Els hispans ja són el primer grup de població de Califòrnia

Les xifres del cens dels Estats Units en l'última dècada permetien als experts projectar que, en algun moment entre l'any passat i aquest, la població d'origen llatí superaria en nombre la població blanca a Califòrnia. Per primera vegada, aquesta tendència té xifres oficials. A Califòrnia hi viuen 14,99 milions de persones que en l'enquesta del cens, publicada al juny amb dades del 2014 es defineixen com a hispanes, davant de les 14,92 que es defineixen com a blanques, específicament no hispanes.

Califòrnia és un estat que s'acostuma a prendre com a referència de tendències a llarg termini als Estats Units per ser el més poblat (38,8 milions) i el més ric (un PIB com el del Brasil). La nova dada del cens el converteix en el tercer estat de la Unió on els blancs no són majoria, després de Nou Mèxic (dos milions d'habitants, amb majoria hispana) i Hawaii, on el primer grup ètnic són els nadius d'Àsia-Pacífic. Però és aquí on aquesta realitat permet anticipar tendències nacionals.

Les xifres permeten intuir una consolidació d'aquesta tendència, ja que l'edat mitjana dels hispans de Califòrnia és de 29 anys, mentre que l'edat mitjana dels blancs no hispans és de 45 anys. Les projeccions del Govern estatal calculen que cap al 2060 la població d'origen hispà haurà duplicat la població que es defineix com a només blanca.

La definició de llatí inclou persones ètnicament blanques, negres i indígenes d'Amèrica llatina. Aproximadament el 70% de la població de Califòrnia és ètnicament blanca. És quan es pregunta específicament pels blancs “no hispans”, és a dir, d'una altra herència europea, quan es converteixen en minoria davant de tots els que, independentment del seu color de pell, es defineixen en el cens com “d'origen hispà”. Al darrere d'hispans i blancs, els següents grups ètnics estan a molta distància i són, segons dades del 2013, asiàtics (14%), negres (6%) i nadius americans (1,7%). En nombre, Califòrnia és l'Estat amb més blancs, amb més hispans, amb més asiàtics i amb més natius americans. Nova York és l'Estat amb més negres.

Els hispans són ja el 17% de la població dels Estats Units i superen els 55 milions de persones, dels quals 37 milions parlen espanyol, segons el centre d'estudis Pew. Aquesta organització projecta que en algun moment entre aquest any i els 2020 els EUA es convertiran en el segon país amb més hispanoparlants del món, per darrere de Mèxic i per davant d'Espanya. La tendència trobarà el seu sostre en algun moment, no obstant això, perquè cada vegada són més els hispans joves que només parlen anglès.

De la població hispana de Califòrnia, aproximadament el 80% són mexicans o d'origen mexicà. Això converteix l'Estat, especialment al sud, en “l'altre Mèxic”, com va reconèixer el president Enrique Peña Nieto durant una inèdita visita oficial l'any passat, corresposta pel governador californià com si fossin viatges d'Estat. L'àrea metropolitana de Los Angeles, el comtat més poblat dels Estats Units i el segon més ric després de Nova York, és la segona zona urbana del món amb més mexicans després del Districte Federal. També és la ciutat amb més salvadorencs fora d'El Salvador.

L'auge de la població hispana els últims 20 anys a Califòrnia ha provocat importants canvis polítics. Les polítiques favorables als immigrants han decantat la balança de manera desproporcionada a favor del Partit Demòcrata, que domina el legislatiu des del canvi de segle. Entre els demòcrates, els rostres hispans cada vegada ocupen més espais de poder, tot i que lluny de la grandària de la població al carrer. L'actual president del Senat, Kevin de León, és el llatí que ha arribat més amunt en el legislatiu. El gener d'aquest any, el governador va nomenar un jurista nascut a Mèxic, Mariano-Florentino Cuéllar, per al Tribunal Suprem de Califòrnia, el màxim òrgan judicial estatal. Antonio Villaraigosa va ser president de l'Assemblea legislativa i alcalde de Los Angeles.

El diari Los Angeles Times destaca aquest dijous arran de les dades aquesta diferència entre les xifres de la població hispana i la seva influència en la política. Només el 10% dels supervisors de comtats (l'òrgan provincial amb més poder pressupostari) són hispans i només el 15% dels regidors a l'Estat. El vot llatí evoluciona també molt lentament. Els hispans són un 39% de la població de Califòrnia, però un 22% dels seus votants registrats (2012) i el 19% dels seus votants reals. En l'elecció a governador del novembre passat, van ser el 15%.

El mes passat una congressista hispana pel comtat d'Orange, Loretta Sánchez, va decidir provar el poder dels hispans en una elecció nacional. Sánchez intentarà ser la primera senadora hispana de la història al Capitoli de Washington en les eleccions del 2016. El seu rival, Kamala Harris, és una altra dona, també demòcrata, que seria la primera negra i la primera asiàtica.