Asteroide-10 a la galàxia del llibre

“Cinquanta ombres d'en Grey crec que no l'hauria ni valorat perquè no m'encaixa; la sèrie Millenium de Stieg Larsson sabem tots que d'aquí a 25 anys no estarà a l'altura literària, o sigui que tampoc l'hagués editat, i Vés i aposta un sentinella, de Harper Lee, doncs segurament sí per ser de l'autora de Matar un rossinyol, que hauria publicat encantat”. Amb cadència pausada però molt ferma, Luis Solano es defineix. Paradigma del nou editor independent espanyol fins a l'extrem que es va rumorejar que era qui substituiria l'any proper Jorge Herralde al capdavant de la mítica Anagrama (“mai he tingut aquesta oferta a la meva taula, però mai em desprendria de la meva editorial: no crec que hagués pogut portar les dues”) fa 10 anys amb els seus Libros del Asteroide. O d'una altra manera, quatre persones fixes i 150 títols de 101 autors. I més o menys en forma: “Només he estat en números vermells el primer any; això sí, els altres nou mai no he repartit beneficis; els pocs els he reinvertit”.

Meticulós, cal estar atent als detalls amb Solano (Santiago de Compostel·la, 1972) i el seu Asteroide. Va arrencar amb En busca del barón Corvo, i L'aventura de l'amor, de Nancy Mitford. En els seus inconfusibles llibres de franja blanca (i asteriscs a les contraguardes) hi ha sempre un colofó. El d'aquests dos i el d'un molt poc posterior i un dels seus primers èxits, El maestro Juan Martínez que estaba allí, de Manuel Chaves Nogales, es pot extreure la seva filosofia editorial: “Fuig de l'afectat, publica poc, busca la vida”, resumeix ell mateix al catàleg commemoratiu. Després hi ha el nom, de triple significat: metàfora de lliure i independent, referència al saintexuperià El petit príncep i picada d'ullet al seu pas per Planeta (2000-2004), on aquest llicenciat en Dret i màster a IESE en administració d'empreses va reblar el seu gust pels llibres i la lectura.

El calador de grans obres o autors a recuperar que estrenem la nostra generació d'editors s'està esgotant

Libros del Asteroide va arrencar amb unes lleis gravitacionals severes: una única col·lecció i molt recognoscible, pocs llibres (10 a l'any; avui són 18) i no publicar títols que no tinguessin almenys 10 anys d'antiguitat. “Fa una dècada el sector buscava el llibre de moda, molt recent, treballava poc grans obres o autors oblidats; això ho va canviar radicalment la nostra generació, la de Minúscula, Sajalín o Impedimenta, Nórdica, Periférica, Sexto Piso… Avui ja és un calador que s'està esgotant també”, analitza Solano. Això l'ha portat gradualment a obrir-se a diversos gèneres com la no ficció (el 2007), la narrativa estrangera contemporània (2009) i també la narrativa castellana actual des de l'any passat (Marcos Ordóñez, Eduardo Halfon…), per on farà créixer Asteroide: “Ara tenim recursos suficients per localitzar aquells textos en castellà i empènyer-los; però mai sobrepassarem els 24 títols a l'any: no vol perdre el control del que entra al catàleg, la cura de la producció i la traducció i la promoció”, centra Solano.

Més que un retrat robot dels seus lectors, l'editor veu nínxols: “Són gent culta de classe mitjana-alta, professors d'institut i també alguns modernets, dels que llegeixen Rock de Luxe”, enumera, conscient que amb les propostes del seu catàleg es dirigeixen a un públic exigent: “Si abaixem nivell perdríem lectors; el catàleg, la marca, ha de ser forta per protegir els escriptors de sortida, perquè la gent compri dient: ‘A veure, l'últim que ha tret Libros del Asteroide’”.

L'enemic de la lectura no és el preu; els 20 euros avui no són res, el que  a la gent li costa és dedicar 20 hores a la lectura: per això has d'atrapar-los amb una gran història

Aquesta línia, ja fundacional, s'ha reforçat una dècada després fruit de crisis i canvis: “Es treu molt llibre de set, però avui han de ser de nou per ser publicats: han de tenir molta qualitat per competir en el segment de l'oci enfront dels telèfons intel·ligents, les tauletes o els 40 canals de tele, l'última temptació per tombar-te al sofà és el llibre; a la tauleta només la guanyes amb qualitat literària; si el llibre no és molt bo, millor no publicar-lo… Cada vegada treballo més així”, confessa. Per descomptat, l'enemic de la lectura, creu, no és el preu: “Els 20 euros avui no són res, el que a la gent li costa és dedicar 20 hores a la lectura: per això has d'atrapar-los”. I la clau, tan elemental com difícil: “Cal oferir bona literatura, que no és sinònim de literatura difícil. Dickens, Galdós, Roth o fins i tot Proust són difícils? En els nostres llibres l'important és que hi hagi sempre una història i que per aquí passi la vida”, resumeix.

Libros del Asteroide ha sobreviscut en la pitjor dècada del sector editorial, resistint “tres ciclons”, com els defineix Solano: “El primer és el de la crisi, que ha afectat la classe mitjana, que és la que més llegeix, perquè ni la classe baixa ni els rics llegeixen; després hi ha la pirateria rampant, però confio que, amén de solucions jurídiques, el que ofereix la tauleta és tan potent que cada vegada més la lectura és l'últim que voldràs fer-hi; em preocupa més el tercer, la competència pel temps de l'oci que teles, tauletes, mòbils i xarxes socials assumeixen i contra la qual el llibre ha de ser alternativa”.

Més que la crisi o la pirateria, em preocupa la competència pel temps de l'oci que teles, tauletes, mòbils i xarxes socials assumeixen i amb la qual ha de competir el llibre

Davant un espai sideral així i un procés de concentració editorial, Libros del Asteroide es va blindar creant Contexto el 2008 amb les també independents Impedimenta, Nórdica, Periférica i Sexto Piso, amb les quals comparteix estratègies de promoció i distribució dels seus catàlegs. “Les fusions de grans grups, que ara s'adonen que cal donar continuïtat als que trien els llibres, provoquen buits que expliquen la proliferació de segells independents petits i per això hauria d'haver-hi més iniciatives com la de Contexto perquè han d'agafar múscul”, opina. “Hi ha projectes d'editorials petites molt valuosos que requeririen més ajuda, però per a això es requereix generositat per totes les parts: si vas amb la sospita que t'aixequen la cartera, aquestes operacions mai funcionen”, reflexiona. I llança: “Aquí la pena és que en el sector editorial espanyol ens falta algú com Gallimard: un segell potent que n'adquireixi de petits però respectant la seva marca”.

Solano emmarca aquella absència de gallimard espanyols amb la qual creu que és “una clara falta d'ambició literària en determinats líders editorials: si tant els agrada el món del llibre, que comprin altres segells petits i que potenciïn el seu projecte”. També opina que serà difícil la substitució del mort José Manuel Lara Bosch, president del grup Planeta. “El sector necessita un tipus de personalitats que puguin tenir el mòbil del president del Govern”.

En el sector editorial espanyol ens falta algú com Gallimard: un segell potent que n'adquireixi de petits però respectant la seva marca;  també falta ambició en els líders editorials

En un altre espai-temps de la galàxia editorial, el fundador de Libros del Asteroide creu, contràriament a altres apocalíptics, que l'eclosió de llibreries independents “és bona” i que “les noves s'acabaran menjant les antigues : el sector està molt tocat i si arriben amb gràcia i embranzida ocuparan les quotes de les que ja hi ha; detecto que hi ha renovació i és que és efectiva”. I cita els casos de Los portadores de sueños (Saragossa), Tipos infames (Madrid) o Casa Usher, L’impossible i La Calders (Barcelona). Admet un interès explícit en aquesta tipologia de botigues: “El nostre catàleg necessita de llibreters en què la part cultural sigui tan important com la comercial”. L'explicació: un de cada tres títols que ven Libros del Asteroide (amb una ràtio d'uns 1.500 exemplars venuts de mitjana per títol “així, en general, empatem”) respon al seu fons editorial: “És la prova que si fas llibres de qualitat, tres anys després segueixes venent-los perfectament”. Com a mostra, la col·lecció especial del desè aniversari, en tapa dura, recuperant títols emblemàtics de cada any: la Mitford i Chaves Nogales; En lloc segur, de Wallace Stegner…

Un altre dels llibres-homenatge, Robertson Davies, amb 25.000 exemplars del seu El cinquè en joc, és el long-seller de la casa, si bé el de vendes més concentrat és Canciones de amor a quemarropa, de Nickolas Butler: 9.000 en sis mesos. I l'injustament clandestí? ““Roscoe, negocios de amor y de guerra, de William Kennedy”. Ja se sap, l'atzar… “D'atzar, res, això d'editar no va de bitllets ni de ludopaties amb bestretes salvatges apostant a la carta d'un autor a veure si et salva la temporada… O és que no sabem què editem? L'únic punt d'atzar depèn de l'ànima dels lectors: només ells saben el que busquen”. O algun editor sagaç.