El Tour de tots els exotismes arrenca amb un duel a quatre

Com si la vella Europa de la vella França estigués empatxada de si mateixa i dels seus classicismes, es percep en l'ambient un exotisme civilitzat que el Tour, sempre a l'avantguarda, està disposat a satisfer ja des del primer dia, des del primer minut. Si no cau en algun dels revolts de la insòlitament calorosa ciutat d'Utrecht, el primer líder serà un ciclista eritreu anomenat Daniel Teklehaimanot, el primer negre africà que corre la gran bouclé, el lideratge virtual de la qual gairebé segur (sortirà a les 14.00, el primer a la contrarellotge de 13,8 quilòmetres amb què comença l'edició 102 del Tour) durarà potser poc però serà el pròleg, potser (o amb un 25% de seguretat), de l'exotisme definitiu que podria produir-se tres setmanes després, amb un colombià, Nairo Quintana, al capdamunt del podi dels Camps Elisis, el primer llatinoamericà que guanyaria el Tour. Emociona tant aquesta possibilitat que tots els vells habituals de la caravana del Tour, una mena de consell d'ancians, Poulidor, Hinault, Thévenet i Bernard, ja l'han proclamat el seu favorit i han expressat el seu fervorós desig que es faci realitat.

El Tour de tots els Tours, lema d'Eusebio Unzue, director del Movistar, serà també el Tour de tots els exotismes.

També el guanyador del 2014, Vincenzo Nibali, diu que sí, pot ser que hi hagi quatre favorits per sobre de tots (triïn la denominació segons la seva educació sentimental i generacional: els fab four, els quatre magnífics, els quatre fantàstics o fins i tot els quatre genets de l'apoteosi, com els rellonejadors), i diu que Quintana no només és un d'ells: “És igual de favorit que els altres tres”, va dir Nibali, “si no el que més”.

Enfrontament amb Nibali

A Quintana, Valverde, que serà el seu segon al Movistar, li ha explicat com es va picar amb ell el sicilià a l'última Dauphiné: el dia de Pra Loup va sentir Nibali com s'alegrava perquè s'havia quedat a meitat de l'ascensió i l'endemà no va parar d'atacar-lo. Es van escapar en fugida i van seguir enfrontats: a tots dos els va derrotar a Villard de Lans Rui Costa, com al Mundial de Florència. Quintana —intel·ligent per processar ràpidament totes les informacions que absorbeix— coneix, doncs, bé el sicilià, el seu instint per manejar-se en carrera segons li dictin les antipaties i les simpaties amb els rivals, la seva capacitat per buscar el desassossec aliè, i li va respondre ràpid. “Cadascun de nosaltres diu que el favorit és l'altre per implicar tohom”, va dir el colombià. “Ell pensa que puc ser jo. I jo penso que poden ser Nibali i Contador…”.

El del 2015 serà el Tour dels eritreus (a part de Teklehaimanot, en el seu equip, el sud-africà Qhubeka, també hi ha Merhawi Kudus, el més jove dels 198 participants: 21 anys fets al gener), dels xips GPS als sellons que permetran a tothom, inclosos els directors, saber a cada moment on es troben els corredors situats a l'escamot (cosa que, unida als auriculars amenaça de tenallar més qualsevol llibertat) i el Tour dels nous culots amb fibres sintètiques dures i superresistents per protegir les zones més delicades de l'anatomia dels nois. Serà el Tour de la més alta densitat qualitativa dels participants, de les etapes planes menys avorrides i serà també el 14è Tour de Haimar Zubeldia, que té 38 anys i pensa seguir uns quants anys més.

“Al primer Tour que vaig córrer, el 2001 amb l'Euskaltel, per a mi ja era un objectiu poder participar”, diu el guipuscoà del Trek, l'espanyol amb més participacions a la carrera, dues més que el segon, Miguel Indurain. Serà un dels només 15 espanyols al Tour del 15 (o dels 15), una de les xifres més baixes de la història. Seran 15 i amb una edat mitjana per sobre dels 32 anys (38 anys té Zubeldia, 37 de Samuel Sánchez, 36 de Purito Rodríguez, 35 de Valverde, Rubén Plaza i Irizar; 33 de Losada, 32 de Contador i Navarro; 32 de Erviti i Maté; 30 de Herrada). Només Castroviejo, Valls i Izagirre, el més jove amb 27, no arriben als 30: per primera vegada també en molts anys cap espanyol podrà aspirar a lluir el mallot blanc de millor jove, privilegi que encara pot repetir Quintana (té 25 anys, l'edat límit) i al qual pot aspirar fins i tot un escalador argentí que arriba de la profunda Patagònia, corre en un equip bretó i es diu Eduardo Sepúlveda.

Generació dels 90

Els joves d'ara, els de la generació dels 90, a part de Llatinoamèrica, vénen de França, com deien les mares d'abans, i arriben (continuen) carregats d'expectatives, aquest any multiplicades després que dos d'ells, Thibaut Pinot i Romain Bardet, destaquessin a les muntanyes de l'últim Tour i de les últimes curses. A ells, el senat dels ancians, no els creu capaços de rivalitzar amb els quatre grans, però, per si de cas, els recorden que el 1975, fa 40 anys rodons, Bernard Thévenet va posar fi a la dictadura d'Eddy Merckx, i que en fa 30 justos, el 1985, l'altre Bernard, Hinault, va guanyar el seu cinquè Tour, i que des de llavors cap francès ha tornat a fer-ho. Quan, el desè dia, si han sobreviscut a les insídies del pla, comencin a ascendir el forn de Soudet, el primer gran port del Tour, no se sap si pensaran en aquelles dates històriques, però, per si de cas, al seu país no s'oblidaran de recordar-ho.