Els barons aconsellen a Rajoy que estudiï l’avançament electoral

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha encaminat tots els seus plans, almenys públicament, a portar al límit la legislatura i convocar les eleccions generals a finals de novembre o primers de desembre però també estudia les peticions de mitja dotzena de barons territorials del partit, d'altres dirigents i d'empresaris d'anticipar els comicis. Rajoy ha expressat en públic que pretén fixar “quan toca” la data de les eleccions, per poder presentar, registrar i fins i tot aprovar els pressupostos de 2016 abans de dissoldre el Parlament, però tampoc tanca la porta a l'avançament i no aclarirà el panorama fins a finals de juliol.

El líder del PP ha tingut ocasió de celebrar a la Moncloa una trentena d'entrevistes de contingut polític amb almenys set presidents regionals del partit, amb el líder de l'oposició i amb un altre tipus d'interlocutors socials i econòmics des de la celebració de les eleccions locals del 24 de maig. Volia escoltar de primera mà idees, propostes i opinions diferents de les que habitualment li proporcionen els seus col·laboradors al PP i a la Moncloa.

Un dels primers presidents territorials del PP que va rebre va ser Juan Vicente Herrera, de Castella i Lleó, que es va atrevir a expressar en públic, en una entrevista a Onda Cero, el seu malestar per la primera interpretació condescendent del fracàs electoral el 24-M. Herrera va arribar fins i tot a comminar Rajoy a mirar-se al mirall per concloure si encara podia ser el millor cap de cartell electoral per a les futures generals.

La presidenta del PP de l'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, també va comentar a Rajoy el seu pesar per com s'havia actuat en el passat i per com d'antipàtic era percebut el PP ara pels ciutadans. Rajoy li va demanar a Rudi que li escrivís un paper i l'hi fes arribar amb les seves reflexions. Rudi va acceptar el repte però li va reclamar a canvi que li donés una cita per exposar-li les seves idees cara a cara. Rajoy va tancar una trobada a la Moncloa i Rudi li va retreure llavors que el PP havia perdut moltes de les seves essències i havia de tornar a defensar els seus valors històrics en els aspectes més polítics, com la unitat d'Espanya.

El president va obrir llavors una ronda de consultes amb els principals dirigents del PP i va conversar al seu despatx, a més d'Herrera i Rudi, amb la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, amb la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, amb el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, i amb els màxims dirigents del partit a La Rioja, Pedro Sánz, i a Andalusia, Juan Manuel Moreno. Va haver-hi altres contactes amb dirigents històrics del PP, amb empresaris i amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez.

En la majoria d'aquelles trobades i xerrades es va abordar l'assumpte de l'avançament electoral, també amb Sánchez, encara que la Moncloa va insinuar després que havia sorgit per preguntes del líder socialista. Per descomptat aquella opció va estar sobre la taula en la pràctica totalitat de les cites amb els barons i dirigents del PP. Gairebé tots li van aconsellar que estudiés i tingués en compte l'opció de l'avançament. Rajoy va escoltar aquestes opinions i es va limitar a contestar que no tenia encara res tancat definitivament. No ho farà, tampoc, fins al límit. Si al final es decantés per l'avançament ho comunicaria ell mateix en una compareixença pública abans d'agost i de prendre's alguns dies de vacances, entre altres raons perquè seria la data límit per poder celebrar els comicis a prop del 27 de setembre, que és quan es preveu que convoqui el president català Artur Mas les eleccions catalanes.

A Milà, fa una mica més d'una setmana, el mateix Rajoy va admetre en una xerrada davant els periodistes les pressions d'empresaris i dirigents del PP en aquest sentit i va comminar aquests a exigir a Artur Mas que no precipiti les seves eleccions.

Els dirigents i empresaris que demanen a Rajoy que consideri la hipòtesi de l'avançament valoren que així es frenarien els ímpetus sobiranistes i els plans independentistes de Mas per a Catalunya (que es veurien obligats a ser retardats per evitar la coincidència de totes dues disputes electorals) però també que la legislatura nacional està ja pràcticament acabada (encara que el Govern espanyol encara té més de 40 lleis i normes en tràmit a les cambres) i que al setembre es coneixeran les dades més espectaculars de l'exercici des del punt de vista econòmic. El balanç de contractacions i els registres d'atur s'espera que al setembre arribin al punt més àlgid i, tanmateix, en el trimestre següent començaran a baixar com a conseqüència del final de les contractacions temporals de l'estiu.

Amb algun dels dirigents territorials del PP Rajoy va parlar també sobre l'oportunitat i idoneïtat de la seva mateixa candidatura a les generals, i no només amb Juan Vicente Herrera. Tots van treure també la impressió que volia i que es presentaria. Els presidents regionals del PP han deixat de sol·licitar des de llavors la celebració dels seus congressos abans de les eleccions i del conclave nacional i deixaran l'imparable i important procés de renovació interna fins a conèixer el resultat de les urnes.