament actiu recentment i té congosts de més de sis quilòmetres de profunditat. John Spencer, membre de l'equip científic de la New Horizons, suggereix que "alguna cosa ha de mantenir calent l'interior de Caront". En aquest satèl·lit, hi ha també una regió fosca que els investigadors han començat a anomenar Mordor.

Durant els propers dies i setmanes, els científics, que ja estan analitzant la informació enviada des de Plutó, hauran de començar a tractar d'entendre alguns dels misteris que ja han plantejat les primeres imatges. Que Plutó segueixi geològicament actiu 4.500 milions d'anys després de la seva formació ha sorprès els científics. Tritó, un satèl·lit de Neptú que s'ha comparat en ocasions amb el planeta nan, té aquesta classe d'activitat, però és una cosa que s'atribueix a la influència de la gravetat del planeta gegant, que provoca marees internes en la seva lluna. A causa de la densitat de Plutó, es considerava que podia tenir elements radioactius a l’interior, però no que serien suficients per escalfar un planeta d'aquesta grandària. Les noves dades indiquen que és possible.

Tot això, no obstant això, són especulacions a partir d'una anàlisi ràpida de les primeres dades que arriben des del cinturó de Kuiper, tan lluny que la llum i les ones de radi triguen més de quatre hores a arribar fins a la Terra. Després arribarà més informació, un estudi més conscienciós i articles científics que ajudaran a saber com és en realitat aquest planeta tan familiar, però tan desconegut.