Tres models que funcionen per combatre els desnonaments

El problema dels desnonaments té solució. Els remeis sempre són “dolents, molt dolents o pitjors”, reconeixen els experts, però alguns ajuntaments i comunitats disposen de protocols des de fa mesos que els donen resultats: les persones no van a parar al carrer o marxen per ordre judicial. Gairebé tots els sistemes d'èxit tenen en comú la mediació amb els bancs i els acords amb els tribunals. Però no n’hi ha prou. Els nous governants que han posat l'èmfasi en aquest afer saben que hi ha altres detalls que són fonamentals; sense aquests, els sistemes de protecció a les famílies quedaran incomplets o fracassaran a mitjà termini. Fa falta, a més, suport institucional, però, en la seva absència, alguns municipis han fet servir la valentia. No hi ha gaire per inventar.

Terrassa | Una pugna a Goliat

Molts dels milers de pisos que els bancs han recuperat per impagament d'hipoteca han ocasionat “problemes als Ajuntaments i als veïns”. “Quan les famílies en sortien, el banc tancava la porta amb pany i forrellat i prou. Si hi havia menjar a la nevera, es quedava allà i la nevera s’omplia de paneroles i la porqueria s'acumulava”, diu la socialista Lluïsa Melgares, regidora de Terrassa (Barcelona), una ciutat de 215.000 habitants que afronta entre 12 i 15 desnonaments a la setmana.

Al principi, és a dir, el 2011, perquè Terrassa ha estat pionera en l'abordatge sistematitzat dels desnonaments, els bancs no estaven per la feina ni pel diàleg. Ara la cosa és just al contrari. Va anar així. L’Ajuntament va trobar un parell d'articles continguts a la llei catalana pel dret a un habitatge, del 2007. Prohibeix tenir pisos buits més de dos anys i obliga a mantenir-los en condicions d'habitabilitat. El 2013 tenien oberts 1.000 expedients de multes de 5.000 a 7.000 euros. Goliat va cedir i ara les entitats prefereixen lliurar els pisos que pagar la sanció. Malgrat això, Melgares, la regidora d’Habitatge, clama per més apartaments. “Els ajuntaments hem perdut la interlocució amb el banc dolent, ho fa la Generalitat”, es queixa.

A Terrassa han arribat a acords amb els tribunals per demorar el desnonament fins que els serveis socials troben una alternativa. Tot això amb informes de vulnerabilitat de les famílies, amb qui es treballa d'una manera integral perquè les solucions no siguin només a curt termini. L'alcalde, Jordi Ballart, lamenta el poc suport que han tingut des de les administracions regional i central. “Vam trucar a totes les portes, també als partits, a la Federació de Municipis i Províncies, i no vam trobar resposta; alguns se’n reien. Ara veuen que funciona; si hi ha voluntat, si no hi ha por, es pot fer”. Quan van arribar a les entitats bancàries les primeres multes, a Ballart el perseguien pel carrer, l’amenaçaven amb denúncies per prevaricació…

Centenars d’ajuntaments els han visitat per informar-se del seu protocol antidesnonaments, però molts no s'atreveixen a plantar cara a Goliat.

Castella i Lleó | Negociació d'alt nivell

El president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera (PP), es va reunir el 2012 amb els responsables de bancs i caixes a la regió, cosa que és garantia d'eficàcia. Després va arribar a acords amb les entitats locals competents en serveis socials. I va signar un conveni amb el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat. Es posaven així els tres pilars bàsics d'un sistema coordinat d'atenció integral, on les administracions local i regional parlen amb una sola veu. El sistema dissenyat a Castella i Lleó ha obtingut el reconeixement de la ONU.

Una trucada al 012 connecta algú que té problemes d'hipoteca o de lloguer amb la seva oficina de serveis socials més propera, on s'efectua una anàlisi completa de la situació familiar: deutes, malalties, divorcis, desocupació... i se n'avalua la urgència. Cada cas és un món. Hi ha qui va obrir un bar i no només va deixar en penyora la casa dels seus pares, sinó deutes amb els proveïdors de begudes; o el que arriba a un acord amb el banc per ajornar la hipoteca, però necessita la firma de la seva parella, de qui s'ha divorciat de males maneres… O un constructor arruïnat, que quan la Junta va arribar a un acord amb el banc per tancar el seu deute i retornar-li la casa va destrossar l'habitatge i l'acord aconseguit.

En el cas de deutes, l’Administració negocia quitacions amb els creditors i paga del seu pressupost una ajuda extraordinària que no superi 3.000 euros. De vegades financen un any sencer de lloguer mentre s'intenta tornar a aixecar la vida d'una família buscant una feina. En dos anys i mig s'han iniciat 2.300 negociacions amb els bancs, fruit de les quals s'han obtingut un miler d'acords i s'ha atès 3.700 famílies amb la resolució de 2.900 situacions.

Castella i Lleó prioritza els pagaments i les ajudes combinant-los amb una intervenció a la recerca de feina, per exemple, abans que una dació en pagament, perquè considera que no serveix de res que s'acabi el deute si porta implicat un desterrament, “el desarrelament d'haver de refer la vida lluny del barri”, diuen. I perquè dels casos de desnonaments a Espanya només el 40% són d'hipoteques, la resta són de lloguers. Per això, la seva màxima és que no es confongui la propietat amb la possessió i l’Administració busca fórmules que permetin a les famílies seguir vivint a les cases encara que no siguin seves. “L'accés immediat al servei de protecció i la prevenció en són les claus; evitar que es judicialitzi el procés”, explica Milagros Marcos, la consellera que ha posat en marxa el sistema. “Destinem 160 milions a protecció familiar”, afegeix. “Hi ha una línia de suport a les empreses i ONG que faciliten contractes de feina”. I un 12% dels casos es van tancar perquè la família va millorar la seva situació, en una ocasió perquè els va tocar la loteria.

Fuenlabrada | Quan s'hi arriba a temps

Fuenlabrada no té cap desnonament? “Hi ha situacions que ens arriben molt tard”, lamenta Clara Aldámiz, cap dels Serveis Socials de la localitat madrilenya, un altre dels ajuntaments que va agafar el bou per les banyes fa uns anys, quan la crisi es feia més forta. Encara que no hi hagi zero desnonaments, una mica del que ningú, si som sincers, pot presumir, la situació s’hi acosta bastant. Podem “estar satisfets” d’això, diu l'alcalde, el socialista Manuel Robles. “El servei, transversal, està molt ben valorat pels usuaris”, afegeix.

Aquest Ajuntament va fer una campanya publicitària perquè els veïns s'apropessin a solucionar el seu problema abans d'arribar al límit, però hi ha la vergonya... “Tenim casos d'okupes, que són il·legals, esclar, però acostuma a ser gent que ja acumula altres desnonaments i que no ens volien explicar el problema precisament perquè estaven okupant un pis i sabien que era il·legal. Quan tenim constància del cas de vegades és tard”.

Aldámiz explica un altre problema també espinós, quan el desnonament és d'un pis d'un particular, que potser viu d'aquesta renda que ara no li paguen. No és fàcil per una Administració abordar aquests casos, però a Fuenlabrada tenen un grup de professionals multidisciplinari que funciona ben coordinat. I que poden dir que a la localitat no hi ha cap desnonament. O gairebé cap.