Messi i Pastore embelleixen l’Argentina

Havent perdut el Brasil, la Copa Amèrica ja té la final segurament més desitjada: Xile-Argentina. Els amfitrions han esperat tota la vida guanyar un títol i l’Albiceleste està cansada de perdre després de ser abatuda també en la final del Mundial del Brasil. A Messi li falta conquerir Amèrica una vegada que ha triomfat a Europa i ha estat campió olímpic a l’Àsia. El torneig no podia tenir cap clausura millor després d'una trajectòria molt accidentada, infestada d'incidents, necessitada del futbol de jugadors com Messi, Pastore, Alexis, Valdivia i Vargas.

La selecció xilena arribarà exaltada a la cita després d'un dur contenciós amb el Perú. L’Argentina se sent més fresca després d'una victòria senzilla contra el Paraguai. La segona semifinal va ser un monòleg albiceleste presidit per un diàleg excel·lent entre Messi i Pastore. Tots dos van estar presents en les jugades decisives i en el cas del davanter del PSG fins i tot va participar per omissió en el gol de Lucas Barrios. El partit sempre va girar en contra de la desmanegada Paraguai i va ser un bufar i fer ampolles per a l'efectiva Argentina del mariscal Messi, més 10 que 9.

Acostumada a produir molt futbol i a comptar pocs gols, l'Albiceleste es va aplicar en la rematada i va dosificar el seu joc contra el Paraguai. No va ser la seva actuació més enlluernadora i, no obstant això, va cantar una golejada reconfortant per a la seva afició, contenta per l'aportació de Messi, sabedor que està a Amèrica i convençut també que pot jugar igual que a Europa, i lliurada des de l'inici a Pastore, un futbolista que ha dut a terme una temporada interessant, reivindicat fins i tot per figures mítiques com Cantona, que considera que té més talent que el 10.

L’Argentina es va trobar amb un gol a favor pràcticament sense voler, al cap d’un quart d'hora, quan li costava entrar en el partit i trobar Messi pel bon posicionament del Paraguai. L'equip de Ramón Díaz pressionava molt a la línia divisòria, tancava bé i fins i tot s'estirava amb seny, més ben organitzat aparentment que el planter de Tata Martino. L'Albiceleste no combinava, reiterativa en la pèrdua de la pilota, excessivament lenta o massa ràpida, incapaç de trobar el ritme de partit, només alleujada per les entrades des de la dreta de Zabaleta.

No hi havia cap més protagonista a l’Argentina que el central Marcos Rojo. El defensa va rebre una targeta per eliminar Derlis González en una transició, va passar per la banqueta per canviar les botes del delicte i tot seguit va foradar la xarxa amb un refús després d'una falta xutada per l'esquerra de Messi. Un error de marcatge a pilota parada va penalitzar l'acadèmic desplegament del Paraguai i va fer possible que l’Argentina jugués al contraatac, menys futbolera que en anteriors partits i també més afortunada i precisa que mai, llançada pel selectiu Messi.

Pastore va aparèixer i va arribar el 2-0. No va encertar en un mà a mà senzill amb Villar i, en canvi, va definir de forma excel·lent, previ control exquisit en carrera, després de tornar a ser assistit per Messi. La societat Messi-Pastore va embellir el futbol auster dels argentins mentre s’esqueixava el Paraguai per les lesions de Derlis González i Roque Santa Cruz. Cap circumstància afavoria la possibilitat que es repetís una nova remuntada paraguaiana, com va passar en la seva estrena contra l’Argentina, quan va passar del 2-0 al 2-2.

El partit pintava molt fàcil per a l’Argentina, tant que es va complicar la vida sense que calgués, com ja és costum, d'altra banda, en el grup de Martino, diligent a l’inici i negligent al final, una jornada més sorprès pel seu mal cap: Otamendi va servir una pilota llarga i dividit des de la seva àrea, va saltar Valdez i el seu cop de cap davant l'ajupit Pastore va habilitar Lucas Barrios, que va enganxar un bon xut davant Romero. L’Argentina no escarmenta per més que el Jefecito Mascherano demanés jugar amb el cap només trepitjar el Municipal de Concepción.

El Paraguai no es rendeix, ni davant l'Albiceste ni menys contra el Brasil, com ja es va veure en els quarts de final, i mai no es pot donar per guanyat un partit contra l’Argentina: no és casualitat que no guanyi la Copa des del 1993. No apareixia Di Maria, tampoc s'oferia gaire Agüero i l'equip només s'activava quan rebia Messi i combinava amb Pastore. Va caldre esperar que s'ajuntessin en una jugada perquè arribés el 3-1. Mascherano va evitar amb un toc la pressió, va connectar amb Messi, el 10 va habilitar Pastore i la seva delicada passada llarga per a Di María va acabar a la xarxa de Villar.

La rematada creuada de l'exmadridista va ser tan efectiva com elegant va resultar el xut de Pastore després de rebre de Messi. Els tres van repetir en el 4-1: Messi va anticipar, va assistir Pastore i el rebuig del porter el va estavellar a la xarxa Di María. A Argentina li sortien els gols per les orelles; va marcar més en aquest partit que en tota la Copa. La velocitat del contraatac argentí va destrossar el Paraguai, ja sense titulars ni suplents, pràcticament sense futbolistes, baldada per l'esforç des que a l'inici es va creuar precisament amb l’Argentina. L’enfrontament ja no va tenir més interès que comptar els gols de l’Argentina i esperar veure si Messi marcava finalment.

Però el 10 no va poder marcar, més migcampista que davanter, passador i assistent, incontenible per als paraguaians per la seva gran explosivitat, conducció excel·lent i una visió del joc més bona, amb tocs de gestos tècnics exquisits, com el túnel previ al 4-1. A la golejada, s’hi van sumar el Kun Agüero i Higuaín i Messi no va marcar cap dels sis, cosa estranya en el 10, que espera ansiosament la final per intentar ser campió d'una vegada per tots amb l’Argentina. El que passa és que Xile sap que mai no tornarà a tenir una oportunitat més bona que cantar un títol a casa seva.