L’Eurogrup debat avui un nou pla si Grècia rebutja pactar

Després de dos Eurogrups, dues cimeres i diverses reunions amb les institucions anteriorment conegudes com a troica en tan sols cinc dies, Grècia i els creditors no acaben de rematar l'acord. Els ministres d'Economia de l'euro es reuneixen aquest dissabte per tercera vegada aquesta setmana per segellar un pacte que se'ls resisteix. Arriba l'hora del tot o res: si avançada la tarda no hi ha fumata blanca, els ministres començaran a debatre un possible pla B, segons va explicar divendres una alta font europea. Pla B és l'eufemisme habitual a Brussel·les –i als mercats– per als escenaris de malson: les conseqüències d'un impagament a l'FMI dimarts, que poden provocar controls de capitals i fins i tot una sortida de Grècia de l'euro i de la UE, amb un enorme efecte contagi a la perifèria.

“L'escenari central continua sent l'acord”, van assegurar plegats el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el del Consell, Donald Tusk, al final de la cimera. “Les opcions estan al 50%”, va dir Tusk. La tensió continua pujant i el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va denunciar els “xantatges i ultimàtums” dels creditors. Europa s'obstina a negar-ho: Juncker va assegurar que “no hi ha damunt de la taula res semblat a un 'ho agafes o ho deixes'”; més expeditiu, Tusk va ser rotund davant la premsa: “Queden tres dies”.

El termini venç diumenge a la nit: els creditors –anteriorment coneguts com a socis– juguen amb la variable de les possibles sortides de dipòsits a la banca grega, que s'han aturat els dos últims dies per les perspectives d'un acord, però que es podrien tornar a activar dilluns en cas de ruptura. Els socis consideren que la seva última oferta “és prou generosa”, segons va resumir la cancellera Angela Merkel. Berlín va suggerir que el pacte s'ha de tancar abans de dilluns sobre la base de la proposta, que demana una mica més d'esforç a Grècia en l'IVA i sobretot en les pensions.

Reestructuració

Però Grècia es resisteix a firmar. Tsipras és conscient que ha de deixar enrere moltes de les seves promeses electorals i, sense cap contrapartida d'última hora que endolceixi l'acord, li espera una crisi política a Atenes, fins i tot al seu propi partit. Els europeus van oferir ahir a Atenes la promesa d'una futura reestructuració del deute, amb terminis de devolució més amplis i potser alguna rebaixa d'interessos. Tsipras no va firmar: vol una mica més que promeses vagues, conscient que ja el novembre del 2012 l'Eurogrup va apuntar a aquesta possibilitat però mai va acabar arribant.

Les posicions estan a prop, però falta l'últim quilòmetre: el més dur sempre. Després de cinc mesos de negociació, la paràlisi li ha passat ja una gran factura a Grècia. El Fons pronostica que el PIB caurà fins a un 1,2% aquest any. Això i els nous objectius fiscals, menys exigents, impedeixen complir amb els criteris de sostenibilitat del deute grec, que havia de baixar al 120% del PIB (des del 180% actual) el 2020, segons els il·lusoris pronòstics associats al rescat. Grècia s'agafa a aquesta anàlisi per demanar un alleujament de deute que el deixi respirar. Aquí hi ha el nus gordià de la interminable història de la crisi grega.