Tsipras accepta les condicions proposades per la Unió Europea
El primer ministre manté el referèndum i demana un vot de rebuig als plans de Brussel·les
Nou gir desesperat en la crisi grega. El primer ministre, Alexis Tsipras, ha assegurat aquesta tarda en un discurs televisat que mantindrà la convocatòria de referèndum el dia 5 sobre les propostes de Brussel·les i ha demanat el vot del no sota la justificació que "calia defensar un futur no hipotecat per als nostres fills".
El serial grec es complica. Aquest mateix matí, Tsipras ha enviat una altra carta —la segona— a les institucions europees en la qual acceptava pràcticament totes les condicions de l'oferta que va rebutjar la setmana passada abans de convocar el referèndum. El text, revelat pel Financial Times, assegura que Grècia “està preparada per acceptar” les condicions de l'oferta europea, tot i que encara s’hi han de fer algunes esmenes. Amb això Tsipras espera aconseguir l'extensió del segon rescat –el que va expirar ahir– i l'elaboració d'un tercer, que també va sol·licitar als seus socis europeus i que els ministres de l'euro van rebutjar en una reunió telefònica d'emergència a la nit. La Comissió, no obstant això, rebutja una extensió de l'actual programa "perquè va vèncer ahir" i avisa que ara l'escenari és "nou", ha ressaltat el vicepresident de l'Executiu comunitari, Valdis Dombrovskis.
L'Eurogrup, a més, s'ha reunit una altra vegada de manera urgent per intentar desbloquejar la situació abans de la consulta a Grècia, encara que les expectatives ja no són gaire altes després dels últims moviments d'Atenes. El president del club de l'euro ha declarat que les possibilitats són "molt escasses", especialment després del discurs de Tispras, en el qual encoratja la població a votar pel no.
Sobre l'oferta d'última hora de les institucions –IVA turístic al 13%, paquet de creixement de 35.000 milions i alguna referència a la reestructuració del deute–, Tsipras hi afegeix altres demandes. Es tracta de fixar un descompte especial del 30% a l’IVA de les illes gregues, una mínima demora sobre l'augment de l'edat de jubilació (començar a allargar-la a l'octubre, en comptes d'ara, per arribar als 67 anys el 2022) i ampliar els terminis per eliminar el complement de pensió que s'atorga a les prestacions més baixes. Més problemàtica pot resultar l'oferta de reduir la despesa militar 200 milions el 2016 i 400 milions més el 2017 (els socis n'hi demanaven d'entrada 400). Repecte al mercat laboral, Tsipras es compromet a establir un nou marc ja a la tardor.
L'Eurogrup ha començat una reunió telefònica a les 17.30 hores per examinar aquests requisits. Cap de les exigències sembla fora de lloc (en realitat són retocs mínims sobre l'última proposta que va fer pública el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker). El problema és que els socis poden considerar que arriba massa tard i que no estan disposats a negociar res abans del referèndum, com va concloure ahir la cancellera alemanya Angela Merkel. O que, fastiguejats amb els continus girs de Tsipras, posin objeccions fins i tot a aquestes lleus esmenes que exigeix el primer ministre grec.
Després d'unes quantes setmanes com a veu més optimista sobre el desenllaç del problema grec, Juncker ha refusat aquest matí valorar aquesta nova carta i les seves conseqüències. Només ha manifestat que està "en contacte permanent amb les autoritats gregues i amb altres autoritats". Sí que ha parlat el vicepresident de l'Executiu comunitari Valdis Dombrovskis per rebaixar les expectatives sobre un acord immediat després de la cessió parcial de Tsipras. "El segon programa [de rescat] ha expirat i ara caldria negociar-ne un tercer, però per això es necessita una decisió de l'Eurogrup. Grècia ha demanat un nou programa de dos anys, però la situació en aquest país és ara considerablement pitjor que abans de dissabte, amb els controls de capitals".
En aquesta línia, Dombrovskis ha demanat a l'Eurogrup que no adopti cap tipus de mesures contra Atenes per l'impagament d'ahir dimarts al Fons Monetari Internacional fins que s'aclareixi si hi ha possibilitat de negociació amb el Govern grec.
Grècia va superar ahir dimarts el límit imposat per les institucions i acordat juntament amb el ministre de Finances hel·lè, Iannis Varufakis, el passat 20 de febrer: el rescat expirava el 30 de juny. I així ha estat. Atenes no va pagar al Fons Monetari Internacional (FMI) els 1.500 milions d'euros que li deu i Grècia ha passat a formar part de la seva llista de països morosos. Malgrat aquest última desavinença, i que la cancellera alemanya, Angela Merkel, insisteix a deixar passar el referèndum de diumenge, l’Eurogrup —els 19 ministres de Finances de la zona euro— es tornarà a reunir, a petició d'alguns dels integrants, a partir de les 17.30 d'avui dimecres per arribar a un acord in extremis amb les autoritats hel·lenes.
"Fins on jo sé, els ministres [de l'eurozona] encara estan oberts a arribar a un acord", ha dit Pier Carlo Padoan, titular de Finances italià, a l'emissora britànica BBC. Padoan, que també entrarà a la teleconferència amb els seus 18 col·legues de l'euro va insistir que el que necessita Grècia és "tornar al creixement, tornar a tenir confiança, liquiditat, i realitzar reformes estructurals". Sobre una possible ruptura de l'euro per un Grexit (la sortida de Grècia de la moneda única), Padoan va confessar que està en la incertesa, però va assegurar que el més rellevant i urgent és "accelerar una integració institucional al voltant de l'euro", començant per una bona unió bancària.
França, a través del seu ministre a l’Eurogrup, Michel Sapin, intenta remar cap a l’entesa amb Grècia. "El nostre objectiu és trobar un acord, abans del referèndum si és possible", ha declarat a l'emissora RTL. Gairebé cap país, excepte Alemanya, vol veure's diumenge sense un acord amb Atenes i esgarrapen fins a l'últim segon per tornar a la taula de negociació amb Grècia. "El nostre objectiu és veure si és possible fins a l'últim minut trobar un acord que faciliti el camí per al retorn de l'estabilitat a Grècia i que tranquil·litzaria Europa i el món", ha afegit Sapin.
L’Eurogrup discutirà avui en profunditat l'última proposta del Govern d’Alexis Tsipras en la qual demana una extensió del programa actual —que va expirar ahir— i una reestructuració del deute, una cosa que van rebutjar ahir els socis però sobre la qual tornaran a debatre aquesta tarda. Al mateix temps, el Banc Central Europeu (BCE) debatrà a Frankfurt si manté, o no, la línia de liquiditat d'emergència per a Atenes, cosa que sembla probable, segons va assenyalar un funcionari de la institució a l'agència France Presse.
Atenes va demanar ahir més liquiditat per fer front als poc més de 29.000 milions de deute que té amb diversos creditors (entre els quals hi ha 12.000 milions amb el Fons) fins al 2017. En una missiva del primer ministre hel·lè als presidents de la Comissió, Jean-Claude Juncker, i de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, Tsipras insisteix que el país té "problemes urgents de liquiditat" i tant és així que fins i tot hauria proposat suspendre el referèndum del proper diumenge 5 de juliol si els socis de l'euro i les institucions accepten les condicions de la seva última oferta.
Tres dies de corralito (controls de capital amb un límit als caixers de 60 euros al dia per persona), segon Eurogrup telefònic en una setmana, el primer impagament a l’FMI i quatre dies per al referèndum. Davant d’aquest tràgic escenari, el ministre de Finances britànic —que no pertany a l'eurozona—, George Osborne, ha declarat que s'està preparant "per al pitjor".
