Muguruza: l’inici d’una cosa gran

Expliquen els que la coneixen que, des que va començar a fer servir la raqueta amb tres anys, encara a Veneçuela, ja tenia aquest no sé què que distingeix les nenes que apunten maneres de les que, senzillament, estan cridades a fer alguna cosa important. Sensació alimentada després, quan els seus pares li van donar via lliure perquè ingressés amb sis anys a l’Acadèmia Bruguera, a Barcelona, i forgés un joc que a poc a poc va anar creixent i ara va adquirint tota la seva expressió. “He treballat tota la vida per guanyar un gran eslam, així que estar aquí, en la final d'un lloc com a aquest, és un somni”, descrivia Garbiñe Muguruza després de superar la polonesa Agnieszka Radwanska (6-2, 3-6 i 6-3 en una hora i 56 minuts) i convertir-se en la primera espanyola en 19 anys que lluitarà per la corona de Londres.

Haig de creure-m’ho, en cas contrari no hauria arribat fins aquí" Garbiñe Muruguza

Demà (15.00, Canal+ Deportes), en la solemne pista central de l’All England Tennis Club, allà on han escrit la història del torneig heroïnes com Martina Navratilova, Helen Wills, Steffi Graff i Billie Jean King, es toparà amb una altra emperadriu del tennis: Serena Williams, la número u, cinc títols de Wimbledon a la butxaca. “És la millor finalista que em podia tocar”, deia davant el nodrit grup de periodistes concentrat a la sala de premsa principal. “Ella és, probablement, una de les millors de tots els temps, així que, què pot ser millor que una final contra Serena?”, va deixar anar Muguruza, que amb 21 anys no tem res ni ningú. Tampoc la nord-americana, que acumula 20 grans eslams i aquest any anhela el pòquer dels grans tornejos.

I com se la pot encarar? “Sempre és molt difícil plantejar un partit contra ella perquè té molt poques debilitats”, admetia, “però haig de jugar amb el fet que és una final i ella també es posarà nerviosa. Segur que a ella tampoc no li agrada gaire haver de jugar contra mi…”, va matisar Muguruza. I, probablement, no li falta raó. L'any passat, en la segona ronda de Roland Garros, ja va esfondrar la reina (12 anys més gran que ella) contra tot pronòstic. Això sí, les altres dues vegades que s'han vist les cares (Austràlia, 2013 i aquest any), Serena no li va concedir opcions.

Però, creus que la pots guanyar? “Haig de creure-m'ho, en cas contrari no hauria arribat fins aquí. Si no, serà un desastre. Ara sóc més jugadora, en molts aspectes”, va precisar la hispanoveneçolana, que aspira a revalidar el títol aconseguit per Conchita Martínez el 1994 i que a partir del proper dilluns escalarà, com a mínim, al novè lloc del rànquing de la WTA. “He crescut mentalment, sóc més dura i tècnicament també he millorat molt”, va continuar; “sóc més forta. Els dos últims anys he tingut temps per perfeccionar coses i he après a jugar millor sobre herba. Respon tot a una qüestió de temps, temps i més temps, a molts tornejos i a moltes situacions de dificultat”.

Per exemple, la que va viure el juliol del 2013, quan va haver de passar pel quiròfan per pal·liar una osteocondritis d'astràgal al turmell dret que la va obligar a parar sis mesos. “Llavors em vaig dir: ‘Com pararé? Com estaré tant de temps sense jugar?”, explica a aquest diari; “així que vaig parlar amb Alejo [Mancisidor, el seu entrenador] i vam pensar a entrenar asseguda en una cadira. Així durant dos mesos…”. Ara com ara només ha celebrat un títol WTA, a Hobart (2014), però ja ha arribat dos quarts a París (2014 i 2015) i accedirà aviat al top 10, amb les millors.

Garbiñe arribarà molt lluny en el tennis, segur” Martina Hingis, ex-número u

“Fins on pot arribar? Això és cosa d'ella”, acostuma a comentar Mancisidor, el seu guia. De moment, va fet fora de la competició Radwanska, 13 del món, amb un nou mostrari de cops guanyadors (39 contra 16) i pujades a la xarxa (24, de les quals va culminar-ne 17); va estar, una vegada més, infrangible al servei (va retenir fins al 79% de punts amb primers i va signar sis punts de servei, la rival només un), i va saber anul·lar la bravata de la polonesa, massa feble en el primer parcial i després adaptada per plantejar batalla fins al final. “Va haver-hi un moment en què em va treure del meu sistema [en el segon set], però després vaig recuperar el meu patró de joc, vaig tornar a ser agressiva i em vaig treure els nervis de l'estómac”, va descriure després del pas pel vestidor.

A Londres, mentre gairebé tothom apuntava per avançat el quadre masculí, les opcions de Rafael Nadal o si es produïa una alenada d'aire fresc. Fresquíssim. El començament d'una cosa gran. Té 21 anys i confirma el que, des de fa temps, pressentien els especialistes o icones com Martina Hingis. “Arribarà lluny, segur”, assenyala l'ex-número u. Aquí, els anglesos la coneixen com Garbine Mugurusa. I, diu ella: “Visc en una bombolla”.