Jorge Fernández: “Si cal actuar contra una mesquita, s’hi actuarà”

Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950), ministre de l’Interior, defensa sense fissures la Llei de Seguretat Ciutadana, el sobrenom de la qual, llei mordassa. ha arrelat en la societat espanyola. Nega que retalli llibertats i que persegueixi aturar la protesta social. El rebuig al text, afirma, obeeix “al moment electoral” i a l'agitació per “partits radicals, d'extrema esquerra i antisistema”. I critica que el PSOE els secundi “pel procés de radicalització en el qual ha entrat després dels seus pactes del 24-M”. Fernández afirma que es mantindrà el nivell d'alerta antiterrorista i que ara no té previst demanar el tancament de “mesquites salafistes”. “Però si s'hi ha d'actuar en contra, es farà”.

Pregunta. Era necessària l'anomenada llei mordassa?

Resposta. Sí, perquè la reforma del Codi Penal destipificant les faltes obligava aquesta reforma. Aquí hi havia conductes antisocials que mereixien ser susceptibles de sanció administrativa. I perquè aquestes conductes no quedessin en els llimbs jurídics havien de formar part de la Llei de Seguretat Ciutadana.

P. Però la crítica generalitzada és per la retallada de llibertats.

R. No retalla llibertats; les garanteix més i millor. Així de clar. És molt més garantista que la del 1992, que era la llei que va derogar la Llei d’Ordre Públic de Franco… 23 anys després havíem de reformar-la sí o sí i incorporar figures com la retenció, una situació intermèdia entre la llibertat i la detenció, sobre la qual hi havia jurisprudència molt consolidada, o els escorcolls, sota el principi d'ingerència mínima.

P. Es crítica també perquè imposa sancions “brutals”.

R. Si són exactament les mateixes que les de la llei vigent fins ara! A més, hem establert que amb caràcter general s'imposi la sanció en el grau mínim. Pensar que el 2015 una llei que procedeix de l'article 104 de la Constitució, que ha passat tots els filtres, no serà més garantista que una altra del 1992 no se sosté. Tampoc és cert que limiti el dret de manifestació. Miri, l'anomenada llei Corcuera o de puntada de peu a la porta –no vull anomenar-la així perquè tampoc m'agrada que es digui llei mordassa– qualificava d'infracció greu manifestar-se davant del Congrés o del Senat sense comunicar-ho a l'autoritat. En la llei actual es qualifica com a lleu, i només passa a ser greu quan a més de no comunicar-ho provoqui una alteració greu de la seguretat ciutadana. Aquesta llei no toca el dret de manifestació. Només ha de preocupar els violents.

P. Llavors, a què atribueix que el 70% dels ciutadans la consideri molt repressiva?

R. Per la situació preelectoral en què estem, amb uns partits emergents, d'extrema esquerra, radicals i en alguns aspectes antisistema, que han dit que la millor llei de seguretat i de reunió és la que no existeix. No m'estranya que els molesti.

P. També inclou aquí el PSOE i IU, que la rebutgen?

R. L'oposició del PSOE forma part del procés de radicalització en què han entrat pels pactes als quals han arribat després de les eleccions del 24 de maig. Jo crec que, 23 anys després, el PSOE ha volgut retornar-nos el recurs que el PP va presentar a la llei del 1992. La seva oposició és política i forma part del moment electoral. Que el PSOE se sumi a les crítiques de forces antisistema és el que és preocupant.

P. També se li retreu que s'ha fet després del 15-M, per frenar la nova protesta social.

R. Si aquesta fos la motivació, el normal és que haguéssim fet aquesta llei al principi de la legislatura per haver evitat tot la resta. Ha entrat en vigor l'1 de juliol, quan queden pocs mesos perquè hi hagi eleccions.

P. Però no li fa dubtar dels seus arguments l'enorme resposta social a la llei?

El PSOE s’oposa a la Llei de Seguretat Ciutadana per la seva radicalització després dels pactes del 24-M

R. En el moment preelectoral actual, com que no es pot negar la recuperació econòmica, encara que no hem sortit de la crisi, cal agafar altres banderes. I com que la qüestió de les retallades s'ha convertit en una bandera d'oposició política, doncs ara es pren la de retallades en les llibertats. Ningú, llegint-se la llei, pot afirmar que aquesta llei retalla llibertats. És tot el contrari. No s'elimina tampoc la tutela judicial efectiva. El dret administratiu sancionador no l’inventa aquesta llei, al marge que el control final, l'última paraula la té un jutge.

P. Canviant d'assumpte. Es mantindrà l'alerta antiterrorista en el nivell 4?

R. Excepte fets extraordinaris o sobrevinguts es mantindrà. Jo tinc el deure com a ministre d'informar la ciutadania sense provocar alarmisme, que, d'altra banda, seria injustificat. Estem intensificant les mesures de prevenció per intentar evitar la comissió d'un fet terrorista.

P. S'ha detectat una amenaça real i directa sobre Espanya?

R. Quan s'ha considerat de forma unànime elevar l'alerta és amb base a dades que justifiquen plenament la decisió, i hi ha línies d'investigació obertes en aquest sentit que, lògicament, no revelaré. Des de l'11-M han estat detingudes en relació amb el terrorisme gihadista 571 persones. Només aquest any ja hem fet 45 detencions. És evident que aquestes detencions, abans o després, haurien tingut alguna materialització en un eventual atemptat terrorista.

P. Quantes mesquites salafistes hi ha a Espanya?

R. Hi ha 98 i, de les quals 50 són a Catalunya. Tenim 1.264 mesquites, des d'un local fins a un temple. Fins al 2012, la radicalització i captació es produïa en un 80% a l'entorn dels centres de culte i a les presons. En aquests moments, el 80% es produeix a Internet i les xarxes socials. I el procés de radicalització cada vegada és més ràpid… amb prou feines uns quants mesos. És un tipus d'amenaça molt complexa.

P. Té previst ordenar el tancament d'algunes d'aquestes mesquites salafistes?

R. El nou Codi Penal preveu aquesta possibilitat. Per tant, si s'ha d'actuar, s'actuarà. Però ja s'ha pronunciat algun líder religiós musulmà a Espanya en el sentit que els centres no adoctrinen, sinó les persones. Ara no està en les previsions operatives demanar-ne el tancament. No ho està.

P. És Espanya un país de captació i enviament de gihadistes?

R. Miri. Són dades d'ahir [dijous]. Hi ha unes 20.000 persones procedents de 90 països que són a Síria i a l’Iraq combatent a la DAEIX. De la Unió Europea, entorn de 4.000. Si a la UE li sumem altres països del continent, excloent-ne Rússia, 5.000. Són els terroristes desplaçats. Retornats a la UE n’hi ha al voltant de 1.300. Espanya en termes comparatius té una xifra molt baixa de desplaçats i de retornats. Però cada vegada és més habitual que els retornats triangulin el seu retorn per tornar al seu país de procedència; o que havent-se radicalitzat en un altre Estat es desplaci al nostre país. A Espanya tenim identificats 118 desplaçats i 16 retornats: nou a la presó, vuit en terres espanyoles i un al Marroc. Els altres set estan monitoritzats en l'àmbit de la llei.