Hisenda embarga les ajudes socials als seus deutors

És veïna de les Franqueses (Vallès Oriental). Té dos fills i el seu marit és un sensepapers. Està de baixa, rep una pensió de 379 euros i paga un lloguer de 350 euros. Els comptes ja no li surten. A més, té un problema cardíac, que l'obliga a comprar un medicament que no es pot permetre. Per això va acudir als Serveis Socials locals, que li van concedir diverses ajudes mensuals: 100 euros per al menjar dels petits; 15 euros per a la medicació i 26 euros per sufragar els seus viatges fins a l'Hospital Vall d'Hebron. Tanmateix, el consistori no li pot entregar els subsidis. L'Estat li demana que els hi embargui perquè té un deute de 1.500 euros amb Hisenda.

El cas l'explica Marina Ginestí (CiU), que des del juny passat és la regidora d'Assumptes Socials de la població vallesana. Aquest va ser el primer embolic que es va trobar quan va prendre possessió. “Estem amarrats de peus i mans. Les beques menjador aconseguim donar-les-hi per una altra via, però no podem donar-li cap ajuda en metàl·lic”, explica la regidora. Al municipi hi ha dos casos semblants més.

El bloqueig deriva d'un canvi en el reglament general de l'aplicació dels tributs de l'Estat, que va obligar a fer que l'any passat els ens locals informessin de totes les ajudes socials i subvencions que entregaven, independentment de la quantitat. Hisenda va fer un encreuament d'aquesta informació amb la dels seus deutors (per multes de trànsit o per venda ambulant, per exemple) i va confeccionar una llista de persones a les quals se'ls han d'embargar les ajudes que lliuren els ens locals.

Hi ha casos en què ajudes per al lloguer, pobresa energètica o les beques menjador compten com a rendes de treball

No hi ha una xifra oficial d'afectats. A Santa Coloma de Gramanet, per exemple, s'han registrat una vintena de casos. “També hi ha casos en què ajudes per al lloguer, pobresa energètica o les beques menjador compten com a rendes de treball i es demana tributar per elles”, denuncia la diputada socialista Núria Ventura.

Hisenda ha canviat dues vegades de criteri respecte a si pot confiscar les ajudes municipals d'emergència social dels seus morosos, critica José María Mollinedo, secretari general del Sindicat de Tècnics d'Hisenda (Gestha). El 20 de maig passat, la Subdirecció General de Procediments Especials va assegurar en un correu electrònic que sí que podien ser embargades, davant els dubtes de diverses direccions territorials. Al cap de dos dies, el mateix ministeri va rectificar i va dir que estudiava “ampliar l'àmbit de les exempcions que afecten les ajudes i declarar-ne la inembargabilitat”.

“Fins avui es poden continuar produint embargaments mentre no s'aprovi la norma anunciada o es dictin instruccions o ordres per no practicar-los”, insisteix Mollinedo, que demana celeritat a l'Administració. Dimarts el grup de Convergència Democràtica al Congrés va presentar una esmena a la modificació parcial de la Llei General Tributària per incloure aquesta reforma. “Esperem que el calendari permeti aprovar-la abans d'esgotar la legislatura. És de sentit comú”, va dir la diputada convergent Inma Riera.

El tema també va ser abordat al Parlament català durant una interpel·lació dels socialistes a la consellera de Benestar, Neus Munté. La també vicepresidenta va explicar que la setmana passada s'havia reunit amb representants d'Hisenda per traslladar-los la preocupació dels ens locals i d'entitats com l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Es poden seguir produint embargaments mentre no s'aprovi la norma anunciada o es dictin instruccions o ordres per no practicar-los”

“Rebem notícies que es faran els canvis legislatius, però els problemes els seguim tenint sobre la taula. Es tracta de gent que no pot esperar”, critica Ginestí. “Falten instruccions clares als ajuntaments de com abordar aquesta problemàtica”, agrega Raúl Moreno, delegat de la sectorial de política social del PSC.

De fet, el tema ja ha estat tractat en diversos consells comarcals, a petició dels alcaldes afectats. Fins i tot, la Diputació de Barcelona s'ha vist obligada a sol·licitar als seus serveis jurídics un informe, a causa del nombre de peticions d'assessoria per part d'interventors i secretaris municipals, que han de retenir les ajudes als morosos.

Els lletrats de l'Administració provincial raonen que la Llei d'Enjudiciament Civil estableix que no es poden confiscar els béns “que siguin imprescindibles perquè l'executat i les persones que depenen d'ell puguin atendre la seva subsistència amb una dignitat raonable” i recorda que les persones que reben ajudes econòmiques estan obligades a justificar que els diners que reben es dediquen a satisfer necessitats bàsiques. Si un salari o una pensió no superen el salari mínim interprofessional tampoc poden ser retinguts.

L'informe de la Diputació també insta els municipis que informin l'Agència Tributària que no poden complir les diligències d'embargament en els termes requerits. Catalunya, a diferència de Navarra, per exemple, no té una norma especial que impedeixi l'embargabilitat de les ajudes, és per això que el gabinet jurídic també insta a fer una reforma en aquest sentit.

“La fragmentació de les ajudes socials a Catalunya fan també molt caòtic el seguiment per part d'Hisenda”, opina Mercè Darnell, responsable de Programes i Serveis de Cáritas, que demana una compactació.