Detingut un blanc de 21 anys per la matança racista de Charleston
L'assassí va matar nou persones negres a trets en una església
La policia de Charleston, a l'estat de Carolina del Sud, on dimecres a la nit un home blanc va matar a trets nou feligresos en una església símbol de la comunitat afroamericana, ha detingut aquest dijous al matí Dylann Roof, de 21 anys, com a autor de la matança. El sospitós ha estat arrestat a Shelby, a quatre hores de Charleston, després que fos identificat pels seus familiars gràcies a les imatges difoses de matinada que mostren un jove blanc entrant a l'església i fugint després en un cotxe negre. La detenció va ser confirmada a les 11.30 hora local (17.30 h a Espanya) per l'alcalde de la ciutat i per la fiscal general dels EUA. L'agència Reuters afirma que un oncle de Roof l'ha identificat a les fotos de la policia com el seu nebot. "Com més la miro, estic més convençut que és ell (Roof)", va afirmar Carson Crowles.
Els fets van tenir lloc dimecres a les nou de la nit (tres de la matinada a Espanya). El sospitós va entrar a la Església Episcopal Metodista Africana Emanuel, es va unir a un grup que hi feia una sessió d'estudi de la Bíblia i va estar assegut durant una hora abans de començar a disparar. Vuit de les víctimes van morir a l'interior de l'església i una altra va morir mentre era traslladada. Segons el relat dels testimonis a la policia, Roof es va aixecar i va dir que era allà per "matar negres", informa la CNN. Els testimonis també van relatar que el sospitós va dir a una de les supervivents que la deixava viva perquè expliqués el que havia passat.
Roof va ser detingut en un cotxe quan va parar en un semàfor. A les fotos difoses pel xèrif del comtat s'hi veu Roof amb una jaqueta en què porta una bandera de la Sud-àfrica de l'apartheid.
He vingut a matar negres
La policia de Charleston, Carolina del Sur, va qualificar des del primer moment la matança de l'església Emanuel com a "crim d'odi". L'FBI s'ha implicat en la investigació com a crim racista. Les primeres dades que es van coneixent d'aquells dramàtics moments, dimecres cap a les nou de la nit, semblen confirmar l'obsessió del sospitós amb les persones de raça negra i que aquesta va ser la principal raó per matar-los. Un policia citat per la CNN assegura que un testimoni ha relatat que l'assassí va dir: "He vingut a matar negres".
L'home, que les autoritats han identificat com Dylann Roof, de 21 anys, va tenir la sang freda d'entrar a l'església metodista Emanuel, preguntar pel pastor, i unir-se a un grup d'estudi de la Bíblia que feia una reunió dimecres a la nit. Va estar assegut amb les seves víctimes durant una hora abans de començar a obrir foc. Sylvia Johnson, cosina del pastor Clementa Pickney, un dels morts, va assegurar a la cadena NBC que havia parlat amb un dels supervivents. L'assassí, segons aquest relat, va recarregar l'arma cinc vegades. Mentre disparava, va dir: “Haig de fer-ho. Violeu dones i us esteu quedant amb el país. Heu de morir”.
En roda de premsa, el cap de la policia local, Greg Mullen, va explicar que les víctimes eren tres homes i sis dones, els noms dels quals no han estat difosos. Entre les víctimes hi ha el reverend Clementa Pinckney, de 41 anys, pastor de l'església i senador demòcrata al Legislatiu de Carolina del Sur. Pinckney era un famós líder de la comunitat negra a l'estat i dirigia una de les esglésies negres més antigues dels EUA, que data dels temps de l'esclavitud.
El president dels EUA, Barack Obama, va comparèixer en roda de premsa a Washington per condemnar els fets. Obama va dir que era "molt consternador" el fet que la matança hagués estat en una església, "un lloc on acudim buscant recolliment i pau". El president va insistir que el fàcil accés a les armes en aquest país és una de les causes de la violència i "que no passa a cap altre lloc". A més, va destacar que el tiroteig recupera "qüestions del nostre passat més fosc".
El tiroteig es produeix després d'un any de protestes als Estats Units per les morts de negres desarmats a mans de la policia. Aquests casos, un dels quals va tenir lloc al nord de Charleston a l'abril, ha reobert el debat, mig segle després de la fi oficial de la segregació racial, sobre la relació entre blancs i negres, el manteniment de disparitats implícites i l'alienació de la comunitat afroamericana amb la policia.
Després del succés, grups de persones negres es van agrupar als voltants de l'església en rotllanes amb les mans agafades. “Crèiem que els assumptes racials estaven superats”, va dir un d'ells a un periodista del diari The Post and Courier.
El succés ha reviscut una trista realitat no tan passada en aquest país: els atacs racistes a esglésies negres. La crema i els atemptats contra temples religiosos negres eren una realitat al segle XIX. Es van intensificar durant l'època dels drets civils a la dècada dels cinquanta i seixanta del segle passat. Un dels episodis més coneguts és la mort el 1963 de quatre nenes en una església de Birmingham (Alabama) per un atac de el Klu Klux Klan. Una onada d'atacs a mitjan anys noranta va portar a una investigació del Congrés federal. L'últim cas rellevant va tenir lloc el gener del 2009, el dia de la proclamació de Barack Obama com a president dels Estats Units, quan un home blanc va atacar una església negra de Massachussets.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.