Cinc coses que la ‘llei mordassa’ impedeix fer a partir d’avui

El compte enrere s'ha acabat. Avui entra en vigor la nova Llei de Seguretat Ciutadana, imposada pel Govern espanyol malgrat el rebuig de la resta de partits i d'un ampli grup d'organitzacions socials. Ni les mobilitzacions, ni els recursos davant el Tribunal Constitucional, ni les crítiques d'organismes europeus han aconseguit frenar-la. "Les manifestacions seran més lliures perquè estaran protegides dels violents", asseguren els populars. En contraposició a aquestes paraules, les de l'oposició, que acusa l'Executiu de crear un "Estat policial": principalment, perquè les forces de seguretat tindran ara capacitat per imposar sancions administratives que abans quedaven en mans d'un jutge. Tota una bateria de mesures que s'han rebatejat popularment com a llei mordassa. Aquestes són cinc accions que la normativa limitarà a partir de l'1 de juliol:

Manifestar-se al Congrés i al Senat

El text aprovat considera una infracció qualsevol "pertorbació greu de la seguretat ciutadana" que es produeixi davant de les seus del Congrés, el Senat i els parlaments autonòmics, encara que els representants públics no estiguin reunits en aquell moment. "Però què és i què no és pertorbar la seguretat ciutadana", es pregunta Greenpeace, que denuncia que aquesta decisió quedarà a "l'arbitri" de la policia. Aquesta mesura coincideix amb l'aparició de moviments com Encercla el Congrés.

Fotografiar policies

Les càmeres de vídeo s'han multiplicat en les manifestacions durant els últims anys. I les xarxes socials s'han convertit en l'instrument utilitzat per difondre gravacions, que han permès en diverses ocasions captar abusos policials i han servit com a prova per condemnar els agents. Tota aquesta pràctica es complica a partir de l'1 de juliol. La llei mordassa sanciona “l'ús no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals” de policies “que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o posar en risc l'èxit d'una operació”. Una limitació que ha denunciat Amnistia Internacional: “Captar imatges de la policia, ja ho fessin periodistes o altres persones amb càmeres o telèfons mòbils, ha ajudat en ocasions a difondre informació sobre l'ús excessiu de la força per part de la policia”.

Aturar un desnonament

“En nom de la seguretat ciutadana, la nova normativa vol sancionar, prohibir i criminalitzar pràctiques tan normalitzades com parar un desnonament”, assenyala la PAH, un dels col·lectius més actius des de l'esclat de la bombolla immobiliària, que el PP va arribar a acusar de “coquetejar amb organitzacions properes al terrorisme” etarra. La nova Llei de Seguretat Ciutadana dificultarà l'acció dels seus activistes, ja que permet a la policia sancionar els que “obstrueixin qualsevol autoritat, empleat públic o corporació oficial en el compliment o l'execució d'acords o resolucions administratives o judicials”.

Protestar des de les altures

Un article de la llei mordassa ho deixa ben clar. Els agents multaran “el fet d'escalar edificis o monuments sense autorització quan hi hagi un risc cert que s'ocasionin danys a les persones o als béns”. “Sembla que aquest article s'ha redactat específicament per prohibir i perseguir els actes públics que Greenpeace realitza basant-se en el dret a la llibertat d'expressió”, subratlla l'ONG a l'informe que va elaborar contra la normativa aprovada pel PP. “En aquest cas, la comissió de la infracció té lloc sense necessitat que es produeixi ni pertorbació de l'ordre públic, ni dany a la seguretat ciutadana”, insisteix el col·lectiu. La imposició de la sanció se sotmetrà, sota criteri policial, únicament si hi ha un “risc”.

La resistència pacífica i les segudes

La llei mordassa ha posat data de caducitat, segons recalquen les ONG, a la resistència pacífica. La nova normativa atorga a la policia la capacitat de multar els qui es neguin a dissoldre reunions i manifestacions en llocs públics una vegada ho ordeni "l'autoritat competent".