El BCE donarà més diners a la banca grega per la fugida massiva de dipòsits
La institució s'ha reunit d'urgència per discutir la petició grega de 3.000 milions

El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat aquest divendres augmentar la provisió urgent de liquiditat per als bancs grecs després de la intensificació de la fugida de dipòsits, segons fonts bancàries citades per l'agència Dow Jones. L'òrgan s'ha reunit de forma extraordinària. La reunió per teleconferència per discutir una petició d'augment de la provisió urgent de liquiditat de més de 3.000 milions d'euros del Banc de Grècia s'emmarca dins d'un procediment normal, segons fonts pròximes a la situació, que han assegurat que l'entitat ha aprovat l'augment, encara que sense donar-ne xifres.
La banca grega ha perdut una quarta part dels dipòsits des del novembre. La fugida de capitals s'ha aguditzat en els últims dies, amb uns 1.000 milions aquest dijous i entorn de 3.000 milions des de primers de setmana. Si aquest procés continua avui i dilluns no hi ha acord, les fonts asseguren que Grècia està abocada als controls de capital, potser a unes vacances bancàries, o fins i tot a una sortida de l'euro i de la UE si el BCE talla les línies de liquiditat d'emergència.
Fonts europees asseguren que el problema és el possible efecte contagi: l'eurozona està molt més ben preparada que el 2012, però ningú sap amb certesa què passaria als països amb més debilitat, començant per Portugal. Diversos ministres europeus —Eslovàquia, Finlàndia i Irlanda, entre d'altres— van parlar ahir de plans de contingència, fins i tot dels temuts controls de capital que estan cada vegada més a prop.
El membre francès del comitè executiu del BCE, Benoit Coeuré, ha dubtat aquest dijous que els bancs grecs puguin obrir dilluns, en un entorn de gran incertesa. Es calcula que han sortit dels bancs grecs més de 1.000 milions d'euros.
Cercles bancaris citats pels mitjans grecs van assegurar que la situació està "controlada" i van recordar que el juny del 2012, en el fragor de la convocatòria de les segones eleccions generals en només un mes, les sortides de dipòsits eren el doble de les que hi ha ara.
El Govern grec ha reaccionat aquest dijous amb duresa a notícies aparegudes a la premsa segons les quals s'estava preparant un pla de control de capitals, i va assegurar que aquest tipus d'informacions només persegueixen "provocar disturbis" i "desestabilitzar l'economia". El ministre d'Economia, Iannis Varoufakis, va demanar “calma” als grecs i va apostar per un acord.
L'optimisme de Tsipras
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, que aquest divendres té previst reunir-se amb el president rus, Vladímir Putin, s'ha mostrat optimista en dir que hi ha una solució a la crisi del deute, que permetria al país tornar al camí del creixement al mateix temps que continua a la zona euro. "Hi haurà una solució basada en el respecte a les regles de la Unió Europea (UE) i la democràcia que permetrà a Grècia tornar a créixer amb l'euro", ha manifestat en un comunicat.
Segons ha assenyalat Tsipras, el seu objectiu era portar les negociacions "al més alt nivell polític a Europa" i ha assegurat que ara està treballant per a l'èxit d'aquella cimera. "Els que inverteixen en la crisi i en escenaris de terror es veuran refutats. Hi haurà una solució basada en el respecte a les normes de la UE i de la democràcia que permeti a Grècia tornar al creixement dins de l'euro", conclou la nota.
No obstant això, des del Regne Unit, el ministre de Finances, George Osborne, ha assegurat aquest divendres que encara que s'espera “el millor” en les negociacions per tancar un acord amb Grècia, “cal preparar-se per al pitjor”. “Hem entrat en les últimes hores de la crisi grega i urgim el Govern grec a arribar a un acord abans que sigui massa tard”, ha assenyalat Osborne en l'arribada a la reunió de ministres de Finances i d'Economia de la Unió Europea, que se celebra aquest divendres a Luxemburg.
Els Vint-i-vuit es reuneixen aquest divendres després que ahir a la nit els 19 ministres dels països de l'euro no aconseguissin un acord amb Grècia sobre la llista de reformes que el país ha d'emprendre, després que s'hagi convocat una cimera de caps d'Estat i de Govern de l'eurozona per aquest dilluns.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
Últimas noticias
Cae un miembro del cartel de Sinaloa con un sueldo de 2.500 euros por no hablar de un alijo de 1.800 kilos de metanfetaminas
El tiempo se estabiliza con una jornada muy fría en la que se esperan temperaturas por debajo de -10 grados
Así será el sorteo de este miércoles de los octavos de final de la Copa del Rey: bombos y equipos
El mensaje de amor definitivo de La Oreja de Van Gogh a Amaia Montero: “Hay más melodías en esa cabeza que las que nadie pueda inventar en diez vidas”
Lo más visto
- Lotería del Niño de 2026 | El primer premio es para el 06703
- Trump asegura que si pierde las elecciones de mitad de mandato “buscarán una excusa” para destituirle
- Estados Unidos amenaza con tomar Groenlandia por la fuerza
- Así le hemos contado las noticias de Venezuela tras la detención de Maduro este 6 de enero de 2026
- La CIA recomendó dar el poder de Venezuela a Delcy Rodríguez ante el riesgo de que María Corina Machado no controlara el ejército




























































