Grècia es pren com una humiliació la desconfiança dels socis europeus
El ministre d'Economia dóna fet una remodelació de Govern
Després d'una setmana d'alts i baixos —un no rotund a l'austeritat a les urnes, seguit de la petició formal del Govern d'un tercer rescat i una proposta amb ajustos per 12.000 milions d'euros—, els grecs han encaixat com una humiliació les postures maximalistes d'alguns socis a l'Eurogrup celebrat aquest cap de setmana, que subratllat la "desconfiança" que provoca Grècia en aquest club. El primer ministre, Alexis Tsipras, que aquest diumenge participa a la cimera encarregada d'evitar in extremis la sortida de l'euro, ha coordinat la seva resposta amb l'oposició proeuropea.
La insistència de Finlàndia de veure Atenes fora de la moneda única i la proposta de sortida temporal del ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, no formulada oficialment a la cimera però divulgada fins a l'extenuació pels mitjans locals, han estat blanc de les crítiques de l'opinió pública i, fins i tot, d'algun que altre dirigent de Syriza, tot i que l'Executiu no s'hi ha pronunciat. "Queda demostrat que volen aixafar-nos. FINS AQUÍ", ha tuitejat aquest diumenge el ministre de Defensa grec i soci de Tsipras al Govern, Panos Kammenos (Grecs Independients, ANEL).
Veus habitualment conciliadores de Syriza, com Dimitris Papadimulis, vicepresident de l'Eurocambra, no han estalviat crítiques als missatges dels falcons de l'eurozona. "El que està en joc aquí és un intent d'humiliar Grècia i els grecs, o posar fi al Govern d'Alexis Tsipras", ha declarat l'eurodiputat de Syriza a un canal de televisió.
És la primera vegada, a més, que un dirigent de Syriza es pronuncia obertament sobre el rumor —molt estès a les xarxes socials— d'aquest suposat cop per provocar la caiguda de Tsipras. Fonts gregues a Brussel·les citades pel diari econòmic Naftemporiki han secundat la seva visió, assegurant que, "per raons que no tenen res a veure amb la llista de reformes presentada per Atenes, és obvi que alguns països [de l'eurozona] no volen que hi hagi un acord".
Després de contradir la voluntat popular expressada en el referèndum en presentar dijous una proposta gairebé idèntica a la rebutjada a les urnes —fet que va provocar una sacsejada d'empipament i decepció entre els votants—, el Govern d'Atenes confiava en la ràpida consecució d'un acord amb els seus socis la salvació del país, a punt del col·lapse econòmic després de dues setmanes de corralito. Però la solució s'ha complicat molt, amb l'únic missatge clar per part de l'Eurogrup que Atenes haurà de tramitar sense perdre ni un segon les reformes del mercat laboral i les pensions que se li exigeixen si hi ha acord.
Aquesta demanda afegeix pressió a l'executiu grec, amb una seriosa crisi interna en el seu grup parlamentari, que dissabte va perdre la seva majoria absoluta quan 17 dels seus 162 diputats (sumats els de Syriza i els del seu soci de coalició) van rebutjar la proposta enviada a Brussel·les. El ministre d'Economia, Iorgos Stathakis, va donar per feta la remodelació del Govern, que no es limitarà a la sortida dels ministres rebels, tot i que algunes fonts no descarten la convocatòria d'eleccions a la tardor.
Després de conversar amb el responsable d'Economia nord-americà, Jack Lew, Tsipras ha mantingut també contacte telefònic amb els líders dels partits d'oposició proeuropeus, que li donen suport en aquesta crisi. Vanguelis Meimerakis, president interí de la conservadora Nova Democràcia, ha impel·lit Tsipras "a votar sí al que sigui, però de pressa", segons els mitjans locals. El líder del liberal To Potami, Stavros Theodorakis, també ha parlat amb el cap del Govern.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.